Rosa Maria Subirana i Rebull és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i és professora titular d’aquesta Universitat des de l’any 2001. Anteriorment, impartí docència a la Universitat Tufts - Skidmore College de Barcelona (1983-1985) i al Centre Espanyol de Noves Professions a Barcelona, on ocupà el càrrec de coordinadora d’estudis (1985-1987). Fou professora convidada de la Universitat Lumière Lió 2 (Campus de Bron), a França (1998) i de la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona (2000-2006).
  La primera vinculació amb la Universitat de Barcelona la situa com a col·laboradora de càtedra (1984-1986); professora associada substituta (1989-2000), i professora titular interina (2000-2001). Des de l’any 2001 ocupa la plaça de professora titular del Departament d’Història de l’Art i des del 2012, com a coordinadora acadèmica, és responsable del màster oficial d’estudis avançats en història de l’art. Així mateix, és secretària de la Comissió Acadèmica de Màsters Oficials de la Facultat de Geografia i Història i n’és membre de la Comissió Permanent. Des del curs 2008-2009, és membre de les Comisiones de Expertos para la Evaluación de Proyectos de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación (MICIN), el qual actualment s’anomena Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO). A Itàlia, col·labora amb el Ministeri d’Ensenyament, de la Universitat i de la Recerca com a avaluadora de l’Agència Nacional d’Avaluació del Sistema Universitari i de la Recerca. Així mateix, forma part de l’equip docent del doctorat de recerca de la Facultat d’Arquitectura Luigi Vanvitelli - Segona Universitat de Nàpols, coordinat per Giosi Amirante, amb qui participa en comitès científics de jornades i edicions de recerca. Darrerament, amb Danila Jacazzi ha codirigit la tesi doctoral d’àmbit internacional de Lidia Padricelli: Dimissioni e riutilizzo di strutture architettoniche religiose nel centro storico di Napoli in età moderna. Analogie con la città di Barcellona (Aversa, Abbazia di S. Lorenzo ad Septimum, 2013).
  Formada a la Universitat de Barcelona, dedicà la seva tesi de llicenciatura a la vida i l’obra del primer director de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, el gravador d’origen valencià Pasqual Pere Moles (1741-1797). La calcografia catalana del segle xviii li ocupà la recerca doctoral. Totes dues investigacions foren guardonades per l’Institut d’Estudis Catalans, la primera amb el Premi Puig i Cadafalch (1986), i la segona amb el Premi Josep Pijoan (1996). Totes dues han estat, també, publicades.
  Prioritàriament, ha centrat la investigació en l’època moderna. Ha format part de diversos projectes d’investigació finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació (actualment anomenat Ministeri d’Economia i Competitivitat), dels quals han derivat diversos llibres i articles, així com l’organització de seminaris, congressos i jornades, la darrera de les quals la dedicà a Caravaggio en motiu de la commemoració dels quatre-cents anys de la seva mort. Com a editora, recentment ha tingut cura de la publicació de les principals aportacions d’aquestes jornades internacionals caravaggesques, de les quals forma part el seu darrer treball Societat, cultura i ideologia a la pintura de Caravaggio (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013).

Pel que fa a les publicacions, destquen «Arte, poder y sociedad en la Fiesta Barroca: celebración y Máscara Real, en Barcelona, con motivo del Tratado de Versalles y el Nacimiento de los Infantes Carlos y Felipe, hijos del futuro Carlos IV (1783)», a El arte en las Cortes europeas del siglo xviii (Madrid, Consejería de Cultura de la Comunidad de Madrid, 1989); Pasqual Pere Moles i Corones (1741-1797) (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1990); Els orígens de la litografia a Catalunya. 1815-1825 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1990); «Las “Memorias Históricas” d’Antoni de Capmany y la relación entre promotor, comitente y artistas (1988-92)» (Múrcia, Universidad de Murcia, 1992); «Italia entre el Tardomanierismo y la contrareforma», «El problema del manierismo» i «La època del Barroco» (Barcelona, Club Internacional del Libro, 1992); Arte barroco i-ii (1996); Josep March. Un pioner de la litografia (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992); amb J. R. Triadó, Las claves de la pintura (Barcelona, Planeta, 1994); La calcografia catalana del segle xvii. Dels argenters als acadèmics (Barcelona, Multimèdia i Universitat de Barcelona, 1996); Ricard Marlet. 1896-1976 (Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1996); «Miquel Sorelló i la renovació del gravat calcogràfic a Catalunya», a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998); «El gravat i les arts del llibre», a Arts del llibre. Manuscrits, gravats i cartells (Barcelona, L’Isard, 2001); amb J.R. Triadó, «Pintura moderna», a Pintura moderna i contemporània (Barcelona, L’Isard, 2001); amb J. R. Triadó, «En torno al discurso sobre la restauración de las Bellas Artes de España y la huella teórica de Isidoro Bosarte en el arte catalán», a Correspondencia e integración de las artes (Màlaga, MICIN i Fundación Unicaja, 2004); «L’Arsenal», a Palau del Parlament (Barcelona, Lunwerg, 2005); «Sicilia e Catalogna. Nuovi progetti urbanistici del xviii secolo. Coincidenze e divergenze», a Il Settecento e il suo doppio. Rococò e Neoclassicismo (Palerm, Kalós, 2008), i «Riflessioni sulla città: storia e rinovamento», a La città si rinova. Architettura e scienze umane tra storia e attualità: prospettive di analisi a confronto (Milà, FraNCOaNGELI, 2012).
  Dedica la recerca a l’arquitectura i als programes decoratius barcelonins del darrer quart del segle xviii, tema sobre el qual, amb J. R. Triadó, ha publicat un exhaustiu estat de la qüestió a «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle xviii» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2009), al marge d’estudis més específics, com ara «El salón del trono del Palacio Episcopal de Barcelona. Un manifiesto de la autoridad del obispo», a La catedral guía mental y espiritual de la Europa barroca católica (Múrcia, Universidad de Murcia, 2010) i, amb J. R. Triadó, «Recuperació econòmica i producció artística de la decoració mural de les cases i palaus barcelonins al darrer terç del segle xviii», a Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos xv-xviii (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Rosa Maria Subirana i Rebull (Universitat de Barcelona)