Josep M. Palau i Baduell és llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2007), especialitat en art medieval. L’any 2009 va obtenir el Màster Oficial en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari i l’any 2016 es doctorà amb la tesi El bisbat d’Urgell a l’inici del segle xiv (a través de les visites pastorals de 1312-1315) dirigida pel doctor Ignasi J. Baiges.
  Ha treballat al Centre d’Art Romànic Català de l’Institut d’Estudis Catalans (2003-2008), on ha desenvolupat diverses tasques relacionades amb l’estudi de l’art romànic català i, en especial, en l’ampliació de la base de dades d’edificis religiosos altmedievals de Catalunya. Des del 2009 és tècnic de l’Oficina d’Assessorament Històric i de Patrimoni de l’Institut d’Estudis Catalans, on desenvolupa tasques d’assessorament històric, artístic i patrimonial i coordina diversos projectes de recerca d’aquests àmbits. També s’encarrega de les tasques d’assessorament heràldic i vexil·lològic prescriptives de l'Institut d'Estudis Catalans pel que fa al símbols dels ens locals de Catalunya.
  És professor associat d’Art Antic i Medieval al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (des del curs 2009-2010) i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (del curs 2022-2023 ençà).

Atesa la seva formació, com a investigador té dues facetes principals, la d’historiador de l’art, centrada en l’estudi de l’arquitectura i la pintura romàniques, i la d’historiador, centrada en l’estudi de les visites pastorals i en l'heràldica. És coautor de diversos llibres i articles sobre art romànic català i, entre les seves publicacions més rellevants, cal destacar els articles «Borders as a meeting place: the muralists’ workshops in the Pyrenees» (Hortius Artium Medievalium, Zagreb, 2014), «Els campanars de torre de tipologia llombarda de la comarca de l’Alt Urgell i del Principat d’Andorra: anàlisi comparativa» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, 2008), «Revaloració d’un conjunt oblidat: les pintures murals romàniques de Sant Andreu de Baltarga» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, 2007) i «El castell i l’església de Sant Pere Sacama (segles ix-xii)» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, 2005). També cal destacar els llibres següents: El conjunt de pintures murals de l’església de Sant Esteve de Canapost. Aproximació a l’estudi iconogràfic (Barcelona, 2008), Santa Maria de Cervià de Ter. Estudi de les pintures murals romàniques del transsepte (Barcelona, 2008), Les esglésies romàniques de la vall d’Àssua fins Sant Pere del Burgal (Barcelona, 2008), Les esglésies romàniques de la vall de Cardós (Barcelona, 2007), El romànic de la vall d’Àneu (Barcelona, 2005) i Les esglésies preromàniques i romàniques de la vall Ferrera i la coma de Burg (Barcelona, 2004).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Josep M. Palau i Baduell (Academia.edu)