Eva March Roig és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i és professora lectora de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des de l’any 2009, on inicià l’activitat docent l’any 2000. Des del setembre del 2009, és coordinadora docent d’aquesta facultat de la UPF. Va ser membre de la comissió científica organitzadora dels actes commemoratius del Centenari de la Junta de Museus de Catalunya (2008) i coordinadora científica —juntament amb Carme Narváez— del seminari internacional «Narratives biogràficas en la Història de l’Art» (2011). Ha format part de diversos grups d’investigació. És membre del grup de recerca «Análisis crítico y fuentes de las cartografías del entorno visual y monumental del área mediterránea en la época moderna» (ACAF/ART 3; investigador principal: Joan Sureda), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Des de la seva tesi doctoral, dedicada als Museus d’Art de Barcelona durant els anys 1900 i 1936, la seva activitat com a investigadora s’ha centrat en els museus i el col·leccionisme català del primer terç del segle xx. En aquest sentit, és autora d’«El Museu», a El Palau del Parlament (Barcelona, Parlament de Catalunya i Lunwerg, 2005); és coautora del llibre Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya. 1907-2007 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008), i és autora d’Els museus d’art i arqueologia de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011).
  Ha publicat també diversos articles i contribucions a congressos nacionals i internacionals sobre pintors catalans i espanyols de l’època moderna, particularment vinculats a diferents àmbits artístics. En són un bon exemple els dedicats a Jusepe Ribera (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2000); Jaume Huguet (L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions, Barcelona, 2006), o Velázquez (Xenographies 2. The Representation of Foreigners in Literature, Travel Writing and Other Discourses, 2014, en premsa).
  En un marc geogràfic més ampli, desenvolupa les noves metodologies d’anàlisi de l’art dels segles xvi i xvii. En aquest sentit, i mentre prepara l’edició crítica en espanyol del Schilder-boeck (1604) de Karel van Mander (patrocinada per Ediciones del Serbal), ha publicat «Karel van Mander y el Libro de la Pintura», a Vidas de artistas y otras narrativas biográficas (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012). D’aquest darrer llibre n’és, també, la coeditora.