Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art dels segles xvi i xvii a Catalunya, amb especial atenció a la pintura catalana de la segona meitat del cinc-cents. La seva tesi doctoral analitza la trajectòria del pintor Antoni Peitaví (c. 1560-1592) dins el Romanisme pictòric i la producció de retaules al Rosselló i la Cerdanya. Aquesta recerca ha tingut continuïtat en diversos àmbits: va formar part del comitè científic de l’exposició «Autour d’une oeuvre restaurée. Le retable de la Renaissance de Vallcebollère» (Notre-Dame des Anges, Perpinyà, 2018) i va intervenir en el col·loqui internacional PICTOR. Le métier de peinture en Europe au xvie siècle (París, 2019) amb la conferència sobre l’ofici de pintor a la Catalunya del Nord, de la qual ha derivat la publicació «El oficio de pintor en los antiguos condados del Rosellón y la Cerdaña durante la época del Renacimiento (segunda mitad del siglo xvi): el caso de los pintores Antoni Peitaví, Joan Perles y Josep Brell (c. 1562-1565)» (Institut d’Histoire de Paris, 2023).
Igualment, ha aprofundit en la recepció de la cultura gràfica i en la circulació artística en l’espai transfronterer, amb treballs com «Remarques sur le “romanisme” catalan dans la peinture du xvie siècle», a Peindre à Toulouse aux xve-xvie siècle (Milà, Silvana, 2020), i ha publicat sobre noves atribucions com «La crida dels primers deixebles, d’Antoni Peitaví i Miquel Verdaguer. Apunts sobre la pintura nord-catalana de la segona meitat del segle xvi», a Reflexos del sagrat. Onze mirades al retaule d’època moderna (Madrid, Sindéresis, 2025).
En el camp de l’art barroc, ha estat investigador principal, dins el Grup de Recerca en Art Modern, dels projectes «Estudi i valorització del patrimoni barroc a les valls de l’Alt Pirineu català» (2022-2023) i «L’art de l’època del barroc a l’Alt Pirineu català (segles xvii-xviii): recerca i patrimonialització» (2024-2025), tots dos finançats amb dues beques Salvador Grau i Tort del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquestes recerques, fonamentades en el treball de camp i en l’explotació documental, han establert un inventari dels principals béns mobles barrocs pirinencs i una primera reflexió global sobre el conjunt conservat.
Com a membre de l’ICRPC-CERCA, ha desenvolupat treballs sobre processos de patrimonialització i usos socials del patrimoni, així com sobre la salvaguarda i destrucció de béns culturals i sobre l’estudi de monuments, museus i col·leccions. Entre les seves aportacions destaquen l’article «La farmàcia Esteva de Llívia i el conjunt moble d’època moderna (s. xvii-xviii)» (Era. Revista Cerdana de Recerca, 2023), la col·laboració en l’avantprojecte de la Llei del patrimoni cultural català (2023) i informes tècnics per a la protecció de béns mobles barrocs com a béns d’interès local (2025). També participa activament en el projecte «Temps de Barroc» (2019-2025), de la Generalitat de Catalunya.
En paral·lel, en el marc del projecte ministerial d’R+D IGUEMUS, ha gestionat fons fotogràfics i documentals vinculats a la Guerra Civil i a col·leccions museístiques, amb l’objectiu de resseguir obres confiscades i estudiar la seva itinerància a Catalunya. En col·laboració amb el doctor Eduard Caballé, ha treballat sobre diverses institucions museístiques, amb aportacions especialment rellevants en relació amb la formació i consolidació de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona, d’on deriva l’estudi «El impacto de la Guerra Civil en la creación del Museu Marítim de Barcelona», a La herencia envenenada. El periplo de las colecciones artísticas, arqueológicas y científicas en Cataluña (València, Tirant lo Blanch, 2025). Finalment, com a integrant del Grup de Recerca en Art Modern, ha treballat en l’estudi dels fons moderns del Museu Catedral de la Seu d’Urgell, tasca de la qual han derivat publicacions com «La revelació dels “Patriarques” del Museu Diocesà d’Urgell» (L’Avenç, 2019), escrit juntament amb el doctor Joan Bosch. |
