Ana González Batiste-Alentorn és premi extraordinari de llicenciatura, amb la tesi La teoría de los speech-acts de John Langshaw Austin, i número u de la seva promoció en filosofia analítica i lògica matemàtica (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya). Va realitzar els estudis de llicenciatura becada per la Mutualitat d’Enginyers Industrials, també amb el premi extraordinari. Va estudiar teoria de l’art amb el professor Frederic-Pau Verrié i va ampliar els estudis com a doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la London School of Economics i la Technische Universität Berlin (filosofia analítica, algorismes de recursió, lingüística formal i semàntica formalitzada).
  Va exercir la docència universitària a la UAB i a Berlín en els àmbits dels càlculs lògics, la teoria de classes i les lògiques polivalents.

És neta de l’enginyer i inventor madrileny Carlos González, germà de José Victoriano González —el pintor conegut amb el pseudònim Juan Gris—, i va acceptar el suggeriment de Georges González, fill de Gris, d’incorporar-se al projecte de catalogació de l’obra inèdita de l’època madrilenya de l’artista, principalment de les seves il·lustracions per a editorials i revistes.

Gràcies a la seva formació intel·lectual cientificomatemàtica, ha pogut accedir a aspectes poc coneguts de la personalitat de Juan Gris, com el seu interès per les innovacions científiques de l’època (en física i matemàtiques). Com a familiar, ha tingut accés a documentació privada (fotografies, agendes i correspondència) i a informació inèdita sobre l’entorn familiar del jove Victoriano en l’ambient artístic, bohemi i inconformista del Madrid d’inicis del segle xx, marcat per un Modernisme decadentista. Emprant una metodologia més convencional, Ana González va completar el treball de documentació en arxius (públics i privats), biblioteques i museus a Barcelona, Madrid, Girona, Valladolid (la família González és originària de Villalón de Campos) i Tossa de Mar (hi van residir diversos amics de Gris durant la dècada del 1930).
  Aquest treball de recerca sobre Juan Gris va cristal·litzar en els articles següents: «Juan Gris inédito» (ABC. Cultural, Madrid, 10 juliol 1999) i «Juan Gris en Madrid: aspectos inéditos» (Kalías, València, núm. 21-22, 1999). Les il·lustracions inèdites de Juan Gris publicades en aquests articles van ser exposades al Museu Reina Sofia de Madrid, al Museu Pablo Gargallo de Saragossa i a la Fundació Caixa de Girona. Posteriorment, també ha publicat els treballs següents: «Juan Gris y Tossa de Mar, crónica de un viaje imposible» (traducció alemanya exhibida a l’exposició «Oskar Zügel: Retrospektive» al Museu d’Art de Solingen; Turissa, Ajuntament de Tossa de Mar, tercera època, any II, núm. 4, octubre 2005); Matemàtics i cubistes: amics i familiars de Juan Gris a Tossa de Mar (1916-2007) (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2008); «La Pauma (1920-2009): testimoni dels anys daurats de Tossa de Mar» (Quaderns de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans, núm. 21, 2009, p. 71-88); Mn. Manuel Trens y el arte: una vocación por la estética (Barcelona, Universitat Ramon Llull, 2010); «Inventores y artistas: progreso vs. oscurantismo (los hermanos Carlos y Victoriano González-Pérez-Berrocal “Juan Gris”», a Diseño + imagen + creatividad en el patrimonio industrial (Gijón, CICEES, 2011, p. 135-142); «Revistas científico-técnicas e ilustradores modernistas (“la energía eléctrica” y Eulogio Varela; Madrid 1899-1929», a Patrimonio inmaterial e intangible de la industria. Artefactos, objetos, saberes y memoria de la industria (Gijón, CICEES, 2012), i Victoriano González vs. Juan Gris: sus orígenes familiares en Villalón de Campos (Valladolid, Ayuntamiento de Villalón de Campos, 2015).
  Ha fet col·laboracions (documentació i localització d’obres) amb la Fundación Cultural MAPFRE (2005); amb Maria Dolores Jiménez-Blanco (2005); amb Carlos Duque Herrero, a Villalón de Campos. Historia y patrimonio artístico (2006); amb Raymond Bachollet, als catàlegs raonats Juan Gris, dessinateur de presse. De Madrid à Montmartre 1904-1912 (París, Louise Leiris, 2007) i Juan Gris, il·lustrador, 1904-1912. Col·lecció Emilio Ferré (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2009); amb el Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona, a Estudi tècnic d’un dibuix atribuïble a Juan Gris (2009); amb el Museu Picasso de Barcelona (2009), i amb Manuel Segade i la Fundació Joan Miró (2017).
  Ha dictat conferències i presentacions sobre Juan Gris i el seu germà Carlos González al Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya, l’Institut Català de Tecnologia, la Biblioteca Arús, l’Escola de Belles Arts de Lleida, l’Ajuntament de Barcelona (centres cívics de Sarrià i de Sant Martí), el Centre d’Estudis Selvatans, el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Casa de Cultura de Tossa de Mar.
  Des de l’agost del 2020, treballa en un estudi monogràfic sobre el guaix Los gitanos, de Juan Gris.