Raquel-Ruth Lacuesta Contreras va iniciar, el 1968, els estudis de filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on ja havia obtingut el títol de magisteri (1967), i després va continuar la carrera d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors, entre d’altres, a Santiago Alcolea, F.-P. Verrié, Alexandre Cirici, Pere de Palol, Oriol Martorell, Miquel Porter, Ricard Salvat i Ignasi de Solà-Morales. Es va llicenciar el 1973 i, després, va obtenir la llicenciatura en filosofia i ciències de l’educació (1987). És doctora en història de l’art (1998) per la mateixa Universitat de Barcelona, amb una tesi dedicada a la història de la restauració monumental a Catalunya. Es considera deixeble, a més dels esmentats, dels arquitectes Cèsar Martinell, Oriol Bohigas i Rafael Moneo, per la influència que van tenir en la seva trajectòria professional. L’any 1985 va accedir, per concurs oposició, al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM) —actualment, anomenat Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)— de la Diputació de Barcelona, on després de ser cap de la Unitat de Documentació, va passar a ocupar el càrrec de cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, que va exercir entre el 1996 i el 2014, any de la seva jubilació.
  Adscrita inicialment a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1973-1978), des d’allà va iniciar els seus estudis, juntament amb l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, sobre història de l’arquitectura, realitzant catàlegs i inventaris de patrimoni arquitectònic, els quals li van permetre profunditzar en els estils i llenguatges de totes les èpoques. Va ser la primera historiadora de l’art nomenada membre de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1989-1996), després convertida en l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), on va ingressar el 1997. És membre fundadora del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català (SERPPAC) dins l’Àmbit d’Arquitectura del Congrés de Cultura Catalana (1976), i també d’Amics de l’Art Romànic des de la seva fundació, el 1977, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica. Ha estat professora col·laboradora del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica de la Universitat Politècnica de Sevilla (1993-2002). És membre fundadora de l’Academia del Partal (Asociación Libre de Profesionales de la Restauración Monumental) (1992), on va exercir el càrrec de secretària entre 1992 i 2002; ha impulsat els Encuentros Científicos del Partal anuals des del 2011, i col·labora habitualment en la revista Papeles del Partal. Ha col·laborat com a experta en el procés d’avaluació de projectes R+D+I, de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (Ministeri de Ciència i Innovació, 2011). Va ser membre de l’equip redactor del Document marc per a l’elaboració del Pla Director del recinte arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau, per encàrrec de la Molt Il·lustre Administració de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (2005). El 18 de desembre de 2013 fou elegida acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en acceptació de la proposta presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Leopoldo Gil Nebot, Joan Antoni Solans i Huguet i Frederic-Pau Verrié i Faget.
  Des del seu càrrec en el Servei de Monuments de la Diputació, s’encarrega de les publicacions i la divulgació dels estudis científics i tècnics i de les obres de restauració que s’hi porten a terme. També des d’allà desenvolupà, juntament amb l’arquitecte Antoni González i l’arqueòleg Albert López Mullor, el Mètode SCCM, amb caràcter pluridisciplinari, que és aplicat a qualsevol obra de restauració o a qualsevol estudi de caràcter urbanístic relacionat amb centres històrics on l’SPAL intervé. Aquesta trajectòria dins el Servei anà en paral·lel amb el seu activisme en pro de la defensa del patrimoni moble i immoble, i amb la investigació sobre l’arquitectura històrica i contemporània, els estudis monogràfics d’arquitectes dels segles xix i xx, l’arquitectura agrícola i industrial, les obres públiques i l’arquitectura i l’art funeraris. En el marc del planejament urbanístic, ha dirigit i ha participat en la redacció dels inventaris i catàlegs de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental per a diversos municipis de la província de Barcelona: Cardedeu (1994-1995), Cubelles (1998), Montcada i Reixac (1999-2000), Tortosa (2000-2003), el Prat de Llobregat (1998), Torelló (2002-2003), Dosrius (2003-2005), Sant Vicenç dels Horts (2005-2006), Esplugues de Llobregat (2006-2007), Capellades, Castellar del Vallès, Vilanova i la Geltrú (2010), Sant Hipòlit de Voltregà, el barri del Rec d’Igualada, masies i elements singulars de Santa Coloma de Cervelló (2011), el cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, Òdena i Sant Joan de Vilatorrada (2012)), Vilassar de Mar, Martorell i Cementiri d’Arenys de Mar (2013). Alguns d’aquests treballs han estat pioners en l’estudi del paisatge urbà i rural aplicat a termes municipals, amb la incorporació d’ambientòlegs, biòlegs o geògrafs.

