La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de l’escultura d’estil clàssic, la iconografia grecoromana i la reutilització d’escultures antigues a partir de l’antiguitat tardana. Els resultats d’aquestes recerques s’han donat a conèixer en articles de revistes, llibres, actes de congressos i capítols de llibres, publicats a l’Estat espanyol i a l’estranger.
Una de les especialitats que ha treballat a fons és l’estudi dels sarcòfags romans conservats a la península Ibèrica. Respecte aquest tema, ha publicat una detallada monografia sobre Los sarcófagos romanos de Cataluña (Múrcia, Tabularium, 2001), a més de diversos articles, com ara «Roman Sarcophagi in Tarragona», a Akten des Symposiums «125 Jahre Sarkophag-Corpus» (Magúncia, Philipp von Zabern, 1998); «Sarcófagos e inscripciones hallados en las recientes excavaciones de Sant Pere de Terrassa (Égara. Barcelona)», a Le due patrie acquiste. Studi di archeologia dedicati a Walter Trillmich (Roma, L’Erma di Bretschneider, 2008), amb I. Rodà i A. Moro, i «La production de sarcophages romains en Hispania: officinae et influences», a Sarkophag-Studien (Ruhpolding, Verlag F.P. Rutzen, 2012). També ha analitzat les causes que han afavorit la reutilització d’aquests sepulcres en èpoques posteriors, per exemple a «La reutilización de sarcófagos romanos en Cataluña» (Anales de Prehistoria y Arqueología, Múrcia, 1998). El 2018 ha iniciat la direcció d’un projecte (HAR2017-84907-P) multidisciplinari sobre l’us del sarcòfag a Hispania i el recorregut d’aquestes peces al llarg de la seva història.
Un altre objecte d’estudi que ha centrat el seu interès ha estat l’escultura d’àmbit provincial, la seva iconografia, els materials i els centres de producció i d’influència. En són alguns exemples l’anàlisi «Los altares monumentales con pulvini del nordeste peninsular», a Escultura romana en Hispania, vol. v (Múrcia, Tabularium, 2008), o l’estudi «Los relieves funerarios en piedra de los talleres locales en Tarraco», a L’art provincial romain. Les ateliers de sculpture régionaux. Techniques, styles et iconographie (Ais de Provença, Musée de l’Arles et de la Provence antiques, 2009), darrerament amb especial atenció a l’escultura procedent de Bàrcino: «Esculturas e inscripciones del entorno funerario de Barcino», a Signa et tituli. Monuments et spaces de représentation en Gaule Méridionale sous le regard croisé de la sculpture et de l’épigraphie (Ais de Provença, 2014), amb Isabel Rodà, i «Los togados y estatuas vestidas de Barcino» (Archivo Español de Arqueología, Madrid, 2018).
Des del 2005 també dedica la seva recerca a les escultures d’estil clàssic antigues i modernes procedents de col·leccions antiquàries, col·laborant amb investigadors i institucions nacionals i internacionals, com ara el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu del Prado o el Museu d’Història de l’Art de Viena. Aquesta via d’estudi l’ha desenvolupat a través de diversos projectes de recerca finançats per la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica, dels quals ha estat investigadora principal (HAR2009-10798 i HAR2012-35860). Algunes publicacions han estat M. Claveria (ed.), Antiguo o moderno. Encuadre de la escultura de estilo clásico en su período correspondiente (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013) i M. Claveria (ed.), Viri Antiqui (Sevilla, Universidad de Sevilla, 2018). |
