Mónica Piera Miquel és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2002) i diplomada en obres d’art (works of art) per Sotheby’s, a Londres (1987), on es va especialitzar en l’estudi del moble i del vidre. Va fer pràctiques en el Departament de Mobiliari d’aquesta sala de subhastes anglesa i va catalogar la col·lecció de vidre de Quex House, Museu Powell-Cotton, Birchington (1987). Durant cinc anys va ser directora de l’antiquari Antiga, especialitzat en moble anglès i francès, i vidre modernista (1988-1993).
  Des del 2004, és presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, entitat dedicada a la investigació sobre mobiliari i a la defensa de la seva bona conservació i restauració. Des d’aquest càrrec col·labora amb diverses entitats —museus, col·leccions, fundacions i escoles— per a difondre l’interès pel moble i posar-lo en valor. Les conferències i classes les planteja amb peces reals, i defensa el coneixement en directe de les obres com a premissa per a la contextualització i les lectures vàries.
  És membre del comitè d’admissió i selecció de peces de la fira TEFAF de Maastricht (des del 2007) i del Saló d’Antiquaris de Barcelona (des de l’edició del 1995 fins a l’última edició). Des de l’any 1994, és col·laboradora tècnica i assessora científica del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i és responsable de l’informe sobre les col·leccions del museu i valoració qualitativa de les mateixes, i de la cerca i la selecció de mobles en la museïtzació de la Casa Bloc (2010-2011), entre d’altres. També és responsable del Departament de Conservació i Restauració de Mobiliari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (des del 2011).
  Com a membre investigadora del projecte La vida cotidiana en el ámbito doméstico durante el Antiguo Régimen. Historia comparada entre la España interior y la España periférica (DGICYT), vinculat a la Universitat de Barcelona i a la Universidad Complutense de Madrid (2006-2008), va aportar diverses lectures sobre el moble domèstic a l’edat moderna. Ha portat a terme catalogacions i estudis a moltes col·leccions de mobiliari i d’arts decoratives privades i públiques. Entre aquestes, cal destacar el Palau Güell, el Museu Martorell, el Castell dels Tres Dragons, el Palau Mercader, la Casa Museu Duran i Sanpere, el Museu de Molins de Rei, el Museu Can Papiol, Sant Benet de Bages, el monestir de Pedralbes, Balclis i Setdart. Ha assessorat sobre criteris de restauració a entitats, com ara l’antic Hospital de Sant Pau, la Casa Amatller i el Bisbat de Girona, entre d’altres.
  En el camp de les exposicions, ha comissariat « Les dones tamb� seuen» (monestir de Pedralbes, 2017-2018), «Mobles amb secret de Sant Benet de Bages» (Caixa de Manresa, 2006), «El moble de l’Empordà al segle xviii» (Caixa de Girona, 2006), «Audàcia i delicadesa» (Fundació Mascort, Torroella de Montgrí, 2008) i «Tocadors» (Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, Barcelona, 2009), i és autora dels textos dels catàlegs respectius. També ha realitzat la cerca i la selecció de mobles en l’exposició «Export Accions, mirades actuals al segle xviii» (Bisbal d’Empordà, 2007) i ha col·laborat a «Indianes, 1736-1847» (Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, 2013).

Està especialitzada en el moble català i espanyol —és directora científica del catàleg de mobles del Museu Frederic Marés (2017) i és coautora d’El moble a Catalunya. L’espai domèstic del gòtic al Modernisme (Manresa, Angle, 1999; també en espanyol)—, i està especialment interessada en l’edat moderna. Dels segles xvii i xviii, ha estat responsable de la identificació i la catalogació de mobiliari de diferents centres productius, com ara Olot, «Els mobles amb incrustació “d’argent” produïts a l’entorn d’Olot al segle xviii» (2004) i «La familia Llor de Olot, carpinteros de Cataluña en el siglo xviii» (Fundación Española de Historia Moderna, Màlaga, 2006); l’Alt i el Baix Empordà, «El moble de l’Empordà al segle xviii» (Caixa Girona, 2006), «Audàcia i delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà. 1700-1800» (Fundació Mascort, 2008), «Sale a la luz otro escritorio o bureau firmado por Salvador Quintà» (Estudi del Moble, Barcelona, 2011); i també Barcelona, «Muebles de ebanistería en las viviendas de Barcelona», a El mueble del siglo xviii. Nuevas aportaciones a su estudio (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2009), i «Arquilles barcelonines del final del segle xvii» (Estudi del Moble, Barcelona, 2005).
