Immaculada Lorés i Otzet és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1991) i és catedràtica d’història de l’art de la Universitat de Lleida, on exerceix la docència des del 1988. Ha exercit diferents càrrecs de gestió a la Universitat: vicedegana i cap d’estudis de la Facultat de Lletres (1995-1997), adjunta al rector per a la reforma dels plans d’estudis de la Facultat de Lletres (1997-1998), directora del Departament d’Història de l’Art i Història Social (1998-2001), vicedegana de la Facultat de Lletres (2001-2006) i degana de la Facultat de Lletres (2007-2010).
  Ha estat professora convidada a la Universitat París-Sorbona per a participar en la impartició del seminari de màster «Quel Moyen Âge pour le xxie siècle? Mesurer les héritages de l’histoire de l’art médiéval» (2008), i a l’Institut d’Investigacions Històriques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per a la impartició del seminari «El edificio románico: espacios, funciones e imágenes» (2012). Ha estat membre del patronat del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (1991-1995) i de la comissió territorial de patrimoni cultural de Lleida, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (1994-1997). Actualment, és membre del Patronat del Consorci de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. És membre de la direcció científica de la col·lecció «Memoria Artium» i del comitè científic de les Jornades Romanes de Sant Miquel de Cuixà i de la revista Cahiers de Saint-Michel de Cuxa.
  Forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya Ars Picta (Anàlisis i Recerques sobre Pintura i Iconografia Tardoantiga i Altmedieval), de la Universitat de Barcelona, dirigit per la doctora Milagros Guardia, i és investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona (IRCVM).

Ha treballat de manera preferent sobre arquitectura i escultura romànica. Destaquen els estudis sobre Sant Pere de Rodes, Sant Andreu de Sureda, la catedral de Barcelona, Sant Miquel de Cuixà o la Seu Vella de Lleida, amb diverses monografies sobre aquests conjunts, entre les quals el llibre El monestir de Sant Pere de Rodes, de la col·lecció «Memoria Artium», amb la participació de Carles Mancho i Sergio Vidal (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002); el treball conjunt amb Júlia Beltran, «La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l’escultura» (Quarhis. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona, 2005) o «La sculpture de Saint-Michel de Cuxa à l’époque de l’abbé Oliba» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 2007). Sobre l’escultura del segle xii, ha centrat la seva atenció preferentment en l’estudi dels claustres catalans de la catedral de Girona i del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb un interès especial en la qüestió de la topografia de les imatges; amb publicacions monogràfiques a Catalunya romànica, vol. v i xviii (Barcelona, 1991); «La vida en el claustres: iconografia monàstica als capitells de Sant Cugat del Vallès i el Costumari del monestir» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2003), i «Percorrere la scultura: nuovi approcci allo studio dei chiostri romanici catalani» (Medioevo. Arte e Storia, Parma, 2008).
  El seu interès per l’art i l’arquitectura romànica s’estén a la manera com el món contemporani ha conegut i coneix, conserva i difon l’art medieval. En aquest sentit, ha participat en el comissariat de l’exposició i en el catàleg corresponent, La descoberta de la pintura mural romànica catalana. La col·lecció de reproduccions del MNAC (1993); ha publicat El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia (en col·laboració amb M. Guardia, 2013); ha treballat sobre la restauració de monuments com ara Sant Pere de Rodes, la Seu Vella de Lleida, Sant Climent de Taüll i el monestir de Ripoll (en col·laboració amb Carles Mancho, 2013); i ha participat en la intervenció i difusió del patrimoni, de manera preferent a la Seu Vella de Lleida: en l’elaboració del seu Pla Director (1993, juntament amb J. Fresquet i E. Solsona), i en els estudis historicoartístics que acompanyen les intervencions, entre els quals destaquen els corresponents a la Canonja —en col·laboració amb l’arqueòloga Isabel Gil. Això ha motivat reunir en un llibre tots els resultats de les recerques dels darrers anys entorn el conjunt monumental del turó de la Seu Vella, La Seu Vella i el turó, en col·laboració amb X. Payà, I. Gil i A. Loriente (2007).
  Ha col·laborat amb diferents museus com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, com a conservadora d’art romànic; el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb l’inventari i la catalogació del fons d’escultura medieval; el Museu del Monestir de Sant Cugat, en l’elaboració del projecte museològic; i el Museu d’Història de Catalunya, en relació amb els monuments que gestiona (la Seu Vella de Lleida i el monestir de Sant Pere de Rodes).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Immaculada Lorés i Otzet (IRCVM)