Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art del segle xix i començaments del segle xx. És autor, entre altres llibres, de La crisi del Modernisme artístic (Barcelona, Curial, 1975 —Premi Crítica Serra d’Or d’assaig i Premi de l’Institut d’Estudis Catalans—); El paisatgisme a Catalunya (Barcelona, Destino, 1979 —Premi de l’Institut d’Estudis Catalans—); Anglada-Camarasa, amb Francesc Miralles (Barcelona, Polígrafa, 1981); Història de l’art català, volum vi: Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888) (Barcelona, Edicions 62, 1983); Història de l’art català, volum vii: Del Modernisme al Noucentisme, amb F. Miralles (Barcelona, Edicions 62, 1985); La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992 [1993]); Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb Victoria Durá (Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1999 —Premi ACCA de la Crítica d’Art a la millor publicació de l’any—); Josep Mompou. Biografia i catàleg de la seva obra (Barcelona, Mediterrània, 2000); Carles Mani. Escultor maleït (Barcelona, Diputació de Tarragona i Viena, 2004); Francesc Torras Armengol (Barcelona, Caixa de Terrassa i Lunwerg, 2005); Manolo Hugué (Segòvia, Museo Esteban Vicente, 2006); Anglada-Camarasa. Dibujos. Catálogo razonado, amb F. Miralles (Barcelona, Mediterrània, 2006), i Pau Casals, col·leccionista d’art (Barcelona i Tarragona, Viena i Diputació de Tarragona, 2013).
També ha publicat monografies més breus sobre Casas (Barcelona, Nou Art Thor, 1979 reeditada), Vila Arrufat (Bilbao i Barcelona, Gran Enciclopedia Vasca, 1980), Mir (Barcelona, Nou Art Thor, 1983), Nonell (Barcelona, Nou Art Thor, 1987), Pietat Fornesa (Barcelona, Àmbit, 1987), Roca-Sastre (Barcelona, Mayo, 1988), Las claves del arte modernista (Barcelona, Ariel, 1988), Pidelaserra (Barcelona, Labor, 1991), El dibuix de Josep Amat (Barcelona, Mayo, 1994), Reports de la recerca a Catalunya. Art (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1999), Gaudí al detall. El geni del Modernisme català (Barcelona, Pòrtic, 2002), Els vitralls del cambril de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011) i Joan Ainaud de Lasarte. Semblança biogràfica (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2021). A més, publicà la síntesi de butxaca Breu història de l’art als Països Catalans (Lleida, Pagès, 2022).
Edità Escrits sobre art, de Joaquim Torres-Garcia (Barcelona, Edicions 62, 1980); l’Obra dispersa de Marçal Olivar, amb Amadeu-J. Soberanas (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991), i les Cartes a J. F. Ràfols (1917/1958), de Joan Miró, també amb Amadeu-J. Soberanas (Barcelona, Mediterrània i Biblioteca de Catalunya, 1993 [1994]).
Ha dirigit o coordinat diverses obres, entre les quals destaquen Inventari d’artistes catalans que participaren als Salons de París fins l’any 1914 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1986); El Cercle del Liceu. Història, art, cultura (Barcelona, Edicions Catalanes, 1991); El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu patrimoni artístic i documental (Barcelona, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, 1993); Rafael Estrany (Sabadell, Ausa, 1997); El llibre d’or de l’art català (Barcelona, El Periódico, 1997); El Romanticisme a Catalunya, amb Manuel Jorba (Barcelona, Proa, 1999); Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Fins a l’any 1938 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1999); Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya. Fins a l’any 1938 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002); El Modernisme (Barcelona, L’Isard, 2002-2004 —Premi ACCA de la Crítica d’Art a la millor publicació de l’any—); Testimonis artístics. Ateneu Barcelonès (Barcelona, Ateneu Barcelonès i RBA, 2010); Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011); el present Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear —Premi ACCA de la Crítica d’art— i el Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya —amb Bonaventura Bassegoda i Hugas—, documents en línia penjats des del 2012 i el 2018, respectivament; Pintura històrica catalana. Art i memòria (Barcelona, Base, 2015); Pintura catalana. El Modernisme (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2016), i Les arts aplicades a Barcelona (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Àmbit, 2018). A més, ha creat el Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears, que dirigeix des del 2024 amb Eduard Vallès i Bonaventura Bassegoda, que és una obra en línia coeditada per l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Reuní els seus textos d’opinió més amplis a Art, plaer o penitència? I altres assaigs sobre art (Barcelona, Àmbit, 2018). Esporàdicament, també ha conreat la ficció amb la novel·la —tanmateix, de rerefons històric— La campana de vidre. Res comença, res acaba (Barcelona, Edicions 62, 2019), i ha narrat en forma de relat —però amb total fidelitat als fets— Jo pinto i prou. Novel·la d’artistes (Barcelona, Base, 2022), panorama de les arts catalanes des de l’esclat del Modernisme fins als inicis del Noucentisme.
És coautor, entre altres obres, d’El museo de arte. Proyecto de planificación. Sus posibilidades en Barcelona (Barcelona, Joven Cámara, 1972); Història de Catalunya (Barcelona, Aedos, 1972); Tierras de España. Cataluña (Madrid i Barcelona, Fundación Juan March, 1978); Histoire de la Catalogne (Tolosa, Privat, 1982); Colección Banco Urquijo (Madrid, Fundación Banco Urquijo, 1982); Apel·les Mestres (1854-1936). En el cinquantenari de la seva mort. 1936-1986 (Barcelona, Fundació Jaume I, 1985); El grabado en España (Madrid, Summa Artis, 1988); La pittura spagnola (Milà, Electa, 1995); El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è aniversari (Barcelona, Institut Cambó, 2001); Historia de la edición y de la lectura en España, 1472-1914 (Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2003); Alexandre de Cabanyes, 1877-1972. L’últim modernista (Vilanova i la Geltrú i Barcelona, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes i Viena, 2018); Art i cultura de postguerra. Barcelona, 1939-1962 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Àmbit, 2018); Museu del Cau Ferrat. Catàleg de pintura i obra sobre paper (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019), i L’art del gravat català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2020).
Ha publicat treballs de recerca sobre Ricard Guinó (1972 i 1992), Esteve Monegal (1972), Pere Borrell del Caso (1973), Marià Fortuny (1974 i 1989), Emili Fontbona i Sebastià Junyent (1975), la crítica d’art en el Modernisme (1979), Pablo Picasso (1981, 1984 i 1995), Pau Gargallo (1981 i 2004), Lluís Bagaria (1983), Guillem Perés «Billy» (1984), Mario Verdaguer, Feliu Elias i Darío de Regoyos (1986), Van Dongen (1990), Antoni Ribas (1991), Modest Urgell (1992), Enric Ferau i Lluís Rigalt (1993), Bonaventura Bassegoda i Amigó (1995), Ricard Marlet i Laureà Barrau (1996), l’Exposició Internacional de la College Art Association a Nova York el 1933 (1998), Ramon Planella (1998 i 2008), Xavier Gosé (1999), col·leccionisme i mecenatge (2001), Josep Llimona i bibliofília catalana a l’exili (2009), Filiberto Montagud (2025), etcètera.
Ha participat en congressos o ha donat conferències a Austin (Texas), Dallas (Texas), Tòquio, Moscou, París, Nancy, Castres, Roma, Zúric, Porto, Andorra, Prada de Conflent, Perpinyà, Madrid, Gijón, Oviedo, Màlaga, Benalmádena, Sevilla, Santander, Santillana del Mar, Reinosa, Toledo, Bilbao, Sant Sebastià, El Escorial, Saragossa, Antequera, València, Alacant, Novelda, Castelló de la Plana, Palma, Múrcia, Albacete i Badajoz, Pollença i Lleó, així com a Barcelona, Girona, Tarragona, Reus, Lleida, Vic, Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Granollers, Sabadell, Amposta, Manresa, el Vendrell, Torredembarra, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Lloret de Mar, Cerdanyola del Vallès o Sant Vicenç de Castellet.
Ha comissariat o ha prologat exposicions a Moscou, Tòquio, Kobe, Estocolm, París, Bordeus, Agen, Nancy, Brussel·les, Londres, Venècia, Brescia, Lisboa, Madrid, Bilbao, Oviedo, Sevilla, València, Alacant, Palma, Barcelona, Girona, Valldemossa, Tarragona, Reus, Vilafranca del Penedès i Tossa de Mar.
Ha col·laborat en publicacions com ara Gazette des Beaux-Arts i Perspective. La Revue de l’INHA (París), Sansaisha (Tòquio), Boletín del Museo del Prado (Madrid), Goya. Revista de Arte (Madrid), Archivo Español de Arte (Madrid), Cuenta y Razón (Madrid), Mundo Hispánico (Madrid), Awrâk (Madrid), Descubrir el Arte (Madrid), Trasdós (Santander), Seminario de Arte Aragonés (Saragossa, Osca i Terol), Liño (Oviedo), Educatio Siglo xxi (Múrcia), Boletín del Museo de Bellas Artes de Bilbao (Bilbao), Saitabi (València), El Temps (València) —on tingué una pàgina d’opinió artística—, Estudios Pro-Arte (Barcelona), D’Art (Barcelona), Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), Revista de Catalunya (Barcelona), L’Avenç (Barcelona), Catalan Historical Review (Barcelona), Haidé (Barcelona), Quaderns Rafael Benet (Barcelona), Destino (Barcelona), Serra d’Or (Barcelona) i Relleu (Barcelona), entre d’altres, així com a diversos diaris.
És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (des del 1989, electe el 1987), de la qual fou membre de la Junta de Govern (1995-2003 i, de nou, des del 2019); membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica, desembre 1992); soci honorari de The Hispanic Society of America, de Nova York (des del 1993); acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Telmo, de Màlaga (des del 1990), i acadèmic d’honor de la Real Academia de Nobles Artes de Antequera (des del 2019).
Ha format part d’un centenar de tribunals de doctorat, llicenciatura i màster, dels jurats dels Premis Octubre de València (1987), del Premio Nacional de Artes Plásticas de Madrid (1994), dels Premis Nacionals de la Generalitat de Catalunya (2011) i de nombrosos jurats de premis d’història de l’art, pintura, escultura i gravat. |