Entre els llibres i articles publicats en les darreres dècades, individualment o com a coautora, destaquen: Cèsar Martinell (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998); Restauració monumental a Catalunya (s. xix i xx). L’aportació de la Diputació de Barcelona (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000), corresponent a la seva tesi doctoral, dirigida per Mireia Freixa, 1998); Evolució urbana de Montcada i Reixac (Montcada i Reixac, Ajuntament de Montcada i Reixac, 2001); La vida a palau. Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte. Catàleg de l’exposició en l’Any Internacional Gaudí (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2002); «Arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell», a Actes de les Jornades Martinellianes Cèsar Martinell i la seva època (Tarragona, Fundació Universitat Catalana d’Estiu i Diputació de Tarragona, 2001); Barcelona, architecture guide 1929-2002 (Barcelona, Gustavo Gili, 2002); «Estudios previos sobre los revestimientos murales de la Casa Milà» (Loggia, València, 2003); «Puig i Cadafalch, la intervenció en els monuments i la seva influència a Catalunya», a Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Josep Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003); El castell d’Orís. Aproximació a la seva història (Barcelona, Ajuntament d’Orís i Diputació de Barcelona, 2004); «El procés de renovació de l’arquitectura andorrana (s. xix i xx)» (Revista de Catalunya, Barcelona, setembre 2005); «Barcelona. Modernismo y clasicismo», a Arquitecturas y ciudades hispánicas de los siglos xix y xx en torno al Mediterráneo occidental (Melilla, Centro Asociado a la Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2005); «Monumentos y maquetas» (Papeles del Partal, València, 2006); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Catàleg de l’exposició (Barcelona, Fundació La Caixa, 2006); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2006; edició en espanyol, 2009); Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte. La consolidació del Modernisme terra endins (Barcelona, Delegació de Manresa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Angle, 2009); Classicisme i Modernisme en el Cementiri de Sant Andreu (Barcelona, F12, 2009); Catedrals del vi (Barcelona, Angle; Manresa, Caixa Manresa, 2009; edició en espanyol, 2009); El Cerdà de la Garga. Un monument en el paisatge centellenc (Centelles, Ajuntament de Centelles, 2012); Rubió. Església parroquial de Santa Maria (s. xii-xiv) (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013); Viladecans. El misteri de les pintures murals de l’ermita de Santa Maria de Sales (s. xiii i xvi) (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013); El Palau Güell. Una obra mestra d’Antoni Gaudí (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013), i «El Cementiri d’Olius, un poema líric en pedra», a L’arquitecte de capçalera Bernardí Martorell i Puig en el centenari del Cementiri d’Olius, 1916-2016, exposició i catàleg organitzats i editats pel bisbat de Solsona i dirigits per Joaquim M. Puigvert). Juntament amb el periodista Xavier González Toran, inicià la col·lecció «El Modernisme Perdut», de la qual s’han publicat tres volums, La Barcelona antiga (2013), La Barcelona de l’Eixample (2014, i Sants – Les Corts (2017) (Barcelona, Base), i actualment treballa en el volum dedicat a Sarrià. També ha elaborat la biografia d’Alexandre Soler i March i la seva obra arquitectònica (Manresa, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2018).
