Lluís Emili Bou i Gibert va fer Professorat Mercantil (1962) i més tard es llicencià en Filosofia i Lletres, secció Història Moderna i Contemporània (1975).
 Dedicà la seva vida laboral, primer a Estudis de Mercat (1959-1975) i més tard seria professor d'Ensenyament Secundari (Seminari de Geografia, Història i Història de l'Art) (1976-2001)

Tot i que no encaminà la seva activitat cap a la investigació, el seu article «Les anades de Nonell a París» (D’Art, Barcelona, núm. 2, 1973, pàgs. 3-19), esdevingué una aportació fonamental, de consulta obligada, amb aportació de documentació inèdita important de primera mà, en el coneixement de la figura d’Isidre Nonell i del Modernisme català en general.