Els seus principals àmbits de recerca són l’art i l’arquitectura catalana d’època moderna i contemporània, l’art i l’arquitectura barroca llatinoamericana i l’estudi de les solemnitats festives i manifestacions artístiques efímeres a l’època del Barroc. S’ha interessat per artífexs com ara Antoni Cellers o nissagues de mestres d’obres com ara els Renart o els Morató, totes elles a cavall dels segles xviii i xix i s’interessa també pels diversos episodis de destrucció del patrimoni a Catalunya i per l’arquitectura religiosa posterior a la Guerra Civil. Finalment, la seva docència l’ha portat també a dedicar-se darrerament a qüestions vinculades a la història de l’art i el gènere.
La seva tesi doctoral ha estat publicada per la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona i Pagès Editors amb el títol Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Ha publicat diversos articles de caire científic en revistes com ara Locus Amoenus, Pedralbes, Revista de Catalunya, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Ausa i Urtx (on és membre del consell de redacció), entre d’altres, i capítols de llibres, com ara «La sala nova del consistori: un espai per a la representació del poder», a El Palau de la Generalitat (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015).
Ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional a Barcelona, Girona, Lleida, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Tolosa, Troyes i Chartres (França), Ouro Preto i São Paulo , Niterói i Salvador (Brasil) i Ponte de Lima (Portugal). Ha participat en projectes de recerca de la Universitat de Lleida —on també és membre del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM)—, de la Universitat de Barcelona i, finalment, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2010-2012). Ha rebut diversos premis i beques relacionats amb la seva tasca investigadora, com ara el Premi Jaume Caresmar de l’Ajuntament d’Igualada (2005), del qual també rebé l’accèssit l’any 2011. El 2010 va ser guardonada amb el XXVI Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, amb el treball Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2011. L’any 2003 obtingué la XIII Beca d’Investigació Notari Raimon Noguera, de la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona; l’any 2006, la Beca Ernest Lluch de Ciències Humanes i Socials de l’Ajuntament d’Olot, i l’any 2009, una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. El seu Treball de Fi de Màster en Antropologia i Etnografia, La patrimonialització del romànic a la Vall de Boí. Apropiacions simbòliques del patrimoni fou guardonat amb el Premi Espai, Temps i Forma de la Universitat de Barcelona (2015). Finalment, l’any 2016 obtingué el I Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona, amb el treball (juntament amb Xavier Solà) Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana.
Una altra vessant de la seva tasca investigadora és la catalogació, la recerca i la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic català, per la qual cosa codirigeix la col·lecció «Patrimoni de la Segarra» de la Fundació Jordi Cases i Llebot, dins la qual ha publicat, juntament amb altres autors, els inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja (1998), Torà (1999), Ivorra (2000) i Torrefeta i Florejacs (2010) i Guissona (2013). És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). En relació amb la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic, gestiona el blog Pedres vistes. |
