Josep Maria Martí Bonet és historiador, arxiver i escriptor català. Fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1961. És capellà de la Casa General de las Hermanas Misioneras de la Natividad de Nuestra Señora (Darderes, 1972) i canonge de l’església catedral de Barcelona des del 1988.
  Va estudiar Filosofia i Humanitats al Seminari de Barcelona (1949-1957), es va llicenciar en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca (1962) i es va diplomar en paleografia, diplomàtica i arxivística (Arxiu Secret del Vaticà, 1971). El 1972 es va doctorar en història de l’església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i va realitzar estudis de Biblioteconomia a la mateixa ciutat.
  És director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona, delegat episcopal del Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona i membre fundador del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre de Catalunya (SICPAS). És membre del consell redactor de la revista Analecta Sacra Tarraconensis, president de la Fundació Sanabre de Barcelona, membre de l’Institut Eclesiàstic d’Història de Roma des del 1972 i de l’Institut Ametller d’Art Hispànic des del 1990. És arxipreste i conservador de la catedral de Barcelona (des del 1997), membre vitalici del Centre d’Art Contemporani de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (des del 2010) i exmembre del consell executiu de la Junta de Museus de Catalunya (1989-2012).
  Ha estat secretari (1981-1985) i president (1985-2001) de l’Associació d’Arxivers de l’Església a Espanya. Entre els anys 1984 i 1986 va ser membre de la comissió assessora d’Arxius de la Generalitat, i del Consell de Cultura de Catalunya (1981-1983). Ha estat membre de la Comissió Mixta Estat Espanyol i Església (1983-1987) i del Patronat del Monestir de Sant Cugat (1986-2004). Ha estat membre del Consell de Redacció de les revistes Hispània Sacra (1985-1991) i Taüll (des del 1985), membre de la Fundació Soler i Palet de Terrassa (1973-1980) i membre de la Junta de Museus de Terrassa (1978-1979). El 1992 va ser comissari de la Secció d’Art del Pavelló de Catalunya a la Exposició Universal de Sevilla.
  Després dels seus estudis a la Universitat Pontifícia de Salamanca va ser professor i superior del Seminari Menor de Barcelona (1962- 1966). Del 1972 fins l’any 2004 fou professor de metodologia i història de l’Església en la Facultat de Teologia a Catalunya; des del 2004 és professor emèrit de les Facultats de Teologia i Filosofia de Catalunya; des del 1985 és professor d’història de l’Església a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona; va ser professor de l’Escola de Documentalistes de Madrid entre el 1985 i 1989 i del Màster en Arxivística a les universitats de Barcelona i Madrid entre el 1988 i el 1990.
  L’any 1972 va iniciar la remodelació de l’Arxiu Diocesà de Barcelona i de la Biblioteca Episcopal. El 1975 va proposar, sota la direcció de la Secretaria de l’Episcopat Espanyol, el canvi de formularis dels llibres sacramentals. La Conferència Episcopal Espanyola i la Tarraconense van acceptar oficialment aquests formularis (en català, espanyol i basc) adaptats a la informàtica i la microfilmació. El 1981 va iniciar la organització de l’Arxiu de la Conferència Episcopal Espanyola. L’any 1989 va iniciar la catalogació del Museu Diocesà i a la vegada la remodelació de l’insigne edifici de la Pia Almoina per a la instal·lació definitiva del Museu Diocesà de Barcelona. Entre els anys 1995 i 2004 va col·laborar en les tasques de restauració de l’església de Sant Pere de Terrassa (Seu d’Ègara). Des del 1998 promou, juntament amb el doctor J. Guiteras, el pla de remodelació i restauració de la catedral de Barcelona i també la restauració de l’església de Santa Maria del Pi, la basílica de Sant Just i Pastor i la restauració de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  Com a director del Museu Diocesà de Barcelona ha impulsat dos centenars d’exposicions, entre les quals cal destacar «Thesaurus» (1985); «Millenium» (1989); «Splendor Vallès I» (1991); «Splendor Vallès II» (1992); la sèrie «Selecta», que consta de set edicions (1991-1996); «Scripturaria. Els llibres i documents al llarg de la història» (2001); «Gaudí. L’home i la seva obra» (2002); «Modigliani al cor de París» (2004); «La dona del quadre» (2007); «Albéniz» (2009); «Gustave Courbet entre natura i pintura» (2010); «Art Coiffure. The Raffael Pagès Collection» (2010) i «La Bíblia paraula i imatge» (2011).
