Mónica Piera Miquel és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2002) i diplomada en obres d’art (works of art) per Sotheby’s, a Londres (1987), on es va especialitzar en l’estudi del moble i del vidre. Des del 2021 és acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  Va fer pràctiques en el Departament de Mobiliari de Sotheby’s, a Londres, i va catalogar la col·lecció de vidre de Quex House, Museu Powell-Cotton, Birchington (1987). Durant cinc anys va ser directora de l’antiquari Antiga, especialitzat en moble anglès i francès, i vidre modernista (1988-1993).
  Des del 2004, és presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, entitat dedicada a la investigació sobre mobiliari i a la defensa de la seva bona conservació i restauració. Des d’aquest càrrec col·labora amb diverses entitats —museus, col·leccions, fundacions i escoles— per a difondre l’interès pel moble i fer-lo valer. Les conferències i classes les planteja amb peces reals, i defensa el coneixement en directe de les obres com a premissa per a la contextualització i les lectures vàries.
  És membre del comitè d’admissió i selecció de peces de la fira TEFAF de Maastricht (des del 2007), i és membre del comitè científic del Congreso Iberoamericano de Historia del Mueble, del qual va dirigir la tercera edició (2019-2020), i del del Saló d’Antiquaris de Barcelona (des de l’edició del 1995 fins a l’última edició). Des de l’any 1994, és col·laboradora tècnica i assessora científica del Museu del Disseny de Barcelona, i és responsable de l’informe sobre les col·leccions del museu i de la seva valoració qualitativa, i de la cerca i la selecció de mobles en la museïtzació de la Casa Bloc (2010-2011), entre d’altres. També és assessora del Departament de Conservació i Restauració de Mobiliari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (des del 2011). És confrare d’honor de la confraria de mestres fusters de Barcelona i va rebre la Medalla d’Or del Gremi d’Antiquaris de Catalunya.
  Com a membre investigadora del projecte «La vida cotidiana en el ámbito doméstico durante el Antiguo Régimen. Historia comparada entre la España interior y la España periférica» (DGICYT), vinculat a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Complutense de Madrid (2006-2008), va aportar diverses lectures sobre el moble domèstic a l’edat moderna. Ha portat a terme catalogacions i estudis a moltes col·leccions de mobiliari i d’arts decoratives privades i públiques. Entre aquestes, cal destacar la col·lecció d’Àngel Surroca —amb els llibres Arrelats a la terra (2020) i L’art de pintar amb fusta (2025)—, el Mas Cabanyes d’Argentona, la Casa Garí del Cros, el Palau Güell, el Museu Martorell, el Castell dels Tres Dragons, el Palau Mercader, la Casa Museu Duran i Sanpere, el Museu de Molins de Rei, el Museu Can Papiol, Sant Benet de Bages, el monestir de Pedralbes, Balclis i Setdart. Ha assessorat sobre criteris de restauració a entitats com ara l’antic Hospital de Sant Pau, la Casa Amatller i el Bisbat de Girona. Ha donat a conèixer l’obra de fusters catalans inèdits del segle xviii, com ara Joan Llor a Olot, Antoine Seux a Girona, els Quintà a Maçanet de Cabrenys i Salvador Mayol a Barcelona.
  En el camp de les exposicions, ha comissariat «Joan Llor, mestre fuster d’Olot (1742-1815)» (Museu de la Garrotxa, Olot, 2023), «Vestir la casa per a l’ocasió» (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Terrassa, 2021), «Mobles d’emmagatzematge del Monestir. La grandesa del que és senzill» (monestir de Pedralbes, Barcelona, 2020), «Les dones també seuen» (monestir de Pedralbes, Barcelona, 2017-2018), «El Llibre de passanties dels fusters» (Museu de les Cultures del Món, Barcelona, 2018) després de descobrir i aconseguir salvar aquest important document gremial, «Mobles amb secret de Sant Benet de Bages» (Caixa de Manresa, 2006), «El moble de l’Empordà al segle xviii» (Caixa de Girona, 2006), «Audàcia i delicadesa» (Fundació Mascort, Torroella de Montgrí, 2008) i «Tocadors» (Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, Barcelona, 2009). A més, és autora dels textos dels catàlegs respectius. També ha realitzat la cerca i la selecció de mobles en l’exposició «Export Accions, mirades actuals al segle xviii» (Bisbal d’Empordà, 2007) i ha col·laborat a «Indianes, 1736-1847» (Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, 2013).

