Es va doctorar en història de l’art el 2003, i el 2011 publicà el llibre sorgit d’aquesta recerca amb el títol Imatges d’atac. Art i conflicte als segles xvi i xvii, a la col·lecció «Memoria Artium» (Xarxa de Publicacions de les Universitats Catalanes i Museu Nacional d’Art de Catalunya). Així, ha centrat bona part de la seva investigació en les relacions entre art i conflicte els segles de l’època moderna i en els aspectes iconogràfics d’algunes obres i les seves fonts contemporànies, amb especial èmfasi en el món del gravat com a mitjà ideal per a la transmissió de missatges combatius. Per tal de dur a terme aquesta recerca, ha realitzat estades en centres com ara l’Institut Warburg de Londres, el Departament de Gravats del Museu Britànic, la Galeria Uffizi de Florència o el Rijksmuseum d’Amsterdam. D’aquest àmbit de recerca, en deriven algunes de les seves publicacions, com ara la contribució al darrer catàleg sobre Federico Zuccari, Innocente e calunniato. Federico Zuccari (1539-1609) e le vendette d'artista (Florència, Uffizi, 2009), la participació al VIII Congrés de la Sociedad Española de Emblemática amb l’article «The medal and its reverse. Iconographic models in conflicts of the modern Europe» (2010), o l’estudi sobre «La iconografía contra el III Duque de Alba. Sobre usos y recursos de las imágenes de oposición de la Época Moderna», a La historia imaginada. Construcciones visuales y usos políticos de las imágenes en la época moderna (Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008).
Ha combinat l’abast europeu d’aquestes recerques amb l’estudi de l’art català, i un dels seus àmbits de treball ha estat el de la imatge a la Guerra dels Segadors. Després d’un primer article publicat a Pedralbes, vol. ii (Barcelona, 2003), ha escrit un estudi sobre les medalles franceses de la guerra publicat a Médailles Magazine (2013), així com una anàlisi tant dels mitjans artístics utilitzats com dels seus usos i de la seva relació amb les devocions de l’època, que configuren la darrera intervenció al seminari de recerca Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (s. xvi-xvii), celebrat el 2012 (en premsa). Precisament, un altre àmbit d’estudi és la investigació sobre l’impacte de la Contrareforma en les arts visuals de l’època moderna a Catalunya, que arran de la concessió del grup emergent de la Generalitat el 2005 (Art i religió a Catalunya, encapçalat per la doctora Sílvia Canalda i Llobet), ha ocupat bona part de les seves recerques. Han realitzat estudis sobre «Lengua, identidad y religión en el arte catalán de los siglos xvi-xviii» (Renaessanceforum, Copenhaguen, 2012), o sobre «La prensa mística en época moderna. Usos y controversias de una imagen contundente», a Canalda i Sureda (ed.), Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos xvi-xviii (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011). Ha format part de diversos grups de recerca tant de la Generalitat com del Ministeri, orientats a l’estudi de l’art català d’època moderna i als intercanvis artístics amb els contextos europeus, així com els canvis estilístics o iconogràfics de les formes artístiques arran de la irradiació de les consignes tridentines sobre les imatges. Els resultats d’aquestes recerques s’han presentat en congressos nacionals i internacionals, en articles o en llibres i en capítols de llibres i participacions en exposicions. És membre del consell de redacció de la revista Matèria. |
