Maria Rosa Vives Piqué és llicenciada en belles arts i en història de l’art. És doctora en belles arts per la Universitat de Barcelona. És catedràtica de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, interina entre 1975 i 1987 i numerària des del 1987, on ha estat secretària de facultat (1982-1984), cap d’estudis (1985-1987), directora de la Secció de Gravat i Estampació (1978-1986) i directora del Departament de Pintura en funcions (2010). És assessora i membre experta avaluadora de la Universitat Politècnica de València (1999-2001), de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (des del 2003), del Ministeri d’Educació i Ciència (2004-2007), de l’Agència Nacional d’Avaluació de Qualitat i Acreditació (des del 2012), de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (des del 2011), de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (des del 2005) i de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2012-2016). Ha estat investigadora principal dels projectes competitius d’R+D+I en l’àmbit estatal: BHA2001-3607 i HUM2007-61816/ARTE.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb l’art del gravat i l’estampació, així com en la seva història, teoria i tècnica. Ha realitzat els catàlegs raonats de l’obra gravada de Marià Fortuny i Marsal i de Marià Fortuny i de Madrazo. És autora dels llibres següents: Fortuny gravador. Estudi crític i catalèg raonat (Reus, Rosa de Reus, 1991); Del cobre al papel (Barcelona, Icària, 1994); Mariano Fortuny Marsal y Mariano Fortuny Madrazo. Dibujos y Grabados, amb M. Cuenca (Madrid, Biblioteca Nacional, 1994), i Guía para la identificación de grabados (Madrid, Arco Libros, 2003).
  Els resultats de les seves recerques s’han publicat en més d’un centenar d’articles, capítols de llibres i catàlegs, entre els quals destaquen els següents: «Hokusai como modelo. Precisiones sobre dibujos de Fortuny» (Archivo Español de Arte, Madrid, 1993); «Picasso, Miró, Clavé i Tàpies. De la tradició a la innovació en el gravat» (Serra d’Or, Barcelona, 1993), que va obtenir el Premi Espais a la Crítica d’Art 1994; «Mariano Fortuny à la Bibliothèque nationale de France. Deux estampes inédites» (Nouvelles de l’Estampe, París, 1995); «Remarques sobre els llibres d’artista» (Serra d’Or, Barcelona, 1996); «Desafiament en el full de paper», a Picasso. La formació d’un geni, 1890-1904 (Barcelona, Lunwerg, 1997); «Rafael Estrany gravador» (Ausa, Sabadell, 1997); «Reflexos de l’estampa japonesa en l’art català» (Serra d’Or, Barcelona, 1998); «Paisatges en blanc i negre. Picasso», a Paisatge interior i exterior (Barcelona, Museu Picasso, 1999); «Fortuny visto por Van Gogh» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2000); «Apunts sobre els elements avanguardistas en l’obra de Fortuny», a Fortuny (1838-1874) (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2003); «La llarga repercussió plàstica de les estampes de la “Bíblia Natalis” (Serra d’Or, Barcelona, 2008); «Un dibujo inédito de Rogelio de Egusquiza. Copia del dibujo preparatorio de la Sibila Líbica de Miguel Ángel» (Archivo Español de Arte, Madrid, 2007); «Bellesa i experimentació en el gravat de Marià Fortuny», a Marià Fortuny. Gravats (Palma, Obra Social i Cultural Sa Nostra, 2008); «Nuevos aspectos de la relación artística entre Rogelio de Egusquiza y Mariano Fortuny Madrazo» (Trasdós. Revista del Museo de Bellas Artes de Santander, Santander, 2008); «El arte del grabado auxiliar y testigo del arte de curar» (Matèria, Barcelona, 2008), i «El servicio de dibujos y grabados de la BNE, crisol para la investigación iconográfica», a Actas del Encuentro Internacional de Hispanistas con motivo del Tricentenario de la Biblioteca Nacional de España (Madrid, Biblioteca Nacional, 2012).
  Ha comissariat diverses exposicions dedicades a l’art del gravat, entre les quals destaquen la de Marià Fortuny i Marsal i Marià Fortuny i de Madrazo, «Dibujos y grabados a la Biblioteca Nacional de España» (Madrid, 1994; cocomissària) i les particulars: «Mestres del gravat modern. París 1865-1940» (Sala d’Art A. Ramón, Barcelona, 1988); «Escultor-Gravador o del cisell al burí» (Sala d’Art A. Ramón, Barcelona, 1991); «Entre París i Barcelona. Vint-i-cinc anys de gravat català (1915-1940)» (Sala d’Art A. Ramón, Barcelona, 1995), i «Marià Fortuny, gravats a Sa Nostra» (Eivissa, Maó, Ciutadella i Palma; 2008-2009). Ha dictat conferències a Barcelona (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Picasso, Amics dels Museus, Caja Madrid, Fundació La Caixa, Catalunya Caixa i Universitat de Barcelona), Tarragona (Universitat de Tarragona), Girona (Jornades sobre la Imatge, Fundació Vares), Palma (Fundación Juan March i Fundació La Caixa), Madrid (Biblioteca Nacional) i El Escorial (cursos de la Universitat Complutense de Madrid).
  Col·labora en les revistes Archivo Español de Arte, Goya. Revista de Arte, Nouvelles de l’Estampe, Matèria, Serra d’Or, Trasdós, Pausa, Grabado y Edición, ArtCiencia.com i El Artista.
  Experta en gravat, ha treballat i col·labora puntualment en qüestions de catalogació i identificació d’estats, edicions, originalitat o autoria, amb institucions com ara el Museu Picasso de Barcelona, el Museu Nacional d’Art Contemporani, el Museu de l’Abadia de Montserrat i la Biblioteca Nacional d’Espanya, entre d’altres.
  El 2012 va ser elegida acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i va fer el seu discurs d’ingrés el 2013.

Es pot completar aquesta informació a:
  — M. Rosa Vives Piqué (pàgina personal)
  — Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi