Daniel Benito Goerlich és doctor en història de l’art per la Universitat de València, institució de la qual és catedràtic d’història de l’art des de 2011, si bé la seua vinculació com a docent data de 1977. En aquesta alma mater ha impartit classes de doctorat i també ha sigut director i professor de cursos de postgrau i màsters oficials i ha dirigit diverses tesis doctorals.
  Entre els càrrecs que exerceix cal destacar el de director del Museu del Patriarca del Reial Col·legi de Corpus Christi de València i el de conservador del Patrimoni Cultural de la Universitat de València, aquest últim des de 1987. Són aquests dos vessants els que li han permès oferir a estudiants, especialistes i públic en general una visió del patrimoni cultural valencià més àmplia que la tradicional història de l’art, i l’han portat a dirigir diferents camps de restauracions en poblacions valencianes i a publicar en el periòdic Las Provincias articles divulgatius, però escrits amb tot el rigor, sobre monuments rellevants de la ciutat com la Seu, el teatre romà de Sagunt, la Llotja i el Consolat de la Mar.
  Aquesta formació li ha permès crear i participar en grups d’investigació tant del Ministeri com de la Generalitat Valenciana. També ha format part de comissions interinstitucionals i ha redactat informes, dictàmens i catalogacions. Especialment, cal destacar, per la seua implicació laboral i emocional, el seu avantprojecte per a la transformació de la seu històrica de l’Estudi General de la Universitat de València en el Centre Cultural Universitari (1987), i l’assessorament tècnic i històric a les restauracions del Reial Monestir de la Trinitat de València (1982).

Tot aquest coneixement li ha permès no sols donar un gran nombre de conferències i comunicacions en congressos i cursos monogràfics, sinó també treure a la llum més de cent publicacions entre articles d’investigació en revistes especialitzades, catalogacions com el Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana (1983), llibres com La arquitectura del eclecticismo en Valencia. Vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925 (1983) —que, a més, fou la publicació de la seua tesi doctoral—, El Real Monasterio de la Santísima Trinidad (1998), que fou la seua tesi de llicenciatura i que s’ha revisat i reeditat diverses vegades, o el dedicat al Real Monasterio de San Agustín de Valencia (2015).
  Òbviament, ha treballat en la recuperació de la personalitat de Javier Goerlich, oncle seu i l’arquitecte que modificà el perfil de la ciutat de València, en diferents publicacions com «Javier Goerlich Lleó. Arquitecto valenciano y ciudadano», inclosa al volum Javier Goerlich Lleó (2014).
  Mereixen un esment especial les exposicions que ha comissariat, la majoria dedicades al patrimoni cultural universitari i al Reial Col·legi de Corpus Christi: «Nova sint omnia: La restauración de la Capilla de la Universitat de València» (1990), «Cel i Terra: L’art dels cartògrafs a la Universitat de València» (1997), «Sapientia aedivicavit: Una biografia de l’Estudi General de la Universitat de València» (1999), «Domus Speciosa: 400 años del Colegio del Patriarca» (2006) i «Pastor Sanctus Virtutis Cultor: El legado del patriarca Juan de Ribera en su IV centenario» (2011).