Jaume Massó Carballido és arqueòleg, historiador i museòleg. Resideix a Reus des de fa més de cinquanta anys. És llicenciat (1979), amb grau (1982), en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona. Realitzà i superà els cursos de doctorat l’any 1982. Va ser professor del Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona (1986-1990) i va treballar per a l’Ajuntament de Tarragona i per a l’Institut Català d’Estudis Mediterranis. Ha estat més de vuit anys conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. És funcionari de carrera, adscrit al Cos de Titulats Superiors, especialitat de Patrimoni Artístic - Conservadors de Museus, de la Generalitat de Catalunya (des del 2001; actualment en situació d’excedència voluntària). Va ser vicepresident de l’Institut Municipal de Museus de Reus i redactor del document de treball Notes, observacions i criteris per a un pla museogràfic i patrimonial de Reus (Reus, Institut Municipal de Museus de Reus, 2006). Des del 2002 treballa al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (ha exercit el càrrec de director durant deu anys), adscrit a l’actual Institut Municipal Reus Cultura.
  És acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia (des de 2001) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des del 2003). Ha estat vocal del Comitè Executiu de la Junta de Museus de Catalunya (designat pel Parlament de Catalunya, 2002-2008), de la Comissió de Patrimoni Cultural de Tarragona (2002-2005) i del Comitè Assessor del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (2008). És vocal de la Comissió Assessora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (des del 2007), membre del Consell de Govern de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa) i vocal expert de la Comissió de valoració per a subvencions a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat.
  És soci fundador de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (entre el 2005 i el 2013 ha estat vocal de la Junta Directiva, com a delegat de la Secció Territorial de Tarragona), de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (en fou directiu), de l’Associació d’Historiadors i Historiadores dels Països Catalans i de la Sociedad Española de Historia de la Arqueología. Ha estat conseller de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, assessor del Servei de Publicacions de la Diputació de Tarragona i secretari, vicepresident i president accidental de l’Associació d’Estudis Reusencs (ara n’és vicepresident). Ha estat vocal de la Junta Directiva del Centre de Lectura de Reus (1996-2005), president en diferents ocasions de la Secció de Geografia i Història (novament des del 2013) i director de les Edicions del Centre (2001-2003) i de Patrimoni (2003-2005), i �s president de l�entitat des del 2017.
  Ha dirigit o codirigit un gran nombre d’excavacions arqueològiques, especialment d’època romana, a la ciutat de Tarragona (el circ, l’amfiteatre, el fòrum provincial, la necròpolis paleocristiana i el parc de la ciutat) i a diversos jaciments de les comarques meridionals de Catalunya (termes de Reus, Botarell, Constantí i Cambrils, entre d’altres). Ha comissariat o participat activament en l’organització, catalogació i muntatge de nombroses exposicions, a Barcelona, Tarragona i Reus, entre les quals cal destacar «Roma a Catalunya» (1992), «Bonaventura Hernández Sanahuja. Un home per a la història» (1993), «Salvador Vilaseca. Una obra perdurable» (1996), «Gaudí & Reus» (2002), «Descobreix els tresors! Setanta anys de museus a Reus» (2004), «Cartells de la Segona República, 1931-1939» (2007), «Reus, 1939. Any de la Derrota» (2009), «Fortuny, gravador» (2012), «Fortuny, el mite» (2013) i «Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 - Tànger, 1913)» (2014) i «Eduard Toda i G�ell (1855-1941): de Reus al m�n» (2017).

És autor únic de set llibres i coautor, editor o coordinador de trenta-cinc més (entre monografies i opuscles). Ha publicat més de set-cents articles —en catàlegs, miscel·lànies, butlletins, revistes i diaris— sobre biografia, història, arqueologia, bibliografia, literatura i art de l’àmbit de les comarques meridionals de Catalunya, especialment sobre la història i els fons dels museus de Reus i de Tarragona. Ha dictat un gran nombre de conferències i ha presentat diverses ponències i comunicacions en congressos científics. Les seves àrees de treball més habituals són la historiografia, les institucions i associacions artístiques, la museografia, la catalogació monumental i, puntualment, el cartellisme.
  Entre altres obres, és autor dels volums El terme de Cambrils a l’antiguitat (1990, Premi Vila de Cambrils 1989), Patrimoni en perill. Notes sobre la salvaguarda dels béns culturals durant la guerra civil i la postguerra (1936-1948) (2004), Les excavacions inèdites del Museu de Reus a Porpres i a Parets-delgades, 1934-1936 (2007), Dietari de viatges d’Eduard Toda i Güell, 1876-1891 (amb un apèndix del 1907) (2008), Eduard Toda i Güell: de Reus a Sardenya (passant per la Xina i Egipte, 1855-1887) (2010), i coautor de Tàrraco (1999), Les muralles de Tarragona (2000), Història general de Reus (2003), Cartells de la Segona República, 1931-1939 (2007), Reus, 1939. Any de la Derrota (2009) i Adolf Schulten en Reus y Tarragona: el legado Salvador Vilaseca (2011). Fou coordinador de l’Informatiu Museus de Reus, membre del consell de redacció dels Papers del Museu d’Història de Catalunya i de la revista Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya), així com corresponsal de la Revista de Arqueología. També ha estat membre del consell de redacció de diverses èpoques de la Revista del Centre de Lectura de Reus, de la qual és codirector (novena època, edició digital). Forma part del comitè científic de la revista Archaia i és membre del consell de redacció de Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia. És assessor del Gaudí Centre de Reus des que es va crear.