Facundo Tomás Ferré va ser un erudit, teòric i historiador de l’art que va formar diverses generacions d’historiadors i artistes en el Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València (UPV) des del 1980 fins a la seua mort. Abans de començar la seua carrera com a historiador, en els últims anys de la dictadura franquista va militar en la lluita clandestina antifeixista; per això, va haver d’exiliar-se amb la seua família a Itàlia. Va estar lligat afectivament a aquest país tota la vida; allà va escriure el seu primer llibre, publicat amb el pseudònim Pablo Puertas: Spagna. Antifranchismo e lotta di clase. 1936-1975 (Milà, Mazzotta, 1975).
  Quan retornà a Espanya (1976) es va llicenciar en un temps rècord a la Facultat de Geografia i Història de València, per la qual cosa va rebre el premi extraordinari de llicenciatura. Pocs anys després (1982), es va doctorar amb una tesi sobre els cartells republicans de la Guerra Civil, que va dirigir Romà de la Calle. Reprendria aquest assumpte, des de diferents perspectives, en nombrosos articles i monografies sobre els cartells valencians de la guerra, la figura de Josep Renau o la Guerra Civil com a tema central en l’obra de l’Equip Realitat.
  Catedràtic d’universitat, va ser degà de la Facultat de Belles Arts de la UPV entre 1987 i 1992. Va dirigir el Departament d’Història de l’Art de la Facultat en dos períodes: 1985-1987 i 1992-1995. La seua labor docent inclou la direcció de deu tesines i dotze tesis doctorals entre 1986 i 2015. Dos dels seus llibres més cèlebres recullen el corpus del seu particular programa formatiu: Escrito, pintado. Dialéctica entre escritura e imágenes en la conformación del pensamiento europeo (1a ed., 1998; 2a ed., 2005) i Formas artísticas y sociedad de masas. Elementos para una genealogía del gusto: el entresiglos xix-xx (2002), tots dos publicats per A. Machado Libros en la col·lecció «La Balsa de la Medusa».
  A més de la seua dedicació a temps complet a la docència a la UPV, va impartir cursos i seminaris sobre els temes de la seua especialitat en diferents universitats nacionals i internacionals: Universitat de l’Havana, Institut Superior d’Art de l’Havana i Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños (Cuba); Universitat Nacional de Tucumán i Universitat Nacional de La Plata (Argentina); Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (Mèxic); Acadèmia d’Història i Belles Arts de Roma, Universitat de Siena i Universitat de Milà (Itàlia), i Universitat de Colònia (Alemanya).

D’entre les seues publicacions, cal destacar també la monografia Las culturas periféricas y el síndrome del 98 (Rubí, Anthropos, 2000), en la qual el teòric de l’art va establir les bases de la seua concepció del Modernisme del canvi del segle xix al xx a l’Estat espanyol. En aquest títol presentava de manera polaritzada centre i perifèria, personificades, d’una banda, per les manifestacions culturals afins a l’esperit decadent de la pèrdua de les colònies en 1898 i, de l’altra, per l’esperit optimista i modern que encarnaven a València artífexs com Joaquim Sorolla i Vicent Blasco Ibáñez. Aquest serà el punt de partida de nombroses publicacions, articles, exposicions i catàlegs, entre els quals destaquen dues edicions de les novel·les de Blasco Ibáñez en l’editorial Càtedra —La maja desnuda (1998) i La voluntad de vivir (1999)— i, al costat de Felipe V. Garín Llombart, el títol Joaquín Sorolla (1863-1923) (Madrid, TF, 2006). També fou comissari de l’exposició itinerant «La Visió d’Espanya de Joaquín Sorolla» (2007-2010), del catàleg de la qual elaborà els textos. Aquesta mostra va portar a diferents punts de la península Ibèrica els panells decoratius que Sorolla va pintar per a la seu de la Hispanic Society a Nova York (Estats Units). Sumant els assistents que van gaudir la mostra a València, Sevilla, Màlaga, Bilbao, Barcelona, Madrid i de nou a València, l’exposició va superar el milió de visitants. En 2007 l’exposició es va inaugurar en la seu de la Fundació Bancaixa i, coincidint amb aquest fet, es va celebrar el congrés Miradas sobre España, dirigit per Tomás. Les actes es van publicar dos anys després en forma de llibre a Anthropos i l’edició fou a càrrec de Tomás, Isabel Justo i Sofia Barrón. Aquest va ser el cinquè congrés internacional ideat per Facundo Tomás, centrat en els estudis culturals i les concomitàncies entre art i literatura. Anys enrere (1998) havia tingut lloc el primer d’aquests congressos internacionals, amb el títol En el país del arte, pres d’una novel·la de Blasco Ibáñez, que es va celebrar en l’Acadèmia d’Espanya a Roma. Aquest congrés va estar seguit per tres més —amb el mateix títol—, dos dels quals es van celebrar igualment a Roma (2001 i 2002) i el tercer (2003) va tenir lloc en el Centro Cultural de España a l’Havana. Les actes d’aquest últim es van publicar en forma de llibre col·lectiu amb el títol Pigmalión o el amor por lo creado, editat conjuntament amb Isabel Justo (Rubí, Anthropos, 2005).
  Una altra efemèride important en l’apartat de comissariat d’exposicions va ser la mostra «Equipo Crónica en la colección del IVAM», exhibida durant dos anys (2005-2007) en deu països de l’Amèrica Llatina, gràcies a la col·laboració de la Sociedad Estatal de Acción Cultural (SEACEX), abans de ser exposada finalment en la seu de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Al llarg de la seua carrera, Tomás va comissariar desenes d’exposicions artístiques, entre les quals no falten noms contemporanis de l’art modern com Miquel Navarro, Manolo Valdés, José Antonio Orts o Bernardí Roig.
  Facundo Tomás va ser membre de diferents comissions i consells científics des de 1981, entre els quals destaquen la ja esmentada SEACEX (des del 2002), l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (des de 1983), el Consell de Direcció de l’Institut de Cinema, Ràdio i Televisió de la Universitat de València (1984-1990) o el Patronat del Museu de Belles Arts de València (des de la seua constitució fins al juliol de 1997). Va ser vocal de la Comissió Científica de la Institució Joaquín Sorolla d’Investigació i Estudis de la Generalitat Valenciana des de 2010 fins a la seua desaparició en 2015; en aquest últim projecte va col·laborar tant en el disseny general com en algunes investigacions i va firmar el número 5 de la col·lecció dels catàlegs monogràfics de la institució, titulat Zuloaga y Sorolla, artistas en una edad de plata (València, Generalitat Valenciana, 2012).
  Col·laborador habitual de la premsa, va publicar en diaris com El País i Diario de Valencia, i amb regularitat setmanal en Levante EMV (1988 i 2001-2003); la seua secció s’anomenava «Tener y no tener», en homenatge al clàssic del cinema negre protagonitzat per Humphrey Bogart.