Està especialitzada en el moble català i espanyol —és directora científica del catàleg de mobles del Museu Frederic Marés (2017) i és coautora d’El moble a Catalunya. L’espai domèstic del gòtic al Modernisme (Manresa, Angle, 1999; també en espanyol)—, i està especialment interessada en l’edat moderna. Dels segles xvii i xviii, ha estat responsable de la identificació i la catalogació de mobiliari de diferents centres productius: a Olot, «Els mobles amb incrustació “d’argent” produïts a l’entorn d’Olot al segle xviii» (2004) i «La familia Llor de Olot, carpinteros de Cataluña en el siglo xviii» (Fundación Española de Historia Moderna, Màlaga, 2006); a l’Alt i el Baix Empordà, «El moble de l’Empordà al segle xviii» (Caixa Girona, 2006), «Audàcia i delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà. 1700-1800» (Fundació Mascort, 2008), «Sale a la luz otro escritorio o bureau firmado por Salvador Quintà» (Estudi del Moble, Barcelona, 2011); i també a Barcelona, «Muebles de ebanistería en las viviendas de Barcelona», a El mueble del siglo xviii. Nuevas aportaciones a su estudio (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2009), i «Arquilles barcelonines del final del segle xvii» (Estudi del Moble, Barcelona, 2005). Sobre el moble de finals del segle xix, ha fet aportacions relacionades amb Francesc Vidal, Antoni Gaudí —estudi dels mobles i els interiors del Palau Güell— i Gaspar Homar —estudi dels mobles de la Casa Garí, de Josep Puig i Cadafalch.
  Des dels seus inicis, ha plantejat la investigació del mobiliari fent servir informació documental. Ha realitzat estudis a partir de documents, entre els quals destaquen Los mueblistas de Barcelona a finales del siglo xviii (tesi de llicenciatura; Barcelona, Universitat de Barcelona, 1997); «El álbum del Marqués de la Victoria y su aportación a la historia del mueble» (Archivo Español de Arte, Madrid, 1998); «Els cadiraires de boga a la Barcelona de la fi del segle xviii» (Afers, Catarroja, 2000); «La cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo xviii» (Pedralbes, Barcelona, 2005); «El mueble en la documentación de Barcelona en el siglo xvii. El inventario y la almoneda de los bienes del carpintero Lluís Massot de 1608 y el inventario de Joan Francesc Pratnarbona de 1688», a El mueble del siglo xvii en Cataluña y su relación con otros centros europeo (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2007); «Los artesanos del mueble en Barcelona a finales de siglo xviii. El espacio doméstico» (Nuevo Mundo Mundos Nuevos, París, 2008); «Cómodas y otros muebles de importación en los interiores domésticos barceloneses del siglo xviii», a El mundo urbano en el siglo de la Ilustración (Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Santiago de Compostel·la, 2008), i «El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo xviii» (Dialectología y Tradiciones Populares, Madrid, 2011).
  Entre les aportacions que posen en comú l’estudi en directe dels mobles amb la informació documental, destaquen La cómoda catalana o calaixera y sus variedades tipológicas en el siglo xviii (tesi doctoral; 2002); Audàcia i Delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà. 1700-1800 (Torroella de Montgrí, Fundació Mascort, 2008); Interiores nobles catalanes del siglo xviii (Barcelona, Real Cuerpo de la Nobleza, 2007); «Quan s’és jove per fer bonic i quan s’és gran per no fer fàstic. Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna» (Cuadernos de Historia Moderna. Anejos, Madrid, 2009); «Els usos de les indianes a la Barcelona del segle xviii: decorar la llar o vestir la gent?» (Barcelona. Quaderns d’Història, vol. 17: «La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850», 2011), i «En la calle y en la casa: carruajes y muebles en la Barcelona de la primera mitad del siglo xix», a El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2011).
  Ha fet incursions en l’estudi de mobles més enllà de Catalunya, com ara «La colección de escritorios de Salamanca o bargueños del MADB» (Estudio del Mueble, Barcelona, 2012); «Muebles con secreto: esconder, exhibir, aprender» (Revista de Historia Moderna. Intimidad y sociabilidad en la España Moderna, Alacant, 2012); la introducció a Tres segles d’arts sumptuàries (Mallorca, Monestir de les Caputxines, 2010), i «Catalogació dels mobles anglesos», a Los Tesoros del Claris (Barcelona, Electa, 1993).
  Les primeres catalogacions publicades van ser l’any 1994 a Moble català (Barcelona, Generalitat de Catalunya). A partir d’aquesta data s’han anat succeint en diverses publicacions, com ara La fiesta en la Europa de Carlos V (Sevilla, Sociedad Estatal para los Centenarios de Felipe II y Carlos V, setembre-novembre 2000), Petras Alba. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2001), Els Museus d’Art de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 2005) i La Col·lecció (Barcelona, Fundació Francisco Godia, 2008), fins a arribar al catàleg de mobles del Museu Frederic Marès en impremta.
  Defensora del treball en equip, és coautora de diferents publicacions i catalogacions, entre les quals cal destacar: la direcció de la publicació El mundo inanimado en la obra de Gutiérrez Solana, resultat del projecte guanyador en el concurs sobre la col·lecció de la Fundación Banco Santander (2025), la coordinació del Catàleg del moble del Museu Frederic Marès (2022); amb A. Miquel, A. Vila, Z. Forniés, M. A. Juncà i J. F. García, Physico-chemical characterization of metallic decoration in antique furniture (pòster; Londres, 2004); amb Àngels Creus, L’armari llibreria de Marian Aguiló. Un estoig per a la literatura catalana (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009), i amb Maria Paz Aguiló, diverses fitxes a Materials singulars aplicats al moble (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2013).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Mónica Piera Miquel (web personal)
  — Associació per a l’Estudi del Moble