M.ª Paz Soler Ferrer és investigadora especialista en ceràmica valenciana. Membre del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus des de 1977, va ostentar el càrrec de directora del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí», de València, entre 1987 i 1998.
  Antonio Ubieto Arteta va dirigir la seua tesi de llicenciatura, titulada Comercio de «les coses vedades», que va llegir a la Universitat de València (1971). Després d’opositar al Cos d’Auxiliars d’Arxius, Biblioteques i Museus es va incorporar al Museu Arqueològic de Còrdova (1972). En aquests anys va completar la seua formació en història en la Universitat de Sevilla (1974-1976). Més tard, ja com a conservadora del Museu Nacional de Ceràmica, es va formar en peritatge tècnic i artístic a l’Escola de Ceràmica de Manises (1977 i 1978).
  La seua labor com a directora del Museu Nacional de Ceràmica va començar amb la catalogació sistemàtica de la col·lecció de ceràmica, amb l’atenció centrada especialment en el registre dels nous ingressos i en la dotació i l’adequació dels magatzems. També en va actualitzar la biblioteca i va fer possible que el museu obrís al públic, ja que va aconseguir que es creassen les places oportunes per a la seua gestió. En aquest període, la col·lecció del museu es va enriquir amb la incorporació d’un important conjunt de béns. Destaquen les peces islàmiques procedents de diverses excavacions arqueològiques medievals (Els Jovaes d’Oliva, Mont Marinet a Alzira i castell de Cullera), la compra de dues safes dels segles x i xi i el dipòsit d’un conjunt aparegut en la plaça de l’església de Benetússer (Horta Sud). Igualment, va gestionar l’ingrés de la col·lecció de ceràmica xinesa del matrimoni Kenecht-Drenth, compost per més de sis-centes peces. La carrossa del marqués de Llanera hi va ingressar també gràcies a les seues gestions. Finalment, Soler va impulsar la reforma integral del palau del Marqués de Dosaigües, seu del museu, després de conscienciar el Ministeri de Cultura de la necessitat de dotar-lo de noves infraestructures. Les obres s’iniciaren l’any 1990. Paral·lelament, va fer aconseguir el patrocini d’importants mecenes, com els Lladró.

M.ª Paz Soler ha comissariat nombroses exposicions de la seua especialitat. A més, ha redactat un conjunt de publicacions que constituïxen un corpus fonamental per a l’estudi de la ceràmica valenciana i de la seua història i també per al de les col·leccions del Museu Nacional de Ceràmica, especialment pel que fa a indumentària i joieria popular. Sobre aquest tema en particular cal ressaltar el catàleg de l’exposició «Cerámica valenciana (siglos xiii a xix)» (1980) i la guia del Museu Nacional de Ceràmica publicada el 1985, així com la seua participació en les publicacions La joyería española: de Felipe II a Alfonso XIII (1998) i El esplendor de los Omeyas cordobeses (2001). També ha elaborat els catàlegs d’algunes de les exposicions que ella mateixa ha comissariat: «València-Flandes: rutes mediterrànies de la ceràmica» (Bruges, 1997), «València-Nàpols: rutes mediterrànies de la ceràmica» (Nàpols, 1997), «Sicília i la Corona d’Aragó: rutes mediterrànies de la ceràmica» (Xàtiva, Palerm i Caltagirone, 1999), «Rafael Monleón Torres. Pintor i arqueòleg naval» (València, 2008) o «Alcora: cerámica de la Ilustración. La colección Laia-Bosch en el Museo Nacional de Cerámica» (València, 2010).
  Com a experta, Soler destaca per la seua participació en congressos i en la publicació d’obres generals i d’articles en revistes, així com per la seua labor docent en matèries de la seua especialitat. Es pot ressenyar la seua col·laboració en La cerámica islámica en la ciudad de Valencia, d’Andrés Bazzana (Ajuntament de València, 1983), o en el volum Maurofilia. Las falsas Alambras (Patronato de la Alhambra y el Generalife, 2013). Destaquen també les comunicacions impartides en diferents edicions del Congrés Internacional de Ceràmica Medieval en el Mediterrani Occidental (Toledo, 1981; Siena, 1984; Florència, 1986; Lisboa, 1987; Mértola, 1991). Ha publicat articles en revistes com Archivo de Arte Valenciano i Antiquariato; es va encarregar del capítol «Cerámica valenciana» de Summa artis. Historia general del arte, vol. XLII: Cerámica española (Madrid, Espasa Calpe, 1997), i va redactar apartats de la Historia de la cerámica valenciana (València, Vicent García, vol. II, 1988; vol. III, 1989; vol. IV, 1992).
  La passió de M.ª Paz Soler pels viatges i la història s’endevina en la temàtica de les seues publicacions, que recorren les rutes de producció de la ceràmica i altres arts industrials de llarg a llarg de la mar Mediterrània.