Joan Bosch Ballbona es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona (UB) i s’hi va doctorar amb la tesi Els Agustí Pujol i l’escultura a la Catalunya del seu temps (1994, Premi Extraordinari de Doctorat). Ha estat becari d’investigació del Programa FPI a la UB i ha realitzat estades de recerca a Roma (Calcografia Nazionale, Biblioteca Hertziana) i Londres (Institut Warburg). Ha exercit de professor ajudant a la Universitat de Lleida i des del 1994 és professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG), on imparteix docència en assignatures d’època moderna. Participa en el Màster de Recerca en Humanitats. També ha estat professor visitant (visiting professor) de les universitats italianes de Sàsser (2011) i Càller (2013).
  A la Facultat de Lletres de la UdG ha assumit els càrrecs de coordinador de l’estudi d’història de l’art (1996-2000), vicedegà (2002-2005), secretari (2007-2009) i director del Departament d’Història i Història de l’Art (2009-2013). Des dels càrrecs que ha ocupat, ha procurat evitar l’avenç de les polítiques de devaluació dels continguts curriculars i de segregació de la docència i la recerca de base, pròpies d’una idea cruament utilitarista de la universitat i d’una consideració merament clientelar dels estudiants, per bé que amb uns resultats no prou reeixits.
  És l’investigador principal del projecte d’R+D Coleccionismo y gusto artístico de la aristocracia catalana y mallorquina en época moderna. creación y dispersión de un patrimonio, coordinat entre la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona (HAR2012-39182-C02-01), i és el director tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (UdG - Generalitat de Catalunya). Entre el 2006 i el 2012 va ser vocal de la Comissió Territorial de Patrimoni de Girona i des de l’any 2007 ho és de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fa recerca sobre l’art dels segles xvi i xvii produït a Catalunya, amb dos accents temàtics. En primer lloc, l’estudi crític i la redescoberta d’alguns dels autors i de les obres més significatius d’aquell panorama històric, privilegiant aquells que poden propiciar relats més interessants i suggerents. En aquest capítol ha publicat llibres sobre Agustí Pujol (2009), la retaulística del Bages durant el segle xvii (1990), els retaules majors de Santa Maria d’Arenys de Mar (2004) i de la Prioral de Sant Pere de Reus (amb Joaquim Garriga, 1997, Premi d’Investigació Antoni Pedrol Rius) i articles sobre Pere Nunyes, Joan Baptista Toscano i Antoni Rovira. Ha estat comissari de les exposicions «Tapissos de la Seu Vella» i «De Flandes a Itàlia» (ambdues amb Joaquim Garriga, 1992 i 1998), «Llums del Barroc» (2004) i «Alba Daurada. L’art del retaule a Catalunya» (2006). En segon lloc, i en paral·lel, investiga sobre el fenomen de la recepció de la cultura artística internacional, especialment mitjançant el gravat. Darrerament ha publicat «L’art del retaule: els recursos inventius» (2006), «La culture artistique au service de l’art de dévotion: exemples en Catalogne a l’èpoque moderne» (2009) i «El impacto de Albrecht Dürer y del grabado internacional en Cerdeña» (2013), els quals avancen arguments d’un futur llibre sobre la cultura artística dels obradors artístics del Principat. Finalment, des de l’any 2008, ha encetat una línia de recerca sobre col·leccionisme, en concret sobre la casa dels Toledo, marquesos de Villafranca en temps dels reis Felip II i Felip III. Ja n’ha publicat alguns resultats als articles «Paul Bril, Wenzel Cobergher, Jacob Frankaert I, Willem I van Nieulandt y los ermitaños de Pedro de Toledo, V Marqués de Villafranca» (2009), «Retazos del sueño tardorenacentista de don Pedro de Toledo» (2009) i «La fortaleza que quiso ser palacio. Noticia de Camillo Camiliani en España» (2014).