Laura García Sánchez és doctora en història de l’art (1998) i llicenciada amb grau en història moderna (2001) per la Universitat de Barcelona, i exerceix com a professora del Departament d’Història de l’Art d’aquesta universitat des de l’octubre del 2009.
  Ha centrat gran part de la seva activitat professional en el món editorial, àmbit en el qual ha publicat nombroses biografies d’artistes, com ara Genios de la pintura. Rembrandt (Madrid, Susaeta, 2000), Genios de la pintura. Monet (Madrid, Susaeta, 2001), Genios del arte. Botticelli (Madrid, Susaeta, 2002) i Genios del arte. Turner (Madrid, Susaeta, 2004). Ha publicat llibres sobre períodes i estils artístics, com ara Arte griego (Barcelona, Parramón, 1999), El Romanticismo (Barcelona, Parramón, 2000), Escultura y pintura griega (Barcelona, Parramón, 2001) i El Surrealismo en España (Madrid, Susaeta, 2004). Ha publicat volums enciclopèdics, com ara Del Neoclasicismo al Modernismo (Madrid, Rueda, 2008), Enciclopedia del arte. Velázquez (Madrid, Tikal, 2009), Enciclopedia del arte. Leonardo da Vinci (Madrid, Tikal, 2009), Enciclopedia ilustrada Sorolla (Madrid, Susaeta, 2009) i Enciclopedia del arte. Frida Kahlo (Madrid, Tikal, 2009). Ha publicat llibres de museus, com ara Museo del Prado (Madrid, Susaeta, 2001), Museo Nacional de Antropología de México (Madrid, Susaeta, 2004) i Enciclopedia ilustrada del Museo del Prado (Madrid, Susaeta, 2010). Ha participat així mateix en la redacció, l’actualització i la documentació de veus i articles temàtics d’història de l’art de nombroses enciclopèdies, com ara Nueva enciclopedia temática Planeta (Barcelona, Planeta, 1989), Enciclopedia di Parma. Dalle origini ai nostri giorni (Parma-Milà, Franco Maria Ricci, 1998), Gran enciclopedia Planeta (Barcelona, Planeta, 2004) i Enciclopedia gran Espasa universal (Madrid, Espasa-Calpe, 2005). Ha participat en llibres relacionats amb el patrimoni, com ara Descubrir España (Barcelona, National Geographic - RBA, 1999-2001), Tesouros artísticos do mundo (Amadora, Ediclube, 2007) i Descubra o mundo. Patrimonio da humanidade (Amadora, Ediclube, 2008). També ha participat en catàlegs, com el de la col·lecció d’art «Banc Sabadell» (Barcelona, Banc Sabadell, 2007). Molts dels seus articles vinculats tant a l’art com a la història moderna s’han publicat en revistes especialitzades, com ara Historia 16, Pedralbes. Revista d’Història Moderna o Historia. National Geographic. Ha col·laborat també en temes de música a Catalan Review. International Journal of Catalan Culture.
  Dedicà la seva tesi doctoral a la reconstrucció històrica i artística de la visita reial a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma l’any 1802, i dedicà la seva tesina de llicenciatura en història moderna a la figura d’aquesta reina. Ha obtingut diverses beques d’investigació Comissió Cultural de l’Ateneu Barcelonès (1988-1989); ajuts a Projectes d’Iniciació a la Recerca (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 1991-1992); Programa d’Estudis Catalans Joan Maragall (1994); Direcció General de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d’Afers Exteriors (1994-1995); ajuts per a la finalització de la tesi doctoral del Vicerectorat de Recerca de la Universitat de Barcelona (Comissió de Política Científica, 1997-1998) o el Programa ERASMUS-Sòcrates (1998), obtinguts durant la realització dels cursos de doctorat i preparació i redacció de la tesi doctoral, els quals li van permetre culminar aquestes recerques. Altres beques i ajuts (col·laboració amb la Secció de Patrimoni i Concessions, 1990-1991; col·laboració en biblioteques, 1991-1994; col·laboració amb l’Oficina de Relacions Internacionals, 1995-1997) li han permès desenvolupar tasques vinculades a la Universitat de Barcelona o seguir cursos a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, com ara Cultura i societat a la Catalunya del tombant de segle (1990); Centre i perifèria a l’àmbit de la pintura: Jaume Huguet i Piero della Francesca (1991); IV Curs de cooperació i desenvolupament. Iberoamèrica, una comunitat davant el segle xxi (1995), i Mujeres e historia. Entre la construcción de lo privado y la exclusión de lo público (1996).

Com a investigadora, s’ha especialitzat en el món de l’art efímer català d’època barroca i neoclàssica i en l’estudi de l’art i la història europea d’època moderna, motiu pel qual ha participat en congressos centrats en totes dues modalitats. Ha format part del projecte de recerca Clasicismo y academicismo en el arte catalán, 1750-1808. Dependencias e invariantes en relación a España, i forma part del grup de recerca Análisis crítico y fuentes de las cartografías del entorno visual y monumental del área mediterránea en época moderna (ACAF/ART, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona), més específicament, del panell que investiga a l’entorn de l�arquitectura i els programes decoratius dels palaus barcelonins del darrer quart del segle xviii. La seva tasca se centra en l’estudi del Palau de la Duana Nova, tant des d’un punt de vista de la seva història i ubicació al Pla de Palau com de les seves funcions com a duana i la decoració exterior i interior.