Montserrat Duran i Albareda és llicenciada en història de l’art l’any 1980 i és doctora en història de l’art (des del 2003). És arxivera municipal a l’Ajuntament de Sant Joan Despí (des del 1997). La seva experiència formativa ha estat vinculada a la història local i comarcal, participant en l’estudi i divulgació del patrimoni —principalment arquitectònic— tant en publicacions com en entitats i moviments d’estudi i de recerca que van des del Congrés de Cultura Catalana (Consells Populars de Cultura Catalana, Sant Joan Despí, 1978) al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, de la qual Junta en formà part entre el 2002 i el 2006.

Com a investigadora s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra de l’arquitecte Josep M. Jujol i Gibert (1879-1949), al qual dedicà la seva tesi doctoral: Jujol i l’evolució del llenguatge arquitectònic: Sant Joan Despí 1913-1949. Mitjançant l’estudi de l’evolució a Sant Joan Despí de l’obra de l’arquitecte, la historiadora descriu l’evolució de la feina dels arquitectes a les administracions i la de l’urbanisme. Jujol treballà amb altres arquitectes municipals i en altres municipis de la comarca (Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, principalment) la qual cosa li ha permès traçar, en un territori específic, un perfil inèdit sobre l’època i la professió. La tasca de divulgació ha estat important. Tota mena de mitjans de comunicació —premsa, ràdio i televisió— s’hi han interessat, ininterrompudament, des del 1985, arran de la publicació Josep M. Jujol a Sant Joan Despí. Projectes i obra (1913-1949), amb fotografies de Xavier Miserachs (Barcelona, CMB i Ajuntament de Sant Joan Despí, 1987).
  D’altra banda, la publicació per part de l’editorial Meteora el 2003 de Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada ha permès divulgar una part important de la tesi doctoral de la investigadora, pel que fa al seu intent d’aproximar l’arquitecte dins la història de l’arquitectura en general, respecte dels seus contemporanis, i valorar la fortuna crítica que ha rebut la seva obra. Ha permès també donar una visió global de la seva obra, fruit de recerques sobre l’obra de l’arquitecte a Barcelona i a Tarragona, on té el gruix més important de la seva obra. Les diverses aportacions a publicacions, conferències i congressos, han tractat sempre d’aportar alguna cosa nova, siguin aspectes artístics concrets, com ara el treball ceràmic de Jujol; o aspectes historiogràfics, com la identificació de l’obra de Jujol dins de la de Gaudí; o traçar una primera biografia sobre l’arquitecte Gabriel Borrell i Cardona, o evidenciar la necessitat de recerca a través de les fonts primàries (arxius públics i privats o col·leccions fotogràfiques), cosa que ha tingut l’oportunitat de transmetre, a més a més, a petició de centres docents (Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Internacional de Catalunya i Centre de Recursos Pedagògic, avui Servei Educatiu Baix Llobregat).
  Ha participat en les obres col·lectives Atles del Baix Llobregat (Barcelona, Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat i Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995); Diccionario Enciclopédico Grijalbo, veus d’art modern i contemporani (Barcelona, Grijalbo, 1986; reeditat el 1995), i Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011).
  Coautora, entre altres obres, de Jujol, dissenyador, catàleg de l’exposició (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Fundació La Caixa, 2002); Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat (Barcelona, Mediterrània, 2003); Models urbans, models de creixement i altres escrits (Sant Feliu de Llobregat, Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, 2003).