És membre del grup de recerca DISVA XXI, adscrit a la Universitat Jaume I. La seva tasca investigadora se centra fonamentalment en l’art de postguerra, l’art de les dècades dels anys cinquanta a vuitanta fins a les manifestacions artístiques més recents. S’ha especialitzat sobretot en l’informalisme, la pintura gestual i, en general, en tot el període de la Guerra Freda i la seva relació amb el context cultural i sociopolític. En aquest sentit, ha publicat la monografia Abstracción pictórica y cultura artística en Castellón bajo el franquismo (1940-1980) (Castelló de la Plana, Universitat Jaume I i Diputació de Castelló, 2021), que es basa essencialment en la seva tesi doctoral, defensada el 2016 i titulada Formación y consolidación de la primera abstracción pictórica en Castellón durante el franquismo y la transición democrática (1940-1979). També és autora de les monografies Peiró Coronado. Símbol i matèria (València, lnstitut Valencià de Cultura, 2023), Rossana Zaera. L’emoció representada (Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2013) i Forma y construcción en la plástica de Jaume Rocamora (Tarragona, Contratalla, 2006), així com de diversos articles publicats en revistes i obres col·lectives.
Ha comissariat exposicions per a institucions com l’Institut Valencià de Cultura, el Museu de Benicarló (MUCBE), la Maison de la Catalogne, la Paris Art Fair i la Basel Art Fair. Algunes d’elles han estat premiades, com ara la seva exposició «Proliferaciones», de Cristina Almodóvar, comissariada per a l’edició del 2018 d’Abierto Valencia, que va ser guardonada amb el Premi del Públic a la Millor Exposició.
Entre el 1998 i el 2016 ha ocupat el càrrec de coordinadora d’exposicions temporals a diferents museus, com ara l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on ha participat en la producció de projectes internacionals com El ultraísmo y las artes plásticas (IVAM, 1996), Frank Lloyd Wright. The living city (IVAM, 2000), Richard Hamilton: introspectiva (MACBA, 2003), Duchamp, Man Ray, Picabia (MNAC i Tate Modern, 2008) i Realisme(s). L’empremta de Courbet (MNAC, 2011), entre d’altres.
Entre els anys 2000 i 2002 ha estat assistent a la direcció científica de la remodelació i posada en marxa de les sales permanents del Patio Herreriano - Museu d’Art Contemporani Espanyol, juntament amb Antonio Bonet Correa, Valeriano Bozal i Simón Marchán. Des del 2017 ocupa el càrrec de cap del Departament de Gestió de Col·leccions i Registre del MNAC, des d’on ha encetat diverses recerques sobre diferents fons de les seves col·leccions, fet que ha permès posar en relleu la importància d’algunes obres —i els col·leccionistes vinculats— mitjançant conferències i publicacions del mateix museu.
També ha fet estudis en els camps de l’estètica, la museografia, la fotografia, el disseny, el videoart i la performance. |
