Núria Rivero Matas és llicenciada amb grau en història de l’art per la Universitat de Barcelona i és cap de projectes de la direcció de patrimoni, museus i arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona des de l’abril del 2009.
  Anteriorment, i després d’obtenir el títol en l’especialitat de museologia, comunicació i expressió visual a la Universitat Internacional de l’Art de Florència, començà a treballar, primer, com a auxiliar de conservació del Museu Picasso i després com a conservadora (1987-1993). Ha estat conservadora del Museu Frederic Marès (1993-2006) i cap de col·leccions del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (2006-2009).

El seu treball d’investigació es vincula principalment a les feines de conservadora de col·leccions dels museus municipals en què ha treballat, amb l’excepció de la recerca dedicada a la vida i l’obra de Pau Milà i Fontanals, teòric de l’art i pintor de la segona meitat del segle xix.
  Aquesta vinculació s’ha traduït en aportacions per a un millor coneixement i difusió de l’obra de Pablo Picasso dels períodes representats al museu barceloní i, sobretot, de la vida i l’obra de l’escultor i col·leccionsta Frederic Marès, fundador del museu municipal que porta el seu nom.
  Ha estat coordinadora de diversos catàlegs de fons de museu, com ara Museu Picasso. Catàleg de pintura i dibuix (1984), Catàleg d’escultures i pintures dels segles xvi, xvii i xviii. Fons del Museu Frederic Marès / 3 (1996) i Catàleg d’escultures i medalles de Frederic Marès. Fons del Museu Frederic Marès / 4 (2002), del qual és coautora.
  Ha coordinat, igualment, catàlegs de diverses exposicions temporals sobre Pablo Picasso —«Les demoiselles d’Avignon» (1988), «De Pablo a Jacqueline» (1990-1991) i «Del rosa als ocres de Gòsol» (1992)—, Klee, Braque, Laurens, Matisse, Kokoschka, Odilon Redon, Damià Campeny, Emili Fontbona i Alejo de Vahia, entre d’altres. Sovint, aquesta coordinació ha comportat una recerca destinada a un millor coneixement dels temes, publicada en els catàlegs esmentats. En aquest sentit, val la pena subratllar, per exemple, la recerca duta a terme en el cas del catàleg Del rosa als ocres de Gósol.
  En aquesta trajectòria professional, la recerca ha ajudat a l’enriquiment conceptual dels diversos projectes patrimonials i, alhora, ha permès crear eines de base, útils per a la tasca investigadora dels historiadors de l’art i per a la difusió del coneixement del patrimoni públic.