Maria Carme Illa Munné fou bibliotecària i historiadora de l’exlibris. Es titulà a l’antiga Escola de Bibliotecàries de Barcelona i convalidà aquest títol a l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació. És llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.
  Ha estat bibliotecària en exercici des del gener del 1952 a biblioteques populars, de pobles (Arenys de Munt i Arenys de Mar), de ciutats grans (Cornellà de Llobregat) i de Barcelona (Lesseps); a la Biblioteca de Catalunya —plaça per oposició— (Reserva i Sala de Ciències) i a biblioteques especialitzades (Col·legi d’Aparelladors, Biblioteca Pública Arús i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona). Es jubilà l’agost del 1995. Ha estat professora a l’Escola de Bibliotecàries de català, biblioteconomia i bibliografia (1965-1975), i directora dels cursos de català de la Diputació de Barcelona.

Des del 1992, és conservadora de la col·lecció d’exlibris «Pepita Pallé», de la Reial Acadèmia de Bones Lletres; això la portà a emprendre el Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2007; en dos volums), on hi ha 7.395 ex-libris descrits. A part de les publicacions estrictament professionals i d’alguns estudis històrics, ha escrit diversos articles sobre l’exlibrisme a les revistes Ex-libris. Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes (Barcelona), Extampa (Asociación Andaluza de Exlibristas, Sevilla), Revista de Catalunya (Barcelona), Serra d’Or (Barcelona) o Revista d’Igualada.
  Obtingué el Premi Ramon d’Alòs-Moner 1967 (juntament amb Maria Capdevila) pels índexs de la revista L’Avenç. Dirigí l’execució de tres índexs més.