Esther Solé i Martí és historiadora de l’art per la Universitat de Lleida, on també es doctorà l’any 2015 amb una tesi sobre l’estat de l’art i la vida artística a Lleida entre el 1875 i el 1936, posant un èmfasi especial en l’aprehensió del fenomen artístic en un indret perifèric i en els mecanismes i els escenaris de creació i de difusió artística.

Especialitzada en l’art català del tombant del segle xx, entre els seus interessos destaca l’estudi de la realitat artística més enllà dels principals protagonistes del moment, la conservació del patrimoni i el treball en nous marcs que impulsin l’accés i la difusió del coneixement amb l’ajuda de les noves tecnologies. Més recentment s’ha endinsat en l’àmbit de les humanitats digitals, sobretot en el tractament i l’anàlisi de dades sobre col·leccions i béns patrimonials de Catalunya. En l’àmbit professional, realitza tasques de documentació de col·leccions en diversos museus del país, compromisos que combina amb la participació en diversos projectes de recerca —sovint en col·laboració amb el GRACMON de la Universitat de Barcelona— i amb la docència com a professora associada a la Universitat de Lleida. És membre de la taula curatorial que definirà el discurs expositiu del futur Museu d’Art de Lleida.