  Posseeix diversos premis, entre els quals cal destacar el premi Terrassenc de l’Any (1978), el Premi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès (1984), Soci d’Honor dels Amics dels Goigs (1984), la Medalla d’Or dels Amics dels Museus de Catalunya (1986), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Palau - Investigació Científica (1993), les Medalles d’Or dels Antiquaris i Col·leccionistes de Catalunya (1994), la Medalla d’Or del Centre Filatèlic de Catalunya (1997) i Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2010).

El doctor Josep M. Martí Bonet ha escrit dues-centes obres aproximadament, de les quals cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (Terrassa, 1975); Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y los arzobispos de Occidente (Madrid, 1978); El convent i la parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Notes històriques (Barcelona, 1979); «Contribució a la història de l’Església catalana, a La Seu d’Ègara en els segles vii-ix (Montserrat, 1981); La catedral de Barcelona (Barcelona, 1986; disponible en nou llengües); Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vol. i/1 i vol. i/2 (Barcelona, 1981); Ponç de Gualba, Obispo de Barcelona. Visitas pastorales y Registro de Comunes, vol. i (Roma, 1983); Processos de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (Barcelona, 1984); Diplomàtica pontifícia (Madrid, 1985); Guía de los archivos y la bibliotecas de la Iglesia en España, 2 vol. (Lleó, 1985); Archivística eclesiàstica (Madrid, 1986); Els Josepets. Història de la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia i Sant Josep (Barcelona 1986); Història de l’Església Antiga i Medieval (Barcelona, 1990); M. Gregorio Modrego Casaus, bisbe del XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (Barcelona, 2002; edicions en català i espanyol); Oleguer, servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona (Barcelona, 2003); Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes (Barcelona, 2004); Charitas Splendor, catálogo (Barcelona, 2004); Historia de los cónclaves y del papado (Barcelona, 2005); La Inquisición y el falso cardenal de Borbón. El español que burló al imperio napoleónico (Barcelona, 2005); Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. Santa Teresa de l’Infant Jesús, vol. vi/3 (Barcelona, 2006); Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, vol. i/3 (Barcelona, 2007); El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) (Barcelona, 2008); Sacràlia. Diccionari del catalogador de patrimoni cultural (Barcelona, 2009); Els béns culturals i l’església. Itinerari d’una experiència viscuda a l’Arxiu i Museu diocesans de Barcelona (Barcelona, 2010); La catedral de Barcelona. Història i històries (Barcelona, 2010); Els papes i la Diòcesi de Barcelona. Episodis històrics (Barcelona, 2010); director i col·laborador de Lourdes. 100 anys d’hospitalitat (Barcelona, 2010); col·laborador de De Goya a nuestros días (Barcelona, 2011); col·laborador d’Álbum de Pompeia de Bernardino Montañés (Barcelona, 2012); Gaudí, el genio, el santo y nuestro emblema (Madrid, 2012); Patrimonio cultural del Arzobispado de Barcelona. Promemoria (Barcelona, 2013); Sacralia Antiqua (Barcelona, 2013), i Sant Adrià, mil anys fent camí (Barcelona, 2013).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
  — Catalunya Ràdio (entrevista a Josep Maria Martí Bonet)
  — El Periódico (entrevista sobre el llibre Els Papes i la Diòcesi de Barcelona. Episodis històrics)
  — Temes d’Avui (entrevista sobre el llibre El martiri dels temples)
  — Arquesbisbat de Barcelona
  — Patrimoni Cultural - Arquesbisbat de Barcelona
  — Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona