Laura Karp Lugo és doctora en història de l’art per la Universitat París I Panteó-Sorbona. Ha treballat sobre els artistes catalans a París a finals del segle xix i a principis del xx, sota la direcció del professor Éric Darragon. La tesi, que va guanyar el primer Premi del Museu d�Orsay el 2015, est� sent editada per les Presses Universitaires de Rennes.Una beca del Ministeri l’afecta a l’Institut Nacional d’Història de l’Art (París) del 2007 al 2012, on va ser chargée d’études et de recherche, col·laborant diàriament en programes de recerca. Ha ensenyat història de l’art contemporània a la Universitat de Reims Champagne-Ardenne, a la Universitat de Nantes i a la Universitat Fran�ois-Rabelais de Tours (llicenciatura i m�ster). Despr�s d�haver gaudit d�una beca postdoctoral del 2016 al 2017 al Centre Allemand d�Histoire de l�Art (Par�s), �s investigadora postdoctoral de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, on treballa sobre artistes europeus exiliats a Buenos Aires entre el 1900 i el 1950, dins el marc del projecte ERC METROMOD.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb l’art català de finals del segle xix i començaments del xx. És autora de diversos articles, com ara «Catalan artists in Paris at the turn of the century», a Susan Waller (Universitat de Missouri - Saint Louis) i Karen Carter (Kendall College of Art and Design de la Universitat de l’Estat de Ferris) (dir.), Strangers in paradise. Foreign artists and designers in modern Paris, 1870-1914 (Farnham, Ashgate); «La gravure en Catalogne. Une histoire d’ateliers», a Alain Bonnet, Juliette Lavie, Julie Noirot i Paul-Louis Rinuy (dir.), Art et transmission. Regards croisés sur les ateliers (Rennes, Presses Universitaires de Rennes); «L�art espagnol de l�Europe � l�Argentine: mobilit�s nord-sud, transferts et r�ceptions (1890-1920) » (Artl@s Bulletin); ha estudiat els ex-libris catalans a «L’ex-libris d’artiste. Un nouvel espace pour l’autoreprésentation», a Éric Darragon et Bertrand Tillier (dir.), i «Image de l’artiste» (Territoires contemporains, Dijon, 2012). Ha estudiat en dos articles un artista establert a Barcelona i compromès amb la República durant la Guerra Civil: «Los Caprichos de Gustave Cochet, memorias de la Guerra Civil» (Amnis. Revue de Civilisation Contemporaine, Ais de Provença, 2011) i «Gustave Cochet au combat. Idéologie et engagement d’un artiste pendant la Guerre Civile espagnole (1936-1939)», a Marine Branland i David Mastin (dir.), De la guerre dans l’art, de l’art dans la guerre. Approches plastiques et musicales au xxe siècle (Revue de l’Université Paris VII, París, 2010).
  Altres centres d’interès han donat lloc a col·laboracions amb altres historiadors de l’art. Ha cocomissariat l’exposició «Émile Bernard: au-delà de Pont-Aven», amb Neil McWilliam, professor a la Universitat Duke (Salle Roberto Longhi, Institut Nacional d’Història de l’Art, 27 de gener - 14 d’abril de 2012), que es va acompanyar d’un catàleg on també va contribuir: «Du Synthétisme à l’arrière-garde: le parcours d’Émile Bernard», a Neil McWilliam (dir.), Émile Bernard. Au-delà de Pont-Aven (París, Institut National d’Histoire de l’Art, 2012). Va coorganitzar col·loquis i jornades d’estudi, com ara «Les Anti-modernes? Courants conservateurs dans l’art français 1900-1925», amb Neil McWilliam (Institut Nacional d’Història de l’Art, 27 i 29 de març de 2012); «La culture artistique espagnole sous le franquisme. Le critique d’art Vicente Aguilera Cerni», amb Paula Barreiro, de la Universitat de Liverpool (Institut Nacional d’Història de l’Art, 25 de maig de 2009), i va participar a l’organització de simposis, com ara Raoul Hausmann et les avant-gardes, dirigit per Richard Leeman (Institut Nacional d’Història de l’Art, 12-14 de novembre de 2008).
  També ha organitzat i ha animat seminaris científics, com ara «Regards et discours croisés: la revue comme acteur du rapprochement culturel» (Institut Nacional d’Història de l’Art, 2 de maig de 2012) i «Les revues satiriques à l’aube du xxe siècle» (Institut Nacional d’Història de l’Art, 25 de maig de 2011). Ha contribuït a publicacions col·lectives, com ara «Revues: outils et objets de l’histoire de l’art» (Histoire de l’Art, París, maig 2011), redactat conjuntament amb Fabienne Fravalo, Rossella Froissart, Anne Lafont, Michela Passini i Lucia Piccioni.
  Ha participat en congressos o ha donat conferències a Ais de Provença, Barcelona, Chicago, Nanterre i París. Finalment, ha participat en la difusió de l’art català traduint el «Manifest groc» (març 1928), a Antje Kramer. Les grands manifestes de l’art des xixe et xxe siècles (París, Beaux-Arts, 2011) i recollint les principals fons d’arxius en línia per a la revista Histoire de l’Art (maig 2011).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Territoires contemporains
  — Amnis. Revue de Civilisation Contemporaine
  — Artl@s Bulletin