El pare Albert Cazes fou un erudit els treballs del qual sobre la història i els monuments constitueixen una de les bases de la historiografia rossellonesa. Procedent d’una família d’agricultors, fou ordenat sacerdot l’any 1947, després d’estudiar al Seminari Major de Perpinyà. Exercí el seu ministeri durant cinquanta-vuit anys a les parròquies de Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent i Fullà. Durant la dècada de 1950 conegué Marcel Durliat, que llavors col·laborava amb l’arquitecte de monuments històrics, Sylvain Stym-Popper, en la restauració de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Aquesta trobada el va conduir cap a l’estudi de la història i les seves disciplines annexes com ara l’epigrafia, la diplomàtica, l’heràldica i, naturalment, la història de les arts.

Gràcies a les possibilitats editorials que representaven les revistes culturals i artístiques locals, publicà regularment sobre aquests temes fins l’any 2006, quan es jubilà. Des del 1966 col·laborà amb Robert Lapassat, fundador i director de la revista Conflent, amb seu a Prada, fins a la desaparició de la publicació l’any 1998. L’any 1966 hi havia publicat dos articles: el primer sobre el patrimoni monumental dels voltants de Prada (Conflent, Prada, 1966) i el segon dedicat a l’obra de l’escultor Lluís Generes al Conflent (Conflent, Prada, núm. 36, 1966). Seguiren una sèrie de monografies d’esglésies del Conflent i del Vallespir: Vilafranca de Conflent (Conflent, Prada, 1966; ampliada regularment), Sant Miquel de Cuixà (Conflent, Prada, 1968), Molig i el seu territori (Conflent, Prada, 1969), Nostra Senyora d’Espira de Conflent (Conflent, Prada, 1980) i Santa Maria de Marcèvol (Conflent, Prada, 1996). Aquestes monografies són concebudes de manera idèntica: a partir de marcadors cronològics i de fites històriques que fan evidenciar l’anècdota, la història de les comunitats parroquials, les particularitats iconogràfiques destacades dins el mobiliari de les esglésies, que ell descrivia a partir de la litúrgia. Aquests estudis van desembocar en la publicació de «Roussillon sacré» (Conflent, Prada, 1990), veritable cartografia del patrimoni religiós que va establir les dedicacions i les dates de fundació de les esglésies del departament dels Pirineus Orientals.
  El seu important treball de recerca en els arxius públics i privats se situa dins una tradició historiogràfica antiga al Rosselló, iniciada per François de Fossa (1726-1789), Jean-Baptiste Renard de Saint-Malo (1780-1854) i Bernard Alart (1824-1880). Les fonts documentals que recull durant més de quaranta anys, foren l’objecte d’una publicació regular, des del 1968 a la revista Conflent: «En parcourant les cartulaires» (Conflent, Prada, 1968). Entre les fonts estudiades, destaca l’anàlisi dels fons revolucionaris conservats als arxius departamentals dels Pirineus Orientals —en particular els registres de l’administració revolucionària— que publicarà sempre en el marc de la revista Conflent, entre el 1989 (any del bicentenari de la Revolució) i el 1996, sota el títol «La Révolution au détail», amb nombroses notes evocant els diferents aspectes de la vida política, social, econòmica i religiosa sense que aquests aspectes fossin però vistos en perspectiva. L’heràldica és de la mateixa manera un dels seus temes preferits. Dona compte de les seves recerques amb l’«Armorial du Roussillon» (Conflent, Prada, 1982), i «L’Armorial des évêques du Roussillon» (Conflent, Prada, 1983).
  El pare Cazes també va col·laborar al Bulletin du Centre de Recherche et d’Études Catalanes, editat pels arxius departamentals dels Pirineus Orientals entre el 1958 i el 1968, per l’iniciativa del director dels arxius, i de Pierre Ponsich. En aquesta revista, que privilegiava la publicació de textos originals, hi publica la descoberta d’un dibuix del pintor i escultor François Boher, evocant la victòria del Duc d’Angoulême l’any 1815 (Bulletin du Centre de Recherche et d’Études Catalanes, Perpinyà, 1962). Començà llavors l’estudi i un catàleg de l’obra d’aquest artista, originari de Vilafranca de Conflent. Fou igualment un dels principals col·laboradors de la revista Cahiers du Vieil Ille. Entre el 2003 i el 2006, hi publicà nombrosos articles sobre la representació d’animals en el mobiliari de les esglésies del departament: «Le chat et le rat dans nos églises» (2005), «Le cheval dans nos églises» (2005), «La faune aquatique dans nos églises» (2006).
  Paral·lelament al seu treball acadèmic, el pare Cazes va prendre part en la iniciativa de diverses exposicions. La primavera del 1978, amb el suport de la Municipalitat de Vilafranca de Conflent va organitzar amb Dominique de Courcelles, una exposició de relíquies, el catàleg de la qual posa de manifest la important mobilització que fou necessària per reunir una col·lecció de caràcter únic i completament inèdita, com es pot veure a «Reliquaire du Roussillon» (Syndicat d’Initiative de Villefranche-de-Conflent, 1978). L’any 1980 organitzà una altra exposició de les mateixes característiques a l’entorn de «L’insolite dans l’art et la dévotion» (Syndicat d’Initiative de Villefranche-de-Conflent, 1980). Amb una mirada divertida, identifica i analitza l’exvot i destaca els detalls que de vegades inclou la iconografia religiosa. Publicà L’anecdotique dans l’art (Perpinyà, Imprimerie Catalane, 1992), i en dos volums, L’histoire anecdotique du Roussillon (Prada, Conflent, 1985-1991). Aquest plantejament original resulta complementari dels estudis monogràfics als qual el pare Cazes remetia als seus lectors.
  Finalment, cal destacar l’important paper que el pare Cazes va jugar al llarg de tota la seva vida en la protecció del patrimoni rossellonès. Se li deuen una sèrie d’iniciatives i compromisos per la restauració de les esglésies romàniques, sobretot de Llugols, de Fullà, de l’eremitori de Nostra Senyora de la Vida a Vilafranca de Conflent, però també d’accions de salvaguarda a favor del mobiliari de les esglésies i, juntament amb Jean Lannelongue, alcalde de Vilafranca de Conflent (1965-1995), la restauració i la valorització del patrimoni militar, civil i religiós d’aquest municipi.