Pilar García Sedas és llicenciada en filosofia i lletres (secció de literatura espanyola) i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professora de llengua i literatura castellana i catalana a l’ensenyament secundari. És membre del consell assessor de la Revista de Catalunya. És col·laboradora de diverses publicacions periòdiques: Ínsula, Revista de Catalunya, Quadern (El País), Lars i Serra d’Or. Membre del jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, entre 2009 i 2013, i investigadora qualificada a l’estranger de la Biblioteca Nacional de l’Uruguai, país on residí del 1963 al 1977.
  Com a documentalista, ha participat en la redacció i la il·lustració de l’obra col·lectiva Diccionaris del catalans d’Amèrica (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992) i en la documentació gràfica del volum El patró Sant Jordi. Història, llegenda i art (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1996). Ha estat col·laboradora del volum Bibliografia i antologia crítica de les avantguardes literàries. Catalunya (Frankfurt, Vervuert-Iberoamericana, 2005) .

Com a investigadora, s’ha especialitzat en l’obra de Joaquim Torres-Garcia. Ha editat els epistolaris Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas. Un diàleg escrit 1918-1928 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994) i Joaquim Torres-Garcia. Epistolari català. 1908-1936 (Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996). Els darrers anys s’ha ocupat del pintor com a dissenyador i fabricant de joguines —Aladdin Toys. Les joguines de Torres-García (València, Institut Valencià d’Art Modern, 1995)— i de la presència de la seva obra pictòrica en col·leccions públiques i privades, com ara «Fundació Francisco Godia» i «Abadia de Montserrat». Va comissariar l’exposició «Joaquim Torres-García. D’una terra i d’un paisatge» (Girona, 1995). És autora de l’article «Vibracionisme de Rafael Barradas i Torres-Garcia».
  Una altra línia d’investigació del seu treball s’ha centrat en les relacions entre la literatura i la pintura durant el Modernisme, el Noucentisme i, fonamentalment, les avantguardes històriques a partir no només de Torres-García, sinó que també ha dedicat estudis a l’obra pictòrica de Rafael Barradas i les seves relacions amb García-Lorca i en la trajectòria de l’escriptor i crític d’art Josep Maria de Sucre, com ara «De l’home i del poeta, de l’agitador cultural, de la inquietud espiritual» (Barcelona, 2003), així com els moviments artisticoliteraris de l’avantguarda espanyola i llatinoamericana i les seves relacions amb Catalunya.
  La seva tesi doctoral Joan Pérez-Jorba, cronista, passeur i poeta en les avantguardes catalana i francesa analitza les relacions de Pérez-Jorba amb els creadors de l’avantguarda francesa més rellevants: Guillaume Apollinaire, Pierre Albert-Birot, Max Jacob, Pierre Reverdy, Raymond Radiguet, entre d’altres. Treballa en l’estudi de la revista L’Instant, fundada per l’escriptor català, i en la biografia de Josep Maria de Sucre, del qual també prepara la compilació i edició dels seus articles d’art.