ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 14/01/2026

Karp Lugo, Laura
Buenos Aires (Argentina), 1978

Àrees de treball: Art del segle xix / Art del segle xx / Gravat / Historiografia / Sociologia de lart

Laura Karp Lugo és doctora en història de l’art per la Universitat París I Pantheón-Sorbona (París I) i professora d’història de l’art a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París i a la Universitat de la Lorena (Nancy, França). Ha treballat sobre els artistes catalans a París a finals del segle xix i a principis del xx, sota la direcció del professor Éric Darragon. La seva tesi, que va guanyar el primer Premi del Museu d’Orsay el 2015, ha estat publicada per Éditions de la Sorbonne el 2025.
  Va treballar a l’Institut National d’Histoire de l’Art (París) amb una beca del Ministeri del 2007 al 2012, on va ser chargée d’études et de recherche, col·laborant diàriament en programes de recerca. Ha ensenyat història de l’art contemporània a la Universitat de Reims Xampanya-Ardenes, a la Universitat de Nantes i a la Universitat François-Rabelais de Tours (llicenciatura i màster). Va ser becària postdoctoral i, després, investigadora associada al Centre Allemand d’Histoire de l’Art (París) del 2016 al 2022, i investigadora postdoctoral de la Universitat Ludwig-Maximilians de Múnic del 2017 al 2023, on va començar una recerca sobre artistes europeus exiliats a Buenos Aires entre el 1900 i el 1950, dins el marc del projecte ERC METROMOD. Forma part de la xarxa ENLAAS, amb seu a Berlín, i codirigeix amb François-René Martin (Escola del Louvre) el projecte de recerca ALTHEAR. 

Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb l’art català de finals del segle xix i començaments del xx. És autora de diversos articles, com ara «La prensa francesa y el arte catalán en el París de principios del siglo XX», a Rosa Maria Creixell, Eva March i Carme Narváez (dir.), Identitat, poder i representació. Els nacionalismes en l’art = Identity, power and representation. Nationalisms in art (Barcelona, ACAFART, 2017); «‘Des taureaux et du sang’: le rôle de l’imaginaire dans la réception française de l’art catalan à l’aube du XXe siècle», a Alain Bonnet, Pauline Chevalier i Fanny Drugeon (dir.), Passages à Paris. Artistes étrangers à Paris, de la fin du XIXe siècle à nos jours (París, Mare & Martin, 2024); «Catalan artists in Paris at the turn of the century», a Susan Waller i Karen Carter (dir.), Strangers in paradise. Foreign artists and designers in modern Paris, 1870-1914 (Farnham, Ashgate, 2015); «La gravure en Catalogne. Une histoire d’ateliers», a Alain Bonnet, Juliette Lavie, Julie Noirot i Paul-Louis Rinuy (dir.), Art et transmission. Regards croisés sur les ateliers (Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2014); «L’art espagnol de l’Europe à l’Argentine: mobilités nord-sud, transferts et réceptions (1890-1920)» (Artl@s Bulletin, 2016); ha estudiat els exlibris catalans a «L’ex-libris d’artiste. Un nouvel espace pour l’autoreprésentation», (Éric Darragon et Bertrand Tillier, dir., Territoires Contemporains, núm. 4: Image de l’Artiste, Dijon, 2012). Ha estudiat en dos articles un artista establert a Barcelona i compromès amb la República durant la Guerra Civil: «Los Caprichos de Gustave Cochet, memorias de la Guerra Civil» (Amnis. Revue de Civilisation Contemporaine, Ais de Provença, 2011) i «Gustave Cochet au combat. Idéologie et engagement d’un artiste pendant la Guerre Civile espagnole (1936-1939)», a Marine Branland i David Mastin (dir.), De la guerre dans l’art, de l’art dans la guerre. Approches plastiques et musicales au xxe siècle (Revue de l’Université Paris VII, París, 2010).
  Altres centres d’interès han donat lloc a col·laboracions amb altres historiadors de l’art. Ha cocomissariat l’exposició «Émile Bernard: au-delà de Pont-Aven», amb Neil McWilliam, professor a la Universitat Duke (Salle Roberto Longhi, Institut National d’Histoire de l’Art, 27 de gener - 14 d’abril de 2012), que es va acompanyar d’un catàleg on també va contribuir: «Du Synthétisme à l’arrière-garde: le parcours d’Émile Bernard», a Neil McWilliam (dir.), Émile Bernard. Au-delà de Pont-Aven (París, Institut National d’Histoire de l’Art, 2012). Va coorganitzar col·loquis i jornades d’estudi, com ara Les Anti-modernes? Courants conservateurs dans l’art français 1900-1925, amb Neil McWilliam (Institut National d’Histoire de l’Art, 27 i 29 de març de 2012); i va participar en l’organització de simposis, com ara La culture artistique espagnole sous le franquisme. Le critique d’art Vicente Aguilera Cerni, dirigit per Paula Barreiro (Institut National d’Histoire de l’Art, 2009); Raoul Hausmann et les avant-gardes, dirigit per Richard Leeman (Institut National d’Histoire de l’Art, 2008).
  També ha organitzat i ha animat seminaris científics, com ara «Regards et discours croisés: la revue comme acteur du rapprochement culturel» (Institut Nacional d’Història de l’Art, 2 de maig de 2012) i «Les revues satiriques à l’aube du xxe siècle» (Institut Nacional d’Història de l’Art, 25 de maig de 2011). Ha contribuït a publicacions col·lectives amb textos com «Revues: outils et objets de l’histoire de l’art» (Histoire de l’Art, París, maig 2011), redactat conjuntament amb Fabienne Fravalo, Rossella Froissart, Anne Lafont, Michela Passini i Lucia Piccioni.
  Ha participat en congressos o ha donat conferències a Ais de Provença, Barcelona, Chicago, Nanterre i París. Finalment, ha participat en la difusió de l’art català traduint el «Manifest groc» (març 1928), a Antje Kramer. Les grands manifestes de l’art des xixe et xxe siècles (París, Beaux-Arts, 2011) i recollint les principals fonts d’arxius en línia per a la revista Histoire de l’Art (maig 2011).
  La seva recerca actual l’ha portada a publicar nombrosos articles en diversos països i a elaborar dos llibres col·lectius de referència: Arrival cities. Migrating artists and new metropolitan topographies in the 20th century (Lovaina, Leuven University Press, 2020) i Urban exile. Theories, methods, research practices (Londres, Intellect, 2023).
  Ha coorganitzat nombroses jornades d’estudi, tallers i col·loquis internacionals, entre els quals destaquen la jornada Laboratoire d’idées. Un départ historiographique à partir de l’Amérique latine (Escola del Louvre, 2025), la sessió Materialities in motion from Latin America (Congrés CIHA, Lió, 2024), així com trobades a Rosario, Istanbul, Bogotà, Bombai, Berlín, París i Múnic. Aquests esdeveniments s’han centrat principalment en les interrelacions entre art modern, espai urbà, exili i circulacions transnacionals.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Laura Karp Lugo (Beaux-Arts de Paris)
  — Laura Karp Lugo (Centre de Recherche Universitaire Lorrain d’Histoire)
  — Laura Karp Lugo (Deutsches Forum für Kunstgeschichte)
  — Laura Karp Lugo (Metromod)

 


 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí