Cristina Ribot és llicenciada en història de l’art (Universitat de Girona, 2008), màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura (UdG, 2009) i doctora en història de l’art (UdG, 2016).
 Va ser investigadora en formació en el grup de recerca Teories de l’Art Contemporani (UdG, 2009-2013) i va col·laborar amb la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis com a becària predoctoral, tot participant en l’organització de seminaris i congressos, tasques administratives i donant suport a la docència.
 La seva tesi doctoral, llegida el 2016 i titulada La representació de la dona en l’obra d’Hermen Anglada-Camarasa, dirigida per Xavier Antich, aprofundeix en la iconografia de la dona en l’obra d’aquest artista postmodernista i postimpressionista en base a tres perspectives acadèmiques amb l’objectiu de desarticular les diferències per raó de sexe i de gènere, de classe social i d’ètnia: el feminisme, el marxisme i el postcolonialisme.
 En el camp de la investigació i la recerca, ha estat guardonada pels projectes: «Viatgers, estiuejants i excursionistes a la Selva (1850-1936). Una visió literària i artística forana de la comarca» (Beca de recerca de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans, 2018) i «Viatgeres a la Girona dels segles xix i xx» (Beca 8 de març per a la preservació de la memòria històrica de les dones a la ciutat de Girona, Ajuntament de Girona, 2013).
 Entre 2018 i 2019 va treballar com a responsable de publicacions i suport a coordinació d’exposicions temporals al Museu d’Art de Girona.
 Ha comissariat les exposicions temporals «Calidoscopi femení. Dones, objecte i atracció en l’obra d’Anglada-Camarasa» (Museu d’Art de Girona, 2022, exposició virtual), «Anglada-Camarasa, els anys d’Arbúcies» (Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, 2021-2022), «Martí Plana. Crònica gràfica d’Arbúcies 1970-1980» (amb Joaquim Mateu, 2016), «Girona als ulls de les viatgeres (s. xix i xx)» (Museu d’Història de Girona, 2015) i «Identitat augmentada. Documentació, arxius i obres d’art» (Museu d’Art de Girona, 2014). També ha estat documentalista de l’exposició «Prudenci Bertrana, pintor» (Museu d’Art de Girona, 2017).

Ha coordinat els següents catàlegs d’exposició: Celso Lagar i Hortense Bégué: Els anys catalans (1915-1918) (Museu d’Art de Girona, 2021); Enric Ansesa. FETS/FACTS. Camins. Persistències. Senyals (Bòlit, Centre d’Art Contemporani, Museu d’Art de Girona, Casa de Cultura de la Diputació de Girona i Museu d’Història de Girona, 2020); 70’s - 90’s. D’una certa abstracció a l’art conceptual. Fons d’art del diari AVUI (Museu d’Art de Girona, 2019); De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya (Museu d’Art de Girona, 2018) i Prudenci Bertrana, pintor (coord. científica) (Museu d’Art de Girona, 2017).
 És autora dels llibres Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols. 60è aniversari (1958-2018) (Sant Feliu de Guíxols, CNSFG, 2018); Girona als ulls de les viatgeres (s. xix i xx) (Girona, Museu d’Història de la Ciutat, 2015); Viatgeres a la Girona dels segles xix i xx [e-book] (Girona, Ajuntament de Girona, 2014) i Identitat augmentada. Documentació, arxius i obres d’art (Girona, Museu d’Art de Girona, 2014). Ha escrit els següents capítols de llibre: «El Bertrana pintor a la ciutat de Girona», «L’idil·li empordanès de Prudenci Bertrana» i «Impressions cerdanoandorranes de Prudenci Bertrana», a Prudenci Bertrana, pintor (Girona, Museu d’Art de Girona, 2017); «Un capità Massanas de novel·la», a El castell de Sant Ferran. Un entorn natural i quatre personatges (Figueres, Associació d’Amics del castell de Sant Ferran, 2017); «Una aproximación al pictorialismo en Cataluña. Cuerpo, alegoría y paisaje en la fotografía de Vilatobà, Pla Janini, Masana y Casals Ariet», a Communication Papers. Media Literacy & Gender Studies (Universitat de Girona, 2017); «La cuestión de la mirada en las pinturas de prostitutas de lujo de Hermen Anglada-Camarasa (1900-1904): Cocottes en los palcos de teatros y de cafés-concierto del París de la fin-de-siècle», a Actas del V Congreso Interdisciplinar de Jóvenes Historiadores: «Amor y Sexualidad en la Historia» (Salamanca, Universidad de Salamanca, 2015); i «Santa Eulàlia de Sant Feliu de Guíxols de Domènec Rovira el Major [atribuït]», a 12 mesos, 12 obres. Re-revisions 2014 (Girona, Museu d’Art de Girona, 2014). Ha estat articulista col·laboradora de la revista Bonart entre 2017 i 2020 i ha publicat articles a les revistes L’Erol. Revista cultural del Berguedà, Cadí Pedraforca, Monografies del Montseny, Revista de Girona, Butlletí de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Butlletí informatiu del Museu d’Art de Girona.
 Ha treballat en diferents projectes de documentació i catalogació d’objectes artístics (Museu d’Art de Girona, 2008-2009), arqueològics i etnològics (Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, 2015-2020), fotogràfics i documentals (Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies, 2015-2018 i 2020; Ajuntament de Besalú, 2017-2018), i bibliogràfics i d’arxiu (Fundació Jacint Verdaguer, 2020-2021).
 En el camp de la planificació estratègica, ha estat autora de diagnosis i fulls de rutes: Diagnosi del Museu Etnològic d’Amer-Col·lecció Lluís Sidera (2021) i Diagnosi dels centres patrimonials del Montseny (amb Jordina Boix, 2017-2018). Ha participat també en el Pla Estratègic dels equipaments patrimonials del Parc Natural del Montseny.