ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Post, Chandler Rathfon
Detroit (Michigan, EUA), 1 de desembre de 1881 - Foxboro (Massachusetts, EUA), 2 de novembre de 1959

Àrees de treball: Pintura romnica / Pintura gtica / Pintura renaixentista

Chandler Rathfon Post era lingüista, historiador de l’art i hispanista. Fou un dels principals estudiosos de la pintura hispànica de l’edat mitjana i el primer Renaixement. La seva formació i la seva carrera acadèmica s’iniciaren en l’àmbit de la lingüística. Es llicencià a la Universitat de Harvard en literatura espanyola (1904) i va passar el curs 1904-1905 a l’Escola Americana d’Atenes, estudiant la llengua i la literatura gregues clàssiques. De retorn a Harvard (1905), es doctorà (1909) amb una tesi sobre la literatura al·legòrica castellana de la baixa edat mitjana (Castillan allegory of the fifteenth century, with especial reference to the influence of Dante, publicada el 1915 amb el títol Medieval Spanish allegory), sota la direcció del professor Jeremia D. M. Ford (1873-1958). Des d’aquest moment i fins a la seva jubilació, Post restà vinculat a la Universitat de Harvard com a docent de grec i de belles arts, i feu una contribució decisiva a la implantació de la història de l’art com a disciplina universitària. Del 1917 al 1919, durant la Primera Guerra Mundial, va servir com a assistent de l’agregat militar a l’ambaixada dels Estats Units a Roma, i l’any 1918 el Govern italià l’investí com a cavaller de l’Orde dels Sants Maurici i Llàtzer.

Si durant els primers anys alternà la publicació de treballs sobre literatura i història de l’art, l’última disciplina acabà monopolitzant els seus interessos com a estudiós. Els primers llibres en aquest àmbit tenen un caire marcadament generalista. Així, publicà History of European and American Sculpture. From the early Christian period to the present day, 2 v. (1921), i, en col·laboració amb el professor George H. Chase, A history of sculpture (1924). Tanmateix, la reputació internacional de Post «com a estudiós original» (Wethey) es basa en la seva magna obra sobre la pintura hispànica medieval i del primer Renaixement, A history of Spanish painting, 14 v., els dos darrers són pòstums, i alguns dels quals estan doblats en dos toms (1930-1958). Com indica Post al prefaci del primer vol., la seva intenció inicial havia estat la d’escriure només «una breu història de la pintura espanyola», però aviat el pla esdevingué més ambiciós i es proposà de traçar una història «detallada» que prengués en consideració totes les escoles regionals, corrents i etapes, anant més enllà, doncs, de les síntesis publicades prèviament per E. Bertaux i per A. L. Mayer. Aquest plantejament més exhaustiu s’havia de conjugar, d’altra banda, amb una visió global de l’evolució de la pintura hispànica i de les seves connexions amb la resta de l’art europeu, una línia que Post —amb bona dosi de raó— trobava a faltar en el gruix de les aportacions dels erudits hispans, encara massa localistes. Els tres primers volums, apareguts l’any 1930, cobreixen una àmplia gamma de períodes i escoles, des de la pintura «preromànica» fins a l’«estil internacional», la qual cosa representava un esforç ingent per sistematitzar un panorama encara molt confús i en gran part inexplorat (vol. i: Pre-romanesque style. The romanesque style; vol. ii: The franco-gothic style. The italo-gothic and international styles, i vol. iii: The italo-gothic and international styles). En els següents volums el plantejament esdevé encara més exhaustiu i minuciós: com observà J. Gudiol Ricart (1936), l’obra de Post «guanya intensitat a cada nou volum». Destaquem aquí els que estan monogràficament dedicats a les escoles dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, vol. vi: The Valencian School in the late Middle Ages and early Renaissance (1935); vol. vii: The Catalan School in the late Middle Ages (1938); vol. viii: The Aragonese School in the late Middle Ages (1941); vol. xi: The Valencian School in the early Renaissance (1953), i vol. xii: The Catalan School in the early Renaissance (1958). En morir (1959), Post estava treballant en els darrers volums de la seva obra, que foren editats i completats pel seu deixeble Harold E. Whethey (la pintura aragonesa del primer Renaixement es discuteix al vol. xiii: The Schools of Aragon and Navarre in the early Renaissance). Els vol. i i ii porten apèndixs que completen els continguts dels mateixos volums; a partir del iv, tots els volums porten nombrosos apèndixs en els quals Post revisa o amplia els temes tractats en els volums precedents, cosa que complica notablement la consulta de l’obra. D’altra banda, això fa que virtualment en tots els volums hi hagi arguments relatius a la pintura catalana, aragonesa, valenciana o mallorquina.
  A través de les seves estades a l’Estat espanyol —una d’aquestes l’estiu del 1936, moment en què es trobava a Barcelona juntament amb Walter Cook i els sorprengué el cop d’estat militar i feixista, així com els consegüents fets revolucionaris—, Post va realitzar un extraordinari treball de camp i va conèixer els principals historiadors i erudits nadius, amb molts dels quals mantingué una relació cordial i àdhuc una correspondència regular. Tots aquests reconegueren l’actitud oberta i l’honestedat acadèmica del professor de Harvard, sempre atent a les publicacions locals —àdhuc les d’accés més difícil— i sempre disposat a contrastar —i eventualment a revisar o matisar— els seus punts de vista davant les successives aportacions dels estudiosos hispànics (com els catalans A. Duran i Sanpere, J. Gudiol Ricart, F.-P. Verrié i J. Ainaud) o altres hispanistes (com el francès Marcel Durliat).
  Amb una cadència que avui pot semblar una mica monòtona, A history of Spanish painting alterna d’una manera típica l’enfocament iconogràfic, bàsicament descriptiu, amb la caracterització estilística dels diferents mestres i la definició del respectiu catàleg, sempre a partir d’una atenció primmirada, d’inspiració fonamentalment morelliana, a les qüestions d’atribució. En tot cas, la seva manera d’argumentar una mica eixuta, gens propensa als exercicis hermenèutics, responia a una restricció autoimposada i a un afany honest i inequívoc de rigor acadèmic. La preocupació per la classificació i la filiació artístiques, legítima i ben lògica si tenim en compte l’estat encara incipient en què es trobava aleshores l’estudi de la pintura hispànica, la combinà, d’altra banda, amb una lectura atenta dels documents coneguts, a partir d’una consideració exhaustiva de les fonts publicades pels erudits espanyols i catalans. En el seu propòsit, tan obstinat com legítim, de publicar i de classificar tot el corpus de la pintura hispànica medieval i renaixentista, Post no menyspreà gairebé cap obra, per modest que fos el seu mèrit artístic, o per difícil que fos el seu accés i el seu examen directe. Foren innombrables, les obres inèdites estudiades per Post, i els pintors anònims definits i batejats per ell amb noms de convenció que, en molts casos, es mantenen vigents, atès que encara no se n’ha documentat la identitat. L’ingent, impressionant treball de camp en què es basa A history of Spanish painting, així com la seva obstinada, infatigable ambició classificatòria, no tenen probablement parangó en cap altre producte de la historiografia artística hispànica. Per bé que Post concentrà les seves energies en la publicació dels successius volums d’aquesta obra monumental, no va deixar de publicar alguns articles en diverses revistes especialitzades, incloent-hi, entre d’altres, la Gazette des Beaux-Arts i el Boletín del Seminario (Valladolid). Feu també la contribució «The paintings of Damián Forment», a Miscel·lània Puig i Cadafalch (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1951).
  L’obra de Ch. R. Post com a historiador i la seva important tasca com a docent es recolzaren en una sòlida formació clàssica i humanística, un saber enciclopèdic i una proverbial facilitat i interès pels idiomes (es deia que n’arribà a parlar disset). A Harvard, Post va compartir l’interès per l’art hispànic amb un col·lega com Arthur Kingsley Porter, i sobretot el va transmentre a nombrosos deixebles, entre els quals destacaren Walter W. S. Cook (1888-1962), Charles L. Kuhn (1901-1985), Benjamin Rowland, Jr (1904-1972), Harold E. Whethey (1902-1984) i Martín Soria (1911-1961). En un escrit sobre la seva experiència americana, Erwin Panofsky situà Post com un dels protagonistes de l’«Edat d’Or» que la historiografia artística hauria experimentat als Estats Units entre el 1923 i el 1933, subratllant que ell i Walter W. S. Cook «established the long-neglected history of Spanish art as a field in its own right». Més recentment, un destacat historiador de l’art com Walter Cahn, especialitzat sobretot en art romànic, ha pogut afirmar que A history of Spanish painting resulta «now scarcely readable», un judici sever que tanmateix, amb més o menys matisos, acceptarien altres medievalistes. En tot cas, la voluminosa obra de Post continua essent de lectura obligada, i àdhuc una obra de referència, per a la major part dels estudiosos de la pintura hispànica gòtica —sobretot de les seves etapes més tardanes— i del primer Renaixement.
  Chandler R. Post fou membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la College Art Association i membre corresponent de diverses acadèmies hispàniques, incloent-hi les de l’àrea catalanoparlant, com l’Institut d’Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona o la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València. La mort de l’historiador de l’art nord-americà, que es produí el novembre del 1959, fou recordada en nombroses notícies necrològiques, moltes de les quals en l’àmbit hispànic, però no s’ha publicat cap estudi aprofundit sobre la seva biografia intel·lectual o sobre els mèrits i les premisses metodològiques de la seva obra. Una breu però útil notícia biogràfica, juntament amb un llistat de les publicacions de Post, a càrrec de Harold E. Wethey, encapçalen el darrer volum d’A history of Spanish painting (1966).

