Eric Forcada és llicenciat en belles arts per la Universitat de Montpeller III, en història de l’art i en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà. Eric Forcada centra la seva activitat professional com a comissari d’exposicions i com a autor de publicacions i catàlegs en col·laboració amb diverses institucions públiques o privades a Catalunya i a França.
  Va començar la seva trajectòria professional com a periodista i crític d’art treballant per a diversos mitjans de premsa escrita com ara La Semaine du Roussillon (1999-2005) o de televisió com ara France 3 (2000-2005). Posteriorment va formar part de la Direcció de la Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà com a director de la política museística i expositiva de la capital rossellonesa (2005-2010). En paral·lel a la seva activitat professional, el 2006 creà amb Oscar Jané la revista de cultura Mirmanda i des de llavors la codirigeix. També participa al grup de reflexió que porta el mateix nom que la revista, el qual uneix, entre Perpinyà i Girona, investigadors i pensadors preocupats pel desenvolupament territorial i cultural de les terres que conformen el nord de Catalunya.

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art del segle xx a la Catalunya del Nord. Ha dirigit per a l’Ajuntament de Perpinyà, entre altres publicacions, una trilogia de catàlegs, Perpinyà al temps dels Bausil (1904-1940), de la col·lecció «Font Nova» (Perpinyà, 2006); Perpinyà al cor del segle xx. La creació artística de la Retirada al viatge triomfal de Salvador Dalí (1939-1965), de la col·lecció «Font Nova» (Perpinyà, 2007), i Perpinyà i la febre de maig 68. De les últimes avantguardes a la institucionalització del món de l’art (1966-1986), de la col·lecció «Font Nova» (Perpinyà, 2008), que representa la primera visió crítica de conjunt de la creació artística nord-catalana al segle xx. Aquest treball de redefinició de la història de l’art nord-català es completa amb diversos articles i col·laboracions a obres col·lectives, com ara l’Atles paisagístic de les terres de Girona (1875-1975) (Girona, Diputació de Girona, 2010), així com per les monografies amb caràcter retrospectiu que ha dedicat a artistes cabdals de l’actualitat artística de la Catalunya del Nord, com ara Balbino Giner Gabardà (Perpinyà, 2005), Pere Garcia-Fons (Perpinyà, 2006), Jean Capdeville (Perpinyà, 2008) o Marc Fourquet (Perpinyà, 2009), totes quatre de la col·lecció «Font Nova».
  Un dels seus punts de reflexió i d’investigació se centra en l’estudi de les aportacions de la creació concentracionària produïda pels artistes de l’exili republicà català i espanyol refugiats a les terres nord-catalanes (1939-1944), especialment en la crisi de la representació que afectà tot el món artístic després de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, ha comissariat diverses exposicions relacionades amb aquesta problemàtica i ha dedicat conferències, articles i catàlegs a aquest període poc conegut de l’art català. Codirigeix amb Jordi Font Agulló, director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, la col·lecció de monografies de l’Editorial Mare Nostrum, «Carl Einstein. Art als camps de concentració». Dins d’aquesta col·lecció, ha analitzat a través de monografies detallades les diferents obres nascudes del món concentracionari de Manolo Valiente (2010), Josep Subirats (2011) i Josep Narro (2013).
  Com a investigador en història de l’art, forma part del Centre de Recerques Històriques sobre les Societats del Mediterrani (CRHiSM) de la Universitat de Perpinyà i del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Governança de la Universitat de Barcelona.