Jaume Socias Palau era llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser professor mercantil (Barcelona, 1953) i exercí una intensa activitat empresarial. Al marge d’aquestes activitats era llicenciat en filosofia i lletres, en la secció d’història de l’art, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1974). Va ser membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Va exercir la crítica d’art a Destino (1978-80), El Temps (1980-1985), La Vanguardia (1985, 1986, 1988), Avui (1985-2007), Goya (Madrid 1980-2005), de la qual fou molts anys el corresponsal a Barcelona, i 7 Días Médicos (2000-2007).

Com a investigador i crític d’art, es va especialitzar en l’art català dels segles xix i xx. Fou coautor de l’obra Modernismo en Cataluña (Barcelona, Nou Art Thor, 1976; reeditada en català, 1981-1982, 1987) i de volums historiogràfics sobre [Ricard] Canals (Bilbao i Madrid, Espasa-Calpe, 1976) i Pintura catalana en el castell de la Geltrú (Barcelona, Selecta, 1977). Va publicar biografies sintètiques de Rusiñol (Barcelona, Nou Art Thor, 1980) i Dalí (Barcelona, Nou Art Thor, 1982) que han conegut diverses edicions. Publicà també un estudi sobre Carles de Haes i el naixement del paisatgisme modern espanyol (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1980).
  Va publicar monografies de diversos pintors figuratius catalans del segle xx: Jordi Alumà (Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1976), J[aume] Queralt (Sabadell, Ausa, 1988), Vila-Cañellas (Figueres, Vallès, 1988), Josep Puigdengolas (Barcelona, Mayo, 1988), Torras Viver (Barcelona, Nauta, 1990), Rafael Duran (Barcelona, Mayo, 1990), Anoro (Barcelona, Francesc Collell, 1991), Malaret (Barcelona, Centennial, 1992), Rodés Rosés —en col·laboració— (Barcelona, Prats & Rey, 1995) i Bartolomé Liarte (Barcelona, Mil999, 1999).