Jordi Casanovas i Miró era doctor en Filologia Semítica (Secció d’Hebreu i Arameu) per la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en epigrafia hebrea medieval, com bé demostra la seva tesi doctoral Las inscripciones funerarias hebraicas medievales de España (Brepols, 2004), basada en les inscripcions funeràries medievals d’Espanya, tant des de la mirada arqueològica com filològica. Considerat el millor especialista en epigrafia hebrea del nostre país, Casanovas ha estat autor de molts treballs sobre aquest tema, dels quals destaquen Cinco inscripciones hebraicas inéditas de Castellón de Ampurias (CSIC, 1988); Libro de cuentas de un prestamista judío gerundense del siglo xiv (Universitat de Barcelona, 1990); Algunas observaciones sobre el texto del epitafio hebreo saguntino, supuestamente atribuido a un jefe militar de Amasías (Universitat de València, 2001); Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc-Barcelona (IEC; Tamid 4, 2002-2003); Epigrafía Hebrea (Real Academia de la Historia, 2005), entre nombrosos articles centrats en la seva investigació hebraica. El Museu d’Història dels Jueus, al call gironí, exhibeix una de les col·leccions lapidàries hebraiques d’època medieval més interessants i completes de tota l’Europa occidental. Per dur a terme la instal·lació museològica l’any 2000 es va comptar amb la seva col·laboració, i va realitzar l’actualització de transcripcions i traduccions de textos epigràfics.
L’estudi de l’arqueologia era fonamental per a en Jordi Casanovas, demostrant un gran interès per les necròpolis de Tàrrega i de Montjuïc de Barcelona. Pel que fa a la bibliografia artística, Jordi Casanovas va participar en el catàleg de l’exposició Arte románico y escultura de vanguardia. Colecciones del MNAC organitzada al Centro Cultural del Conde Duque de Madrid la primavera de 2001 (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2001), on s’exposà una selecció de peces romàniques catalanes juntament amb obra dels escultors del segle xx Pau Gargallo, Juli González i Leandre Cristòfol.
Així mateix, Casanovas va ser un dels autors d’El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde (1806-1820) (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006), editat amb motiu de la commemoració del bicentenari de la publicació del primer volum de l’obra d’Alexandre de Laborde. Va publicar El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Dades per a una història (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2009), en què desvetllà la tasca meritòria que va dur a terme l’Acadèmia de Bones Lletres entre 1835 i 1879 en la protecció del patrimoni de Barcelona, fet que serviria per conformar un museu d’antiguitats, nucli dels futurs museus d’arqueologia i d’història de la ciutat.
Des de 1991, va ser conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya i va desenvolupar la seva activitat professional en el Departament de Registre d’Obres d’Art i Gestió de Col·leccions de la citada institució. Va ser vocal de la Junta Directiva de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català del 1988 al 1992 i secretari de la mateixa associació del 1992 al 1998. Membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, en va ser secretari del 1995 al 2008. Era membre del Comitè Editorial de la revista Tamid des de l’inici de la publicació (1997).
Anys després, el febrer de 2020 va ser nomenat president de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), càrrec que va ocupar massa poc temps degut al seu decés, prematur. A l’Institut d’Estudis Nahmànides, al call jueu de Girona, va rebre la donació de la seva biblioteca, formada per més de noranta capses amb llibres i documents. |
