ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 5/10/2023

Gonzlez Batiste-Alentorn, Ana
Barcelona, 24 de desembre de 1948

Àrees de treball: Avantguardes

Ana González Batiste-Alentorn és premi extraordinari de llicenciatura, amb la tesi La teoría de los speech-acts de John Langshaw Austin, i número u de la seva promoció en filosofia analítica i lògica matemàtica (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya). Va realitzar els estudis de llicenciatura becada per la Mutualitat d’Enginyers Industrials, també amb el premi extraordinari. Va estudiar teoria de l’art amb el professor Frederic-Pau Verrié i va ampliar els estudis com a doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la London School of Economics i la Technische Universität Berlin (filosofia analítica, algorismes de recursió, lingüística formal i semàntica formalitzada).
  Va exercir la docència universitària a la UAB i a Berlín en els àmbits dels càlculs lògics, la teoria de classes i les lògiques polivalents.

És neta de l’enginyer i inventor madrileny Carlos González, germà de José Victoriano González —el pintor conegut amb el pseudònim Juan Gris—, i va acceptar el suggeriment de Georges González, fill de Gris, d’incorporar-se al projecte de catalogació de l’obra inèdita de l’època madrilenya de l’artista, principalment de les seves il·lustracions per a editorials i revistes.

Gràcies a la seva formació intel·lectual cientificomatemàtica, ha pogut accedir a aspectes poc coneguts de la personalitat de Juan Gris, com el seu interès per les innovacions científiques de l’època (en física i matemàtiques). Com a familiar, ha tingut accés a documentació privada (fotografies, agendes i correspondència) i a informació inèdita sobre l’entorn familiar del jove Victoriano en l’ambient artístic, bohemi i inconformista del Madrid d’inicis del segle xx, marcat per un Modernisme decadentista. Emprant una metodologia més convencional, Ana González va completar el treball de documentació en arxius (públics i privats), biblioteques i museus a Barcelona, Madrid, Girona, Valladolid (la família González és originària de Villalón de Campos) i Tossa de Mar (hi van residir diversos amics de Gris durant la dècada del 1930).
  Aquest treball de recerca sobre Juan Gris va cristal·litzar en els articles següents: «Juan Gris inédito» (ABC. Cultural, Madrid, 10 juliol 1999) i «Juan Gris en Madrid: aspectos inéditos» (Kalías, València, núm. 21-22, 1999). Les il·lustracions inèdites de Juan Gris publicades en aquests articles van ser exposades al Museu Reina Sofia de Madrid, al Museu Pablo Gargallo de Saragossa i a la Fundació Caixa de Girona. Posteriorment, també ha publicat els treballs següents: «Juan Gris y Tossa de Mar, crónica de un viaje imposible» (traducció alemanya exhibida a l’exposició «Oskar Zügel: Retrospektive» al Museu d’Art de Solingen; Turissa, Ajuntament de Tossa de Mar, tercera època, any II, núm. 4, octubre 2005); Matemàtics i cubistes: amics i familiars de Juan Gris a Tossa de Mar (1916-2007) (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2008); «La Pauma (1920-2009): testimoni dels anys daurats de Tossa de Mar» (Quaderns de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans, núm. 21, 2009, p. 71-88); Mn. Manuel Trens y el arte: una vocación por la estética (Barcelona, Universitat Ramon Llull, 2010); «Inventores y artistas: progreso vs. oscurantismo (los hermanos Carlos y Victoriano González-Pérez-Berrocal “Juan Gris”», a Diseño + imagen + creatividad en el patrimonio industrial (Gijón, CICEES, 2011, p. 135-142); «Revistas científico-técnicas e ilustradores modernistas (“la energía eléctrica” y Eulogio Varela; Madrid 1899-1929», a Patrimonio inmaterial e intangible de la industria. Artefactos, objetos, saberes y memoria de la industria (Gijón, CICEES, 2012), i Victoriano González vs. Juan Gris: sus orígenes familiares en Villalón de Campos (Valladolid, Ayuntamiento de Villalón de Campos, 2015).
  Ha fet col·laboracions (documentació i localització d’obres) amb la Fundación Cultural MAPFRE (2005); amb Maria Dolores Jiménez-Blanco (2005); amb Carlos Duque Herrero, a Villalón de Campos. Historia y patrimonio artístico (2006); amb Raymond Bachollet, als catàlegs raonats Juan Gris, dessinateur de presse. De Madrid à Montmartre 1904-1912 (París, Louise Leiris, 2007) i Juan Gris, il·lustrador, 1904-1912. Col·lecció Emilio Ferré (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2009); amb el Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona, a Estudi tècnic d’un dibuix atribuïble a Juan Gris (2009); amb el Museu Picasso de Barcelona (2009), i amb Manuel Segade i la Fundació Joan Miró (2017).
  Ha dictat conferències i presentacions sobre Juan Gris i el seu germà Carlos González al Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya, l’Institut Català de Tecnologia, la Biblioteca Arús, l’Escola de Belles Arts de Lleida, l’Ajuntament de Barcelona (centres cívics de Sarrià i de Sant Martí), el Centre d’Estudis Selvatans, el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Casa de Cultura de Tossa de Mar.
  Des de l’agost del 2020, treballa en un estudi monogràfic sobre el guaix Los gitanos, de Juan Gris.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí