Esther García Portugués és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2007). En l’àmbit professional és freelance i assessora en l’adquisició d’obres d’art al president de la Fundació Jaume Callís des de l’any 2000, i també és presidenta i membre fundador de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica (abril 2010). Des del 2011 és directora de la revista Emblecat, recerques publicades per Emblecat Edicions. És col·laboradora en museus, institucions culturals i galeries d’art, com ara el Museu del Modernime Català, el Museu de Ceràmica de Barcelona, el Centre Cívic Pere Pruna, l’Ateneu Cultural Foment Martinenc o Tarraco Viva. En l’àmbit acadèmic, és professora col·laboradora a la Universitat de Barcelona en les assignatures sobre la imatge visual del músic i la música, el gest i la paraula, del Màster Oficial en Música com a Art Interdisciplinari, des del curs 2010-2011. Com a professora associada ha impartit assignatures d’art modern en la Universitat Autònoma de Barcelona els cursos 2010-2011 i 2011-2012. Anteriorment, fou professora col·laboradora a la Universitat de Barcelona i impartí classe en el Màster d’Estudis Avançats en l’assignatura sobre el mercat artístic (cursos 2007-2008, 2009-2010 i 2010-2011) i en el Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària (curs 2009-2010).

Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb les festes i les tradicions a Catalunya, la interpretació de les imatges, la interdisciplinarietat de les arts i les figures que determinen el valor en el mercat de l’art. Tots aquests temes estan vinculats a les activitats professionals i docents que desenvolupa, producte de l’estudi a l’entorn del promotor de les arts José Nicolás de Azara (tesi doctoral) i del polifacètic artista català Marian Andreu. Ha participat en congressos organitzats pel Comité Español de Historia del Arte, amb les comunicacions: «José Nicolás de Azara y su primera etapa romana (1766-1790)» (Granada, 2000); «José Nicolás de Azara y la arquitectura. Una vía más en la introducción del Neoclasicismo en Cataluña» (Màlaga, 2002); «José Nicolás de Azara y su incidencia en los libros de viajes» (Palma, 2004); «José Nicolás de Azara (1730-1804) y el cambio hegemónico en las artes de Roma a París después del Tratado de Tolentino (1797), y su recuperación por la intervención del escultor Antonio Canova (1757-1822)» (Gran Canària, 2006); «Los tratados de estética en el entorno cultural de José Nicolás de Azara (1730-1804), después de la publicación de las Obras de Mengs (1780)» (Trujillo, 2005); «Entre lo aparente y lo real en la vida y en la obra de Mariano Andreu» (2008); «La ciudad de Barcelona anfitriona de Fernando VII» (Santiago de Compostel·la, 2010), i «Costumbres sociales de la nobleza catalana del xviii. Salones y jardines, hortus conclusus del poder y del estatus social» (Castelló de la Plana, 2012). En els organitzats per la Sociedad Española de Emblemática amb les comunicacions: «La Escuela de Atenas de Rafael y su difusión en la prensa romana de finales del siglo xviii» (Gandia, 2007); «Hércules y Ónfale en Fastos de Ovidio. El texto llevado a la pintura» (2009), i «De la sirena de Ulises a la de Picasso y Miquel Barceló» (Madrid, 2011). En els organitzats pel Department d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, comunicacions publicades per la revista Pedralbes: «Cambios y pervivencias en los túmulos de nobles militares en la Cataluña del siglo xviii» (1998); «José Nicolás de Azara i la Seu Nova de Lleida, un punt d’entrada del nou gust clàssic a Catalunya» (2003), i «Testimonis de la festa amb motiu de la vinguda reial a Barcelona l’any 1802» (2008). Ha participat en les jornades professionals organitzades per l’Asociación para el Estudio del Mueble, «El Neoclasicismo en el “Trionfo de Tavola” y la versión barcelonesa del “Ramillete”» (Fundació Cultura Rocamora, 2010). També ha participat en les jornades organitzades pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Perpinyà, «El tractament de l’espai interior en l’obra de Mariano Andreu (1888-1976)» (2006), i les jornades d’art organitzades per l’Institut de Valls, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona «Una aproximació als models de temàtica religiosa a la Catalunya de finals del segle xviii i inicis del xix, d’acord amb les premisses estètiques defensades per José Nicolás de Azara (1730-1804)» (Valls, 2006).
  Ha publicat articles en diverses publicacions, com ara «José Nicolás de Azara a Barcelona. Promotor d’edicions literàries durant i entre les dues ambaixades a París (11-4-1798/14-8-1799 i 29-12-1800/19-11-1803)» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2012); «Hércules y Ónfale en Fastos de Ovidio. El texto llevado a la pintura» (Imago, València, 2011); «El reconeixement artístic de Mariano Andreu en el nostre país» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2007); «La pintura de Rafael en l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2008), i «El color musical i teatral de “Triana” d’Isaac Albéniz. Barcelona (1905) i París (1929)» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2009); «L’Oratoire des Cordonniers de Daniel Ogier i la música de Caroline Poncet com a art transformador d’un espai» (Emblecat, Barcelona, 2012); «La imatge de Ferran VII a Sabadell i Tarrassa» (Emblecat, Barcelona, 2012), i «Els toros a Barcelona. Antecedents» (Emblecat, Barcelona, 2013). També ha publicat diversos articles sobre Marian Andreu al Butlletí del Reial Cercle Artístic i a les revistes Emblecat i Locus Amoenus.
  Ha comissariat i ha realitzat el text del catàleg en les exposicions «Zoomania. Del símbol a la mascota» (Museu de Ceràmica de Barcelona, 2010) i «Mariano Andreu i los clasicismos modernos» (Galeria José de la Mano, Madrid, 2007). A més va col·laborar a Camins d’Isabel Jover (Barcelona, Centre Cívic Pere Pruna, 2012). L�any 2015 va rebre el Premi a Publicacions per la revista Emblecat, atorgat per l�Associaci� Catalana de Cr�tics d�Art.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat (Emblecat)
  — ArsNostrum