Francesc Xavier Puig Rovira era doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (1960). Va treballar en els camps de l’ensenyament tècnic i de la gestió universitària, com a professor i com a gerent de la Universitat esmentada. En paral·lel, va desenvolupar una labor extensa com a estudiós de la història de l’art i monogràficament de diversos artistes catalans del segle xx. Va dedicar una atenció especial a la ceràmica, al gravat, a les arts del llibre i a les arts aplicades en general. La predisposició a l’estudi de l’art va néixer, cap al 1955, a partir del coneixement personal i de l’admiració de l’obra dels artistes Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Ramon Rogent, Armand Cardona Torrandell i, després, Jaume Pla.
  Va ser membre de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou president entre el 1973 i el 1983; membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (1975); membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des del 1984, de la qual va formar part de la Junta Directiva, i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, des del 1903.

És autor de diversos llibres i articles sobre història de l’ensenyament tècnic, sobre la gestió universitària, i també d’història local, social i política de Vilanova i la Geltrú i del Penedès. En el camp de les arts i de la seva història, és autor dels llibres següents: El pintor vilanoví Rafael Sala (1891-1927) (Vilanova i la Geltrú, Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1975) —sobre aquest pintor, mort a Mèxic, figura destacada de l’avantguardisme català, és el primer estudi que després és citat en les històries de l’art català contemporani—; Els Serra i la ceràmica d’art a Catalunya (Barcelona, Selecta, 1978); J. F. Ràfols, Enric C. Ricart, introducció epíleg i notes (Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 1981); Jaume Pla. Una trajectòria artística (Barcelona, La Rosa Vera, 1982); Josep F. Ràfols, escriptor (Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, 1989); Les arts plàstiques al Penedès (Vilafranca del Penedès, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1991 i 1994); Miquel Plana (1943-2012). Artista del llibre (Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2013); La Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aproximació a 125 anys d’història (en curs d’edició). Va treballar, entre d’altres, en les col·leccions i el col·leccionisme.
  És autor de treballs monogràfics sobre diversos artistes, publicats en diaris, revistes, fulletons i catàlegs d’exposicions, entre els quals destaquen Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Joaquim Mir, Rafael Sala, Damià Torrents, Martí Torrents, Joan Llaverias, Alexandre de Cabanyes, Pau Roig Estradé, Salvador Masana, Armand Cardona Torrandell, Oscar Estruga, Joaquim Budesca, Pere Brull Carreras, Rosa Altès, Ramon Rogent, Jaume Carbonell i Concha Ibáñez, entre d’altres.
  Va publicar articles sobre els gravadors Enric C. Ricart, Jaume Pla, Antoni Ollé Pinell, Antoni Gelabert, Enric Cluselles, Oriol M. Diví, Miguel Plana i d’altres. També va escriure sobre artistes de la ceràmica i altres arts aplicades: Jordi Serra Moragas, Paulí, Elisenda Sala, Barbaformosa i Camil·la Pérez Salvà, entre d’altres. Es va interessar pel gravat i la bibliofília.
  Va tenir cura de l’organització i muntatge de diverses exposicions, i va impartir nombroses conferències. Sobre les arts del llibre, va escriure diverses obres, entre les quals destaquen «Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle xx», al catàleg de l’exposició «Aureum opus. Cinc segles de llibres il·lustrats» (Barcelona, Museu Marés i Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2000); Els goigs dels segles xviii i xix al Penedès (2000); Arquitectes i editors de llibres de bibliòfil (Barcelona, Fundació Jaume I i Nadala, 2002); Bibliofília per al segle xxiI (2002), i «L’interès pel llibre. Gabinets de lectura, bibliofília i exlibrisme», a Pilar Vélez (ed.), L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008). Ha col·laborat a la Gran enciclopèdia catalana, el Diccionario de la Real Academia de la Historia i al Diccionari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
  Va escriure, entre d’altres, a les revistes següents: Destino, Batik, Serra d’Or, Cultura, Artes Plásticas, El Temps, Miscel·lània Penedesenca, Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, Revista de Llibreria Antiquària, Ex-libris, Anuari de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i Quaderns Rafael Benet.