  Ha comissariat diverses exposicions sobre arquitectura i monuments restaurats, sobre arquitectes (com ara Cèsar Martinell Brunet, Antoni Gaudí o Rafael Masó) o altres temes monogràfics, com ara El Palau dels Artesans. Palau Güell (amb fotografies de Ramon Manent, 2015), i Eusebi Güell i Bacigalupi, patrici de la Renaixença, en el centenari de la seva mort (1918-2018) (Diputació de Barcelona, en col·laboració amb Xavier González Toran), i ha estat professora de cursos de doctorat i de màsters d’intervenció en el patrimoni organitzats per diverses institucions i universitats catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), espanyoles (Alcalá de Henares, Baeza, Càceres, Cartagena, Granada, Hellín, Lanzarote, Logronyo, Madrid, Melilla, Múrcia, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife, Terol, Toledo, València, Valladolid i Vitòria), i estrangeres (Córdoba, a l’Argentina; Aÿ i Montpeller, a França; Venècia, a Itàlia, i Belgrad, a Sèrbia, i Porto Alegre, al Brasil). Ha estat codirectora del curs d’estiu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el tema «Barcelona, un patrimoni recuperat» (juliol 2003), i de les Jornades Martinellianes Restauracions i Transformacions del Patrimoni Arquitectònic Català, organitzades per l’Associació Cultural Cèsar Martinell i la Universitat Catalana d’Estiu, i celebrades anualment entre 1999 i 2003 al Pinell de Brai i Gandesa. Igualment, ha participat com a ponent i com a membre de comitès científics en diverses edicions del Curset-Jornades Internacionals d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzat des del 1978 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en els I i II Simposis Internacionals sobre Noucentisme, organitzats pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Diputació de Barcelona (Barcelona, Sitges, 2014) i per la Fundació Rafael Masó i la Universitat de Girona (Girona, 2017), amb l’aportació del Mapa d’arquitectura i paisatge urbans noucentistes, elaborat amb Joaquim M. Puigvert i Mercè Vidal (2014-2018) i en la Jornada Elias Rogent i Barcelona: Art, Arquitectura i identitat, organitzada per la Universitat de Barcelona el 2017, i també ha pronunciat diverses conferències a l’entorn de Josep Puig i Cadaflch, en el marc de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch 2017. Va codirigir amb el director i productor de cinema Joan Riedweg, el film Güell, Gaudí. Un projecte comú (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2002), amb els actors Abel Folk i Ramon Madaula i el guionista Francesc Orteu.
  Com a historiadora de l’art, ha format part dels equips pluridisciplinaris en els estudis previs o en la restauració de tres edificis de l’arquitecte Antoni Gaudí, declarats per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat: el Palau Güell de Barcelona (1990-2012), la Casa Milà, coneguda com «La Pedrera», a Barcelona (1992-1997), i la Cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (1998-2002). Va obtenir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural 1997, juntament amb els arquitectes Francisco J. Asarta i Robert Brufau, com a membres de l’equip de restauració d’una part de la Casa Milà; el Premio Nacional a la Restauración y Conservación de Bienes Culturales 1998, concedit a l’equip de l’SPAL de la Diputació de Barcelona pel Ministeri d’Educació i Ciència (Navarra, 13 de maig de 1999), i el Premi Estudis en l’edició dels Premis Bonaplata 1999, de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, per l’Inventari d’elements d’interès cultural del riu Ripoll a Sabadell, com a membre de l’equip de treball (Barcelona, març 2000).
  Ha col·laborat en col·leccions i revistes, com ara Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme; CAU; Parametro (Itàlia); Informes de la Construcción; Espacio, Tiempo y Forma; Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental; L’Erol; les revistes AB i INDE del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona; Loggia; Catalunya romànica; R&R. Restauración y Rehabilitación; Patrimonio Cultural y Derecho; L’Avenç; Revista de Catalunya,; Quaderns del Montseny; Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Mirmanda. Revista de Cultura, i Catalan Historical Review. És membre del consell assessor de la revista Patrimonio.es (Universitat de Granada), amb la qual va contribuir en el número 1 amb l’article «El historiador del arte como agente responsable de la conservación de la obra artística» (2007). Ha estat redactora col·laboradora del Diccionario biográfico español de la Real Academia de la Historia, en l’elaboració de biografies d’arquitectes catalans dels segles xix i xx (2005-2006). Ha estat col·laboradora amb Thema, Equip Editorial en la redacció dels volums ii i v de l’obra El Modernisme (2002 i 2004); amb Enciclopèdia Catalana a Joies del Modernisme, amb la redacció de dinou articles sobre edificis rellevants de l’arquitectura modernista de Catalunya (Barcelona, 2011), a Pintura catalana. El Modernisme (2016), i a Patrimoni monumental de Catalunya (2010-2011), obres dirigides per Francesc Fontbona, i a Joies del Noucentisme (2016), obra dirigida per Mercè Vidal.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)
  — Raquel Lacuesta (pàgina personal)