Salvador Tió és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (1975), fotohistoriador i soci fundador de l’Associació Fotoconnexió (2011).
  Va ser iniciador l'any 1984, a l’Escola IDEP de Barcelona, dels primers tallers a Espanya de procediments fotogràfics alternatius (paper salat, paper albuminat, cianotípia, goma bicromatada). En relació amb aquestes tècniques va publicar «Procedimientos alternativos en fotografía» a Joan Costa i Joan Fontcuberta, Foto Diseño, Barcelona, 1988, p. 150-157, i amb motiu del 50è aniversari del naixement de la pel·lícula Kodachrome, «Desarrollo de la técnica 1839-1935», a PhotoVisión, 14, 1985, p. 6-9.

La seva recerca ha estat dedicada fonamentalment a les relacions entre la fotografia, la ciència i la tècnica, estudiant la participació de metges i altres científics en el desenvolupament de la fotografia, com Ferran i Paulí: La instantaneidad en Fotografía, Barcelona, 2007; la biografia d’Innocent Paulí, coautor de la vacuna contra el còlera, que va rebre el Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”; Innocent Paulí i Galceran (1854-1921). Visió d’una figura polifacètica (2012), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (PAHCS); i a estudiar els pioners de la fotografia automàtica (pre-Photomaton) cap a finals del segle xix a Barcelona i les implicacions que varen tenir a l’estranger: «El fracaso de The Automatic Photograph Company origen de la cámara minutera» a Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía. 1839-1939: Un siglo de fotografia, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2017, p. 309-319; «El Fotógrafo Autómata de Antonio Durán y Fornel (1892–1905)» a II Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía. 1839-1939: Un siglo de fotografía, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2018, p. 223-233.
  Actualment està treballant sobre les indústries fotogràfiques que varen existir a Espanya a partir de 1879, any que marca els inicis del gelatinobromur de plata.