ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Vilarrubias Cuadras, Daniel
Igualada (Anoia), 17 de febrer de 1979

Àrees de treball: Art gtic / Orfebreria / Arts del ferro / Escultura barroca / Patrimoni / Institucions i associacions artstiques / Catalogaci monumental

Daniel Vilarrubias Cuadras és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2003) i graduat superior en arxivística i gestió documental (2009). És director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (des del 2011). Prèviament fou responsable de l’Arxiu Municipal de Calaf (2009), l’Arxiu General d’Aran (2009) i els Museus de la Vall d’Aran (2011).

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art medieval català però sobretot en el folklore històric. Els seus treballs més importants són «La creu processional major de Santa Maria d’Igualada. Una mostra destacada de l’argenteria catalana del quatre-cents (s. xv)» (Miscellanea Aqualatensia, Igualada, 2002); «De Florència a Santa Maria d’Igualada. Un dibuix inèdit del Palazzo Strozzi (1489-1504)» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2004); «L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2005); «Era glèisa de Sant Andrèu de Salardú - Vision globau d’un monument aranés paradigmàtic», a Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr Aranés» (Vielha e Mijaran, Institut d’Estudis Aranesi, 2010); «Dues versions dels gegants i nans a la Solsona de 1872» (L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 2010); «Una botella de producción persa (s. ix-x) reutilizada como lipsanoteca en la iglesia de Santa Maria de Cap d’Aran (Val d’Aran, España)» (Journal of Glass Studies, Nova York, 2011), amb Alberto Velasco i Elisa Ros; «Sant Bartomeu. Patró d’Igualada» (Revista d’Igualada, Igualada, setembre 2011); «Sobre el ball de l’Àliga», a L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 2013), amb Àngel Vallverdú); «Ball de bastons, visca la terra! Danzas de palos e independentismo en Cataluña» (Cuadernos de Folklore, Sant Sebastià, 2013), amb Àngel Vallverdú; «La festa de l’Arbre de Maig a Igualada» (Revista d’Igualada, Igualada, abril 2013), amb Marc Talavera; «Moviment associatiu català i patrimoni festiu: visió crítica» (Canemàs. Revista de Pensament Associatiu, Barcelona, Ens de l’Associacionisme Cultural Català, 2014), amb Àngel Vallverdú; «Els gegants a Catalunya abans de 1800» (Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Prats de Lluçanès, Associació Caramella, 2014); «Algunes consideracions a l’entorn dels diables del model penedesenc i els seus balls parlats» (Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Prats de Lluçanès, Associació Caramella, 2014); «Sobre el penó o bandera d’Igualada i altres símbols», (Revista d'Igualada, Igualada, abril 2014); «Contents i enganyats. Ball de bastons, ball de diables. Moros i cristians i les noces de Ramon Berenguer IV» (Boletín de la Cofradía de los Danzantes de San Lorenzo, Pamplona, 2015), amb Pau Plana i Àngel Vallverdú; «Pirineu. Patrimoni festiu i rendiment al territori», a 11es trobades culturals pirinenques. Patrimoni i turisme al Pirineu (Andorra, Societat Andorrana de Ciències, 2015), i «Els diables festius catalans abans de 1800», a La festa sota el foc. El ball de diables a Reus (Reus, Museu de Reus, 2017).
  Ha publicat també els llibres següents: Campanaus e campanes dera Val d’Aran - Estudi descriptiu des tors-campanau e des campanes araneses. Era sua istòria, es sues foncions e peculiaritats (Vielha e Mijaran, Conselh Generau d’Aran); El Ball de Diables d’Igualada (s. xv-xx). Un entremès dels temps medievals ençà (Reus, Carrutxa, 2013); El Ball de Bastons d’Igualada. Un element de distinció festiva i de protocol (s. xvii-xx) (Reus, Carrutxa, 2014); La pólvora com a senyal de festa. La tronada i els trabucaires d’Igualada (Igualada, Ajuntament d’Igualada, 2015), i “-Que ballaran els gegants? – Que ballin! ”. Els gegants i nans processionals a Igualada (segles xvxxi) (Igualada, Ajuntament d’Igualada, 2017).
  Ha estat impulsor de l’exposició permanent d’orfebreria religiosa «Fulgentia», a la basílica de Santa Maria d’Igualada, oberta al públic l’any 2008. Ha estat redactor de les memòries per tal de declarar Bé Cultural d’Interès Nacional les esglésies de Salardú i Tredòs, a la Vall d’Aran, i director de les recuperacions o reintroduccions festives a Igualada entre el 2009 i el 2016.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí