Inicià la seva primera línia d’investigació en temes dels segles xix i xx, la qual ha anat continuant i alternant amb una altra de dedicada al món artesà de la baixa edat mitjana a Catalunya. Pel que fa a la primera, ha publicat tres llibres: Literatura epistolar de noucentistes catalans. Correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981) (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008), El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès, Erasmus, 2011) i Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D’Ors. Perspectivas sobre el pensamiento español contemporáneo (Saarbrücken, Académica Española, 2011). En el primer s’observa la relació de Fidel Riu amb els literats catalans i els intel·lectuals que col·laboraren a les revistes Cenacle i Ciutat, que ell va dirigir i editar. En el segon s’analitza la relació que Unamuno, Ortega i D’Ors tingueren amb Catalunya a l’etapa de la Mancomunitat i del debat de l’Estatut d’Autonomia (la Segona República). La tercera obra consisteix en una revisió i una actualització de la tesi doctoral, en la qual es tracta la trajectòria filosòfica, i sobretot política i estètica, dels pensadors.
Va participar en el III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra, Fabra encara» (Tarragona, 2008), amb el treball «La influència de Pompeu Fabra i Antoni Rovira i Virgili en la consolidació d’una cultura catalana: les revistes Cenacle i Ciutat» (publicat a Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012), i en el congrés Construyendo la paz (Oporto, Universitat Fernando Pessoa, 2011), amb la intervenció «Paz y exilio: el franquismo y la derrota al nacionalismo catalán visto a través de Antoni Rovira i Virgili (1939-1949)». Va tractar un altre aspecte sobre nacionalisme a «El pensament nacionalista de Lluis Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès» (Cercles, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2020). Va presentar un altre estudi vinculat al mateix arquitecte al congrés que se li va dedicar («Lluís Domènech i Montaner: l’afany de conèixer, recopilar i col·leccionar com a metodologia de treball», Domenechiana, Canet de Mar, 2023). El text destacava els aspectes formals relatius a la manera d’investigar i resoldre problemes metodològics, una línia encetada durant la seva tesi de llicenciatura en revisar el pensament formalista alemany de mitjans del segle xx.
Ha publicat articles sobre l’Escola Superior de Bells Oficis, l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art de Barcelona i l’Escola del Treball a la revista Finestrelles (Barcelona, Centre d’Estudis Ignasi Iglésies, 1992 i 1993), en els quals ha aprofundint en l’àmbit de la ceràmica de l’etapa noucentista i posterior. Igualment, ha publicat Josep Orriols i Pons. Ceramista, obra en la qual va donar a conèixer la tasca de ceramista d’aquest artista, que treballà en el període modernista i noucentista (Esplugues de Llobregat, IX Congrés de l’Asociación de Ceramologia, 2006). Ha participat en projectes de recerca ceramològica, com ara «Las medidas catalanas de líquidos (s. xix y xx)», a Forum Cerámico (Alacant, agost del 1996); ha estudiat també els objectes de la vida rural quotidiana d’aquesta etapa: Els barrals. Característiques i utilitat dins el món agrari (s. xix-xx) (Estudis d’Història Agrària, Barcelona, CEHI, 2004).
També ha participat en diversos edicions del Congrés d’Història de Barcelona organitzades per l’Arxiu Històric de la Ciutat, en els quals ha presentat les comunicacions: «Les exposicions d’art a Barcelona durant el Sexenni (1868-1870)» (IX Congrés d’Història de Barcelona, 2005) i «La contribució de l’Ateneu en el desenvolupament de les arts plàstiques (X Congrés d’Història de Barcelona, 2007). A més, ha col·laborat en el volum d’homenatge a la professora Imma Socias, Scripta mirabilia (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022), amb el treball «El col·leccionisme públic i privat», relacionat amb la trajectòria de les col·leccions de ceràmica artística custodiades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Ceràmica de Barcelona.
Pel que fa a l’etapa medieval, començà col·laborant en el projecte Catalunya romànica, vol. xiii: El Berguedà (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985), i ha estudiat diversos àmbits relacionats amb els artesans: ceramistes (ollers, gerrers, rajolers i escudellers), vidriers, mirallers, esparters, calderers i ferrers, juntament amb la manufactura de la calç i la identificació dels retaules. Ha revisat aspectes relacionats amb: la societat; el món gremial; l’economia i el comerç; els contractes de treball; d’obra i d’aprenentatge; els dots; els testaments, i un seguit de documentació municipal i notarial relacionada amb censos, comandes i plets per tal de conèixer l’activitat de cada sector, la seva repercussió i la importància que va tenir a la ciutat de Barcelona. Ha publicat més de cinquanta articles sobre aquests assumptes a les revistes Acta Historica et Archaeologica Medievalia (Universitat de Barcelona), Pedralbes (Universitat de Barcelona), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (Arxiu Notarial, Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona-Madrid) i Boletín de Arqueología Medieval (Ciudad Real). Cal destacar la seva col·laboració amb Manuel Riu en la redacció del capítol «Las cerámicas medievales catalanas», a Spanish medieval ceramics in Spain and the British Isles (Oxford, Tempus Reaparatum, 1995) i els seus primers treballs de ceràmica sobre tipologies, contenidors i les decoracions realitzades en verd i manganès. Va presentar una síntesi sobre aquestes decoracions al VII Congrés de l’AIECM2, celebrat a Tessalònica l’any 1991: «Cerámica verde-manganeso localizada en Cataluña (siglos xiv-xv). Elementos decorativos». Des del 1999 forma part del grup Association Internationale pour l’Étude des Céramiques Médiévales en Méditerranée (AIECM3, Ais de Provença), que, a partir del 2012, ha ampliat el seu àmbit de recerca a la ceràmica arqueològica postmedieval d’època moderna i contemporània.