  Des dels seus inicis, ha plantejat la investigació del mobiliari fent servir informació documental. Ha realitzat estudis a partir de documents, entre els quals destaquen Los mueblistas de Barcelona a finales del siglo xviii (tesi de llicenciatura; Barcelona, Universitat de Barcelona, 1997); «El álbum del Marqués de la Victoria y su aportación a la historia del mueble» (Archivo Español de Arte, Madrid, 1998); «Els cadiraires de boga a la Barcelona de la fi del segle xviii» (Afers, Catarroja, 2000); «La cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo xviii» (Pedralbes, Barcelona, 2005); «El mueble en la documentación de Barcelona en el siglo xvii. El inventario y la almoneda de los bienes del carpintero Lluís Massot de 1608 y el inventario de Joan Francesc Pratnarbona de 1688», a El mueble del siglo xvii en Cataluña y su relación con otros centros europeo (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2007); «Los artesanos del mueble en Barcelona a finales de siglo xviii. El espacio doméstico» (Nuevo Mundo Mundos Nuevos, París, 2008); «Cómodas y otros muebles de importación en los interiores domésticos barceloneses del siglo xviii», a El mundo urbano en el siglo de la Ilustración (Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Santiago de Compostel·la, 2008), i «El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo xviii» (Dialectología y tradiciones populares, Madrid, 2011).
  Entre les aportacions que posen en comú l’estudi en directe dels mobles amb la informació documental, destaquen La cómoda catalana o calaixera y sus variedades tipológicas en el siglo xviii (tesi doctoral; 2002); Audàcia i Delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà. 1700-1800 (Torroella de Montgrí, Fundació Mascort, 2008); Interiores nobles catalanes del siglo xviii (Barcelona, Real Cuerpo de la Nobleza, 2007); «Quan s’és jove per fer bonic i quan s’és gran per no fer fàstic. Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna» (Cuadernos de Historia Moderna. Anejos, Madrid, 2009); «Els usos de les indianes a la Barcelona del segle xviii: decorar la llar o vestir la gent?», a «La industria de les indianes a Barcelona, 1730-1850» (Quaderns d’Història, Barcelona, 2009), i «En la calle y en la casa: carruajes y muebles en la Barcelona de la primera mitad del siglo xix», a El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2011).
  Ha fet incursions en l’estudi de mobles més enllà de Catalunya, com ara «La colección de escritorios de Salamanca o bargueños del MADB» (Estudio del Mueble, Barcelona, 2012); «Muebles con secreto: esconder, exhibir, aprender» (Revista de Historia Moderna. Intimidad y sociabilidad en la España Moderna, Alacant, 2012); la introducció a Tres segles d’arts suntuàries (Mallorca, Monestir de les Caputxines, 2010), i «Catalogació dels mobles anglesos», a Los Tesoros del Claris (Barcelona, Electa, 1993).
  Les primeres catalogacions publicades van ser l’any 1994 a Moble Català (Barcelona, Generalitat de Catalunya). A partir d’aquesta data s’han anat succeint en diverses publicacions, com ara La fiesta en la Europa de Carlos V (Sevilla, Sociedad Estatal para los Centenarios de Felipe II y Carlos V, setembre-novembre 2000), Petras Alba. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2001), Els Museus d’Art de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 2005), La Col·lecció (Barcelona, Fundació Francisco Godia, 2008), fins a arribar al catàleg de mobles del Museu Frederic Marès en impremta.
  Defensora del treball en equip, és coautora de diferents publicacions i catalogacions, entre les quals cal destacar, amb A. Miquel, A.; A. Vila, Z. Forniés, M. A. Juncà, M. A. i J. F. García, Physico-chemical characterization of metallic decoration in antique furniture (pòster; Londres, 2004); amb Àngels Creus, L’armari llibreria de Marian Aguiló. Un estoig per a la literatura catalana (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009), i amb Maria Paz Aguiló, diverses fitxes a Materials singulars aplicats al moble (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble i Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 2013).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Associació per a l’Estudi del Moble