Bibliografia sobre Chandler Rathfon Post: Leandro de Saralegui, «Los nuevos hispanistas: Sir Post» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, núm. 15, 1934, p. 44-61); Joaquim Folch i Torres, «Chandler Rathfon Post» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. vi, 1936, p. 157); Josep Gudiol Ricart, «“A history of Spanish painting”, per Chandler Rathfon Post. Vol. vi, en dues parts. Harvard University Press. 1935» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, vol. vi, 1936, p. 157-160); José Camón Aznar, «Chandler R. Post y su “A history of Spanish painting”» (Goya. Revista de Arte, Madrid, núm. 2, 1954, p. 127); Erwin Panofsky, «Three decades of art history in the United States. Impressions of a transplanted European», a Erwin Panofsky, Meaning in the visual arts (Nova York, Garden City, 1955, p. 332); Josep Gudiol Ricart, «Chandler Rathfon Post» (Destino, Barcelona, núm. 1162, 14 novembre 1959, p. 39); Agustí Duran i Sanpere, «Chandler Rathson [sic] Post» (Serra d’Or, Barcelona, vol. ii, núm. 2, 1960, p. 22-23); Juan Antonio Gaya Nuño, «Post, Suida, Berenson. Responso por tres grandes maestros» (Revista de Ideas Estéticas, Madrid, vol. xviii, núm. 69, 1960, p. 41-47); Joan Sutrà Viñas, «El Profesor Post ha muerto» (Revista de Gerona, Girona, vol. vi, núm. 12, 1960, p. 79-82); Joan Subias Galter, «Chandler Rathfon Post», a In memoriam. Luis Plandiura y Pou, Santiago Juliá y Bernet, José Puig y Cadafalch, conde de Ruiseñada, Luis Masriera y Rosés, José Clará y Ayats, H. Anglada Camarasa, Chandler Rathfon Post (Barcelona, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1961, p. 65-69); Harold E. Wethey, «Chandler Rathfon Post», a A history of Spanish painting, vol. xix (Cambridge —Massachusetts—, Harvard University Press, 1966, p. 11-13; seguit d’una bibliografia dels escrits de Ch. R. Post: «Writings of Chandler R. Post», p. 15-19); Francesc Fontbona i Vallescar, «Post, Chandler Rathfon», a Gran enciclopèdia catalana, vol. xii (Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 1978, p. 5); Josep Gudiol Ricart, «Introducció», a Josep Gudiol Ricart, Santiago Alcolea i Blanch, Pintura gòtica catalana (Barcelona, Polígrafa, 1987, p. 11-19: 15-17); Jacqueline Colliss Harvey, «Post, Chandler R(athfon)», a Jane Turner (ed.), The dictionary of art, vol. xxv (Nova York, Grove, 1996, p. 327); Eulàlia Gudiol Corominas, Josep Gudiol Ricart (Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 1997, p. 35, 43, 44, 49, 55, 58, 62, 70, 72, 75, 86, 93, 95, 109, 119); Walter Cahn, «Romanesque art, then and now. A personal reminiscence», a Colum Hourihane (ed.), Romanesque art and thought in the twelfth century. Essays in honor of Walter Cahn (Princeton —Nova Jersey—, Princeton University, 2008, p. 31-39: 33); Maria Rosa Terés, Jacobo Vidal Franquet, «La historiografia de l’art gòtic català i els seus protagonistes», a Antoni Pladevall i Font (dir.), L’art gòtic a Catalunya. Síntesi general. Índexs generals (Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 2009, p. 23-33: 31-32), i Lee Sorensen, «Post, Chandler R[athfon]», a Dictionary of art historians (en línia).


Rafael Cornudella

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí