Georges Duthuit fou un crític i historiador de l’art. Orfe, ingressà a l’École des Beaux Arts, a París, però va ser l’historiador nord-americà de l’art, establert a París, Matthew Stuart Pritchard, qui l’orientà cap a l’art medieval. S’inicià com a especialista en art bizantí i copte, temes sobre els quals publicà llibres i treballs, com Byzance et l’art du XIIe siècle (París, 1926), La sculpture copte (París, 1931) o L’art byzantin (París, 1933). Va ser professor adjunt a l’École du Louvre i assistent de Georges Salles, conservador del Departament d’Art Asiàtic del Musée du Louvre.
Pritchard el presentà a Henri Matisse, i el 1928 es va casar amb la seva filla Marguerite. Això l’anà orientant cap a l’art contemporani, i esdevingué una autoritat sobre l’obra del seu sogre, de qui va fer diverses publicacions i el catàleg raonat de la seva obra, fins que el pintor no li perdonà un afer extramatrimonial. El seu llibre sobre Les fauves (1949, reeditat el 2006), on re-elaborà diversos articles anteriors, és molt consultat.
Formà part del Collège de Sociologie de Georges Bataille, dirigí la revista Transition entre 1948 i 1950, polemitzà amb André Malraux a Le Musée inimaginable (1956), i l’obra que es considera que resumeix el seu pensament és Le Feu des signes (1962).
Tingué una certa relació amb Catalunya. El 1934 havia estat a Tossa de Mar amb el seu amic el pintor surrealista André Masson. De retruc es relacionà amb Joan Miró, de qui el seu cunyat Pierre Matisse va ser un dels principals marxants. Escriví sobre el pintor català a Cahiers d’Art (1936 i 1939) i a altres llocs, i Miró il·lustrà un article seu sobre la pintura medieval catalana a Magazine of Art, de Nova York (1936). La revista francesa Visages du Monde edità l’abril de 1937 un número especial dedicat a L’art primitif catalan arran de la gran exposició del Jeu de Paume, endegada per la Generalitat, amb un article seu sobre pintura romànica. El 1939 va ser veí, a Varengeville-sur-Mer, del Miró que iniciava les Constel·lacions, i ell s’ocupà més vegades del pintor català en conferències i catàlegs. A Le Point col·laborà en un número dedicat a L’art roman au Roussillon (1947). |
