Esther Solé i Martí és historiadora de l’art per la Universitat de Lleida, on també es doctorà l’any 2015 amb una tesi sobre l’estat de l’art i la vida artística a Lleida entre el 1875 i el 1936, posant un èmfasi especial en l’aprehensió del fenomen artístic en un indret perifèric i en els mecanismes i els escenaris de creació i de difusió artística. En l’àmbit professional, realitza tasques de documentació de col·leccions per a diversos museus del país, compromisos que combina amb la participació en diversos projectes de recerca i amb la docència com a professora lectora a la Universitat de Lleida.

Especialitzada en l’art català del tombant del segle XX, entre els seus interessos destaquen l’estudi de la realitat artística més enllà dels principals protagonistes del moment, la conservació del patrimoni i el treball en nous marcs que impulsin, d’una banda, la recerca i, de l’altra, l’accés i la difusió del coneixement amb l’ajuda de les noves tecnologies. També s’ha endinsat en l’àmbit de les humanitats digitals, sobretot en el tractament i l’anàlisi de dades sobre exposicions d’art, col·leccions i béns patrimonials de Catalunya, així com en la digitalització, l’estudi i la valorització del llegat documental del pianista Ricard Viñes.