Com a investigador, s’ha especialitzat en temes artístics de l’època del Renaixement i del Barroc, amb especial atenció vers l’escultura existent en els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Ha publicat diversos llibres sobre l’escultura a Catalunya durant el segle xvi, com ara L’escultor Damià Forment a Catalunya (Lleida, Universitat de Lleida, 1999), El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya (Bellpuig, Saladrigues Impressors, 2009) i La glòria del marbre a Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012). Puntualment, ha dedicat la seva atenció a l’arquitectura del segle xvi i ha publicat dos llibres en col·laboració amb Joan-Hilari Muñoz: Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta. Esglésies i portalades (Batea, Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2007) i A costa de Cretas… La iglesia parroquial y la ermita. Dos joyas de la corona de Aragón (Tortosa, Juan Luis Camps, 2008). En aquest sector cal destacar articles com «Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)» (Urtx, Tàrrega, 2004) i «La rosassa de l’església de Bellpuig: un model d’imitació» (Quaderns del Pregoner d’Urgell, Bellpuig, 2020) o, també, el llibre Sobre portes i finestres de pedra (2021). En els darrers anys també ha estudiat el col·leccionisme privat a partir de les obres conservades al MNAC, amb la confecció d’algunes biografies, com les de Francesc Fàbregas (2021), Pere Gil Babot (2021), Joan Antoni Bertrand (2021), Charles Macalester (2025) o Eveli Bulbena (2025). En paral·lel, ha analitzat pintures de Paolo de Matteis (2019), Luca Giordano (2020), Cajetan Roos (2021), Antonio Ponce (2021) o Francesco Cozza (2025), entre d’altres.
Ha comissariat diverses exposicions, com ara «Ramon Amadeu. 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)» (desembre 2012 - febrer 2013), de la qual es va publicar un catàleg digital en què es revisava la trajectòria de l’artista (Olot, Museus d’Olot, 2012); «Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or» (octubre 2015 - febrer 2016); «Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps», juntament amb Francesc Miralpeix (octubre 2019 - març 2020), i «Zurbarán (sobre)natural», amb Àlex Mitrani (març-juny 2025). També ha estat el responsable, juntament amb Francesc Quílez i la col·laboració de Juan José Lahuerta, de la darrera remodelació (gener 2018) de la col·lecció d’art del Renaixement i del Barroc del MNAC.
Entre d’altres, ha col·laborat en publicacions com ara Archivo Español de Arte, Napoli Nobilissima, Analecta Sacra Tarraconensia, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Miscel·lània Litúrgica Catalana o Locus Amoenus. També ha redactat fitxes per a diverses exposicions.
Ha participat en congressos o ha donat conferències a Roma, Barcelona, Càller, Bilbao, Lleida, Tarragona, Manresa, Granollers, Tortosa, Olot, Sitges, Valls, Alcanyís, Tàrrega, Solsona, Montblanc, les Borges Blanques, Prada de Conflent, Agramunt, Bellpuig, Linyola, Bell-lloc d’Urgell, el Palau d’Anglesola, Sarral, Salardú, Golmés, Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Barbens, Sidamon, Castellnou de Seana, el Poal, Sant Feliu Sasserra, l’Albi, Vilagrassa, Vila-sana, Vinaixa, Preixana, Àger, Vallverd d’Urgell, Ciutadilla, Sanui, Vallfogona de Riucorb i també al monestir de Poblet.
Ha escrit un llarg reguitzell d’articles que estudien el patrimoni i la història de la plana d’Urgell, com ara «Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)» (Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, Mollerussa, 2011), «Un retaule per al Palau d’Anglesola (1612): l’escultor Claudi Perret i els pintors Gaspar i Leandre Altisent» (Urtx, Tàrrega, 2023), i el llibre Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular (Sant Martí de Maldà, 2012). |