També s’ha apropat al món de la construcció medieval revisant aspectes sobre els mestres de cases i els materials constructius. N’ha publicat els resultats a Construcción y maestros de obra barceloneses en la Baja Edad Media (separata d’Al-Kitab. Homenaje a Juan Zozaya Stabel-Hansen, Madrid, Asociación Española de Arqueología Medieval, 2019); «Aspectos sobre los maestros de obra en Barcelona (Baja Edad Media)», un treball presentat al VI Congreso de la Asociación de Arqueología Medieval, celebrat a Alacant el 2019, i publicat en les actes del congrés el 2021, i «Las baldosas barcelonesas con decoración azul y blanco en la Baja Edad Media», presentat al VII Congreso de la Asociación de Arqueología Medieval, que tingué lloc a Sigüenza el 2021. Tots aquests aspectes es van completar amb la publicació del llibre Cerámica en los edificios de Barcelona (ss. xv-xvi) (Port Louis, Eliva, 2024).
Es poden trobar puntualment estudis seus —de caràcter variat— a Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1997), El Contemporani (2003), Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007-2008), Ex Novo (2010), Urgellia (2008-2010) o Butlletí de la Societat d’Onomàstica (2013). A més de la seva participació en nombrosos congressos nacionals i internacionals, ha realitzat dos informes per a la Generalitat de Catalunya, sobre el valor arquitectònic de l’antic monestir i l’església de Sant Llorenç de Morunys i les millores urbanes de la vila des que es va crear, amb la finalitat de canviar de lloc les instal·lacions del museu: Memòria dels edificis i béns monumentals del priorat de Sant Llorenç de Morunys, en col·laboració amb Prim Bertran (Lleida, 2005), i Memòria de la vila de Sant Llorenç de Morunys (Barcelona, 2008).
Ha combinat la recerca amb la publicació d’articles de divulgació a revistes especialitzades del sector de la ceràmica: Butlletí Informatiu de Ceràmica (Barcelona, del 1986 al 1994 desenvolupà temes del període de les avantguardes i d’aquells mateixos anys), Azulejo (Barcelona, 1989), Publicació de l’Associació de Ceramistes de Catalunya (Barcelona, del 1989 al 1993), Revista Cerámica (Madrid, des del 1994 fins al 2023), Terrart (Barcelona, des del 2007), i ha comentat aspectes relatius a la ceràmica a revistes d’art, com ara Batik (Barcelona, del 1991 al 1993) i Revistart (Barcelona, des del 1994 ha coordinat la secció de ceràmica de la revista), entre d’altres. Dins els aspectes de divulgació cal destacar el fet d’haver donat a conèixer l’activitat ceràmica d’artistes i ceramistes dels segles xx i xxi.
Des de l’any 1990 és de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Ha col·laborat en la realització d’exposicions, entre les quals cal esmentar «Ceramics from Iberoamerica» (Museu de Florida d’Art Hispànic i Llatinoamericà, Miami, 1992) i «La Vall de Lord» (Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2009), amb la preparació dels catàlegs corresponents. També ha col·laborat en les presentacions redactades per als catàlegs d’artistes Canart (1995/1996, 1997/1998, 1999/2000, 2001/2005), o bé individualment, per als artistes i ceramistes: Dalmases (Les Voltes, Olot, 1994, i Galeria Marion, Perpinyà), Sjer Jacobs (claustre del monestir de Sant Cugat, 2001) i Joan Panisello (Museu Nacional de Ceràmica González Martí, València, 2008).
L’any 2013 va ingressar com a membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica (Ginebra), una entitat que aglutina ceramistes, galeristes, estudiosos i professionals de la ceràmica contemporània. Ha participat en diversos simposis sobre aquesta matèria a Riga (Letònia), Eskisehir (Turquia), Panevėys (Lituània) i ha fet estades o residències a Kansas (Estats Units) i a Jingdezhen (Xina) en les quals ha exposat la seva obra a aquestes i altres ciutats. |
