Tot i que inicialment va investigar sobre l’art de finals del segle xix i primers del xx a Tarragona, ciutat i província, es va decantar per l’estudi de l’arquitectura religiosa barroca a l’arxidiòcesi tarragonina i li va dedicar la tesi doctoral. Aquesta recerca es va editar amb el títol Josep Prat i la irrupció de l’Academicisme en l’arquitectura barroca a Tarragona (Tarragona, Diputació de Tarragona, 2010), tema ja encetat amb el llibre L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp (Valls, Cossetània, 1998). El darrer llibre sobre arquitectura religiosa que ha publicat és L’església Nova o de l’Assumpció d’Alcover (1594-1630). Notes per a la seva construcció (Alcover, Centre d’Estudis Alcoverencs, 2011).
Ha redactat una trentena de capítols de llibre dedicats a l’art del segle xviii i xix a la província de Tarragona. Els seus articles versen sobre la influència de la Il·lustració i l’enginyeria militar en l’arquitectura tarragonina de finals del segle xviii. En són un exemple els articles: «Mestres de cases no agremiats a Tarragona i Tortosa a finals del segle xviii. Límits laborals i exclusions» (Ars Longa, València, 2010), «Els Tomàs. Una nissaga de mestres de cases de finals del segle xviii» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2011) o «La construcció d’esglésies del set-cents sobre esglésies medievals i renaixentistes. Un pont d’unió poc conegut entre la traça i la fàbrica» (Archivo de Arte Valenciano, València, 2013).
Un dels seus àmbits de treball és el de la recerca patrimonial industrial. Fruit d’aquesta recerca, s’emmarquen els llibres següents, els quals han estat elaborats en equip: Catedrals del vi (Manresa, Angle, 2009), coordinat per la doctora Raquel Lacuesta Contreras i El Mercat Central de Tarragona (Tarragona, Cambra de Comerç de Tarragona, 2010).
Ha assistit a congressos internacionals a Itàlia i a Portugal, i ha anat a fer recerca postdoctoral a aquests països. |
