Joan Garriga i Manich era farmacèutic de professió. Membre de La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada, fou gran amic de Pere Quart, de Francesc Trabal i d’Armand Obiols.

Als dotze anys ja havia fundat una revista, Art Jove. Sovint amb pseudònims (Flao, Joan David, David Schwartz), exercí de crític d’art amb gran lucidesa al Diari de Sabadell, col·laborà a revistes com ara Garba (1920-1922), Almanac de les Arts (1924-1925), Alba (1954-1960) o Quadern (1978), i fundà la revista noucentista Paraules (1922-1923); totes aquestes de Sabadell, però també col·laborà a diverses altres tribunes catalanes i alemanyes. Fou un actiu animador cultural del Vallès. Pintor i dibuixant, exposà per primer cop a Sabadell el 1922. Com a historiador de l’art publicà, el 1975 a Barcelona, Joan Vila Cinca. Notícia sobre l’obra i la vida del pintor, monografia de referència sobre el patriarca de la pintura sabadellenca vuitcentista. Publicà també Pere Camps. Un pintor i el mar (Sabadell, 1978), i el 1985, a Bilbao, una monografia sobre el pintor sabadellenc Pere Sanromà.

Bibliografia sobre Joan Garriga i Manich: Andreu Castells Peig, L’art sabadellenc (Sabadell, Riutort, 1961); «Homenatge a Joan Garriga i Manich» (Quadern, Sabadell, núm. 81, 1991); Francesc Fontbona, «La família dels Garrigas» (Avui, Barcelona, núm. 6308, 15 de maig de 1995, p. B2).