Les seves primeres investigacions es troben relacionades amb la literatura artística, matèria sobre la qual ha publicat alguns articles, especialment sobre el tractadista Pablo de Céspedes, a qui va dedicar la seva tesi de llicenciatura (1988). Coincidint amb la seva entrada al MNAC, ha desplegat una intensa activitat de recerca centrada en l’art català del segle xviii i el segle xix. Entre els articles publicats en diferents revistes especialitzades, sobresurten els dedicats a artistes catalans de l’època i, més concretament, sobre la seva activitat com a autors de programes pictòrics decoratius, de temàtica profana. Els pintors Josep Bernat Flaugier, Salvador Mayol, els germans Manuel i Francesc Tramulles, Pere Pau Muntanya, Bonaventura Planella o Pau Rigalt han estat l’objecte d’estudi dels seus treballs. També cal esmentar la seva incursió en els estudis sobre la festa efímera a la Catalunya barroca, que en alguns casos ha representat el comissariat d’una exposició, com ara l’estudi dedicat a La Màscara Reial. Festa i al·legoria a la Barcelona de 1764 (2001) o el dedicat a la festa de beatificació de sant Josep Oriol (2000).
Una part de la seva recerca ha anat orientada a l’estudi del col·leccionisme, especialment el practicat pels pintors del segle xix i la formació del model de taller vuitcentista, destacant els treballs sobre el temple-taller dels germans Masriera (1996) i el taller de Fortuny, acompanyat d’una investigació sobre la seva faceta com a col·leccionista (2003) i un estudi integral d’una de les seves composicions més emblemàtiques, El col·leccionista d’estampes (2010).
Com a especialista en el camp museístic, ha comissariat de forma individual i col·lectiva diverses exposicions, la majoria de les quals han estat centrades en l’art del segle xix. Les mostres sobre els pintors Francesc i Josep Masriera (1996) o la mostra antològica dedicada a Fortuny (2003) van rebre sengles premis de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya a les millors exposicions de l’any. Gran part de la seva activitat museística ha estat centrada en la realització d’exposicions sobre el fons d’obra gràfica del GDG del MNAC. El treball en aquestes col·leccions ha fructificat en la realització de diferents mostres públiques, entre les quals cal destacar «Viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde» (2006) «El cartell modern a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya» (2007), «L’imaginari d’Eugenio Lucas» (2008) o «Sorolla Visions d’Espanya. El procés creatiu» (2009). També ha dirigit el projecte de difusió de la col·lecció «Fortuny» d’obra gràfica del MNAC, que permet l’accés digital a aquest fons important a través de la pàgina web del Museu. En aquest context, la tasca ha anat acompanyada d’un treball de recerca sobre la història de la formació de la col·lecció, publicat en format digital (2011). També es pot ressenyar la seva participació en el disseny museogràfic de la col·lecció permanent d’art gòtic del MNAC, oberta el 1997, i la intervenció en la integració de l’obra gràfica en el recorregut de la col·lecció permanent d’art modern, reoberta l’any 2004. Entre en els seus treballs en l’àmbit internacional, destaca la seva col·laboració com a membre del comitè científic en l’exposició «Barcelona and modernity. Picasso, Gaudí, Miró, Dalí» (Cleveland i Nova York, 2006-2007) i en la mostra «Gaudí e il Modernismo catalano» (Roma, 2003).
També són nombroses les seves publicacions de caire divulgatiu, entre les quals cal destacar especialment la seva participació en el llibre dedicat a les col·leccions modernistes d’obra gràfica del MNAC (2009). |
