Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb les festes i les tradicions a Catalunya, la interpretació de les imatges, la interdisciplinarietat de les arts i les figures que determinen el valor en el mercat de l’art. Tots aquests temes estan vinculats a les activitats professionals i docents que desenvolupa, producte de l’estudi a l’entorn del promotor de les arts José Nicolás de Azara (tesi doctoral) i del polifacètic artista català Marian Andreu. Ha participat en congressos organitzats pel Comité Español de Historia del Arte, amb les comunicacions: «José Nicolás de Azara y su primera etapa romana (1766-1790)» (Granada, 2000); «José Nicolás de Azara y la arquitectura. Una vía más en la introducción del Neoclasicismo en Cataluña» (Màlaga, 2002); «José Nicolás de Azara y su incidencia en los libros de viajes» (Palma, 2004); «José Nicolás de Azara (1730-1804) y el cambio hegemónico en las artes de Roma a París después del Tratado de Tolentino (1797), y su recuperación por la intervención del escultor Antonio Canova (1757-1822)» (Gran Canària, 2006); «Los tratados de estética en el entorno cultural de José Nicolás de Azara (1730-1804), después de la publicación de las Obras de Mengs (1780)» (Trujillo, 2005); «Entre lo aparente y lo real en la vida y en la obra de Mariano Andreu» (2008); «La ciudad de Barcelona anfitriona de Fernando VII» (Santiago de Compostel·la, 2010), i «Costumbres sociales de la nobleza catalana del xviii. Salones y jardines, “hortus conclusus” del poder y del estatus social» (Castelló de la Plana, 2012). També ha participat en congressos organitzats per la Sociedad Española de Emblemática amb les comunicacions: «La Escuela de Atenas de Rafael y su difusión en la prensa romana de finales del siglo xviii» (Gandia, 2007); «Hércules y Ónfale en Fastos de Ovidio. El texto llevado a la pintura» (2009); «De la sirena de Ulises a la de Picasso y Miquel Barceló» (Madrid, 2011) i «Lujuria y venganza desesperada. Salomé y Electra» (Màlaga, 2015). Ha fet comunicacions en actes organitzats pel Departament d’Història Moderna de la UB, que s’han publicat a la revista Pedralbes: «Cambios y pervivencias en los túmulos de nobles militares en la Cataluña del siglo xviii» (1998); «José Nicolás de Azara i la Seu Nova de Lleida, un punt d’entrada del nou gust clàssic a Catalunya» (2003); «Testimonis de la festa amb motiu de la vinguda reial a Barcelona l’any 1802» (2008); «José Nicolás de Azara, protector y difusor de la ciencia. Una aproximación» (2013), i «José Nicolás de Azara y el éxodo de Pío VI hacia el exilio» (2019).
Ha participat en les jornades professionals organitzades per l’Asociación para el Estudio del Mueble: «El Neoclasicismo en el “Trionfo de Tavola” y la versión barcelonesa del “Ramillete”» (Fundació Cultural Rocamora, 2010). També ha participat en les jornades organitzades pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la UB i la Universitat de Perpinyà («El tractament de l’espai interior en l’obra de Mariano Andreu (1888-1976)», 2006) i en les jornades d’art organitzades per l’Institut de Valls, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona («Una aproximació als models de temàtica religiosa a la Catalunya de finals del segle xviii i inicis del xix, d’acord amb les premisses estètiques defensades per José Nicolás de Azara (1730-1804)», Valls, 2006).
Ha publicat articles en diversos butlletins i revistes, com ara «José Nicolás de Azara a Barcelona. Promotor d’edicions literàries durant i entre les dues ambaixades a París (11-4-1798/14-8-1799 i 29-12-1800/19-11-1803)» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2012); «Hércules y Ónfale en Fastos de Ovidio. El texto llevado a la pintura» (Imago, València, 2011); «El reconeixement artístic de Mariano Andreu en el nostre país» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2007); «La pintura de Rafael en l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2008); «El color musical i teatral de “Triana” d’Isaac Albéniz. Barcelona (1905) i París (1929)» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2009); «L’Oratoire des Cordonniers de Daniel Ogier i la música de Caroline Poncet com a art transformador d’un espai» (Emblecat, Barcelona, 2012); «La imatge de Ferran VII a Sabadell i Terrassa» (Emblecat, Barcelona, 2012), i «Els toros a Barcelona. Antecedents» (Emblecat, Barcelona, 2013). També ha publicat diversos articles sobre Marian Andreu al Butlletí del Reial Cercle Artístic (2005-2007) i a les revistes Emblecat (2012-2023), Locus Amoenus i L’Esmalt (2015-2016), així com a crítica musical a la revista Ritmo per a la secció «Barcelona» (1995-1998).
És autora del catàleg raonat Mariano Andreu (1888-1976). Biografia i catàleg raonat (Barcelona, Ars Nostrum, 2019) i del capítol «La sirena. De híbrido a mujer, canto, belleza y engaño», a Nuevas Artemisias. Creación, tradición y mito (Barcelona, Emblecat, 2014). Ha redactat diverses entrades per a Enciclopèdia Catalana (2015), per a la Real Academia de la Historia (2010-2014) i per al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya (2018). També s’ha introduït en el món literari on l’art i els artistes són els protagonistes, novel·les de ficció basades en la recerca de fonts manuscrites, com ara la correspondència i les memòries. La seva primera publicació ha estat Engaños y secretos. Una escultora en el Siglo de les Luces (Mascarón de Proa, 2024).
Ha comissariat i redactat el text del catàleg en les exposicions «Zoomania. Del símbol a la mascota» (Museu de Ceràmica de Barcelona, 2010); «Mariano Andreu i los clasicismos modernos» (Galería José de la Mano, Madrid, 2007); «Ángel Asensio» (Castelló de la Plana, febrer del 2008) i «Rachele Bianchi. L’espressività del silenzio» (Istituto Italiano, Barcelona, 2013). A més, va col·laborar a Camins d’Isabel Jover (Barcelona, Centre Cívic Pere Pruna, 2012). L’any 2015 va rebre el Premi a Publicacions per la revista Emblecat, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art. |
