Jep Martí Baiget és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona i màster en arxivística per la Universitat Rovira i Virgili. Esporàdicament ha impartit classes d’arxivística i sobre el tractament dels fons fotogràfics a la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Valls entre el 1986 i el 2019.
  Ha estat membre de la junta de govern de l’Institut d’Estudis Vallencs, durant la dècada dels vuitanta i primers anys noranta del segle xx, com a vocal d’activitats exteriors. En el decurs d’aquest període va comissariar tