Santi Estrany i Castany fou un artista polifacètic i docent: pintor, grafista, exlibrista, dissenyador, esgrafiador i fotògraf. Fill del pintor i gravador Rafael Estrany i Ros, es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, estudià peritatge industrial a l’Escola Industrial de Barcelona, i es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1992 es doctorà en belles arts per la Universitat de Barcelona. Com a artista, excel·lí en un constructivisme figuratiu clar i net, i són molt visibles els seus esgrafiats, especialment en edificis de Mataró. Exercí de professor de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, professor titular a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i professor de l’Institut Politècnic Miquel Biada de Mataró, professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Mataró.

Com havia fet el seu pare, intervingué intensament en la vida cultural de la seva ciutat i fou membre del Patronat del Museu Municipal de Mataró, on dirigí la sala d’exposicions i la seva activitat cultural des del 1976 fins al 1982. Fou també membre del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic de Mataró i de la comissió de la normativa arquitectònica del centre històric de la ciutat. Fascinat pel Noucentisme i per Torres-Garcia, dels quals es considerava hereu, dedicà la seva tesi doctoral a L’art gràfic al Noucentisme que, a part de l’edició microfitxada de les Publicacions de la Universitat de Barcelona (1995), aparegué també impresa en un dens volum molt il·lustrat (Argentona, La Comarcal, 2002), i es tracta d’una aportació de molta acumulació d’informació, més que no pas d’un treball acadèmic i interpretatiu. Publicà també un treball sobre un altre artista que havia influït en ell, Ricard Marlet, a «Ex-libris. Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes» (Barcelona, Associació Catalana d’Exlibristes, 1994), i va fer diverses col·laboracions en revistes.

Bibliografia sobre Santiago Estrany i Castany:  Jordi À. Carbonell i Pallarès, Santiago Estrany i Castany (Barcelona, Àmbit, 1999).