És autor de Francesc Vayreda i Casabó (1888-1929) (Olot, Museu de la Garrotxa, 1988), catàleg de Francesc Vayreda; «Apropament a l’obra artística d’Àngel Vila», a Catàleg d’Àngel Vila (Olot, Museu de la Garrotxa, 1989); «Marià Vayreda, pintor», a Una exposició una obra. Un Combregar a Muntanya (Olot, Museu de la Garrotxa, 1991); «Esbós biogràfic de Bartomeu Mas Collellmir», a Catàleg Mas Collellmir (Olot, Museu de la Garrotxa, 1991); «Els apunts del mestre Berga i Boada», a Josep Berga i Boada 1872-1923. Trajectòria d’un artista polifacètic (Olot, Museu de la Garrotxa i Fundació La Caixa, 1992); El Centre Artístic d’Olot (Olot, Llibres de Batet, 1992); «Berga i Boix, un artista en segon pla» (Butlletí Informatiu del Museu d’Art de Girona, Girona, 1995); «En el centenari de la mort de Joaquim Vayreda» (Butlletí Informatiu del Museu d’Art de Girona, Girona, 1995); «Joaquim Vayreda» (Md’A a fons, Girona, 1995); «Cultura i ciutat», amb Margarida Casacuberta (Quaderns d’Història d’Olot, Olot, 1997); «Els boscos d’Olot», amb Plàcid Garcia-Planas, al catàleg sobre Joan Figueras (Sabadell, Museu d’Art de Sabadell, 1997); «Berga: el gran desconegut» (Md’A a fons, Girona, 1997); «Els anys de formació», a Melcior Domenge. 1872-1936 (Museu de la Garrotxa, Olot, 1998); Josep Berga i Boix (1837-1914). L’intèrpret d’una època (Olot, Llibres de Batet, 2000); Vayreda dibuixos (Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona, 2000); Marian Vayreda i Vila (1853-1903). La recerca d’una veu pròpia, amb Margarida Casacuberta (Olot, Llibres de Batet, 2002); «Sagrat Cor de Joaquim Vayreda i Vila», a Germinabit. L’expressió religiosa en llengua catalana al segle xx (Girona, Diòcesi de Girona, 2003); «Maurici Vallsquer. Pintor actiu durant setanta-quatre anys», a Maurici Vallsquer (Olot, Museu de la Garrotxa, 2004); «Una aproximació a la producció plàstica de Sidrach», al catàleg sobre Moisès Sidrach (Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, 2005); «L’art del segle xix», amb Maria A. Arnau i «L’art contemporani», amb Maria A. Arnau, a Història de la Garrotxa (Girona, Diputació de Girona, 2008); L’arcàdia olotina (Terrassa, Centre Cultural Caixa de Terrassa, 2007); «Els iniciadors de l’Escola d’Olot», a Grans genis de la pintura. Vayreda (Barcelona, Ciro, 2008); «La Garrotxa», amb Francesc Fontbona, a Atles paisatgístic de les terres de Girona (Girona, Diputació de Girona, 2010). ; amb Maria A. Arnau, «L’art olotí en el xix i xx» (Quaderns de la Revista de Girona, Girona, 2013); «La contribució de Josep Berga i Boix a la plàstica catalana», a Josep Berga i Boix (1837-1914). Els inicis del paisatgisme a Catalunya (Olot, Museu de la Garrotxa, 2014), i amb Maria A. Arnau, El perfil pedagògic de Josep Berga i Boix. Les memòries de l’Escola de Belles Arts d’Olot (Olot, Ajuntament d’Olot, 2014).
Ha col·laborat en diverses publicacions, com ara Doble set, El Punt, Revista de Girona, A 440 m sobre el nivell del mar. La Revista d’Olot i Les Garrotxes, entre d’altres. Ha estat comissari de les exposicions següents: «L’Escola d’Olot. J. Berga, J. Vayreda, M. Vayreda» (Museu de la Garrotxa d’Olot i Sala Sant Jaume de la Fundació La Caixa de Barcelona, 1993), «Josep Berga i Boix. L’intèrpret d’una època» (Museu de la Garrotxa d’Olot, 2001-2002), «Exposició antològica de Marian Vayreda i Vila (1853-1903)» (Museu de la Garrotxa d’Olot, Centre Cultural de la Caixa Girona i Casa Aymat del Museu de Sant Cugat, 2003), «El paisatge de l’Escola d’Olot. Pintura i dibuix» (seu de l’Obra Social Caixa Terrassa, 2007) i «Josep Berga i Boix (1837-1914). Els inicis del paisatgisme a Catalunya» (Museu de la Garrotxa, Olot, 2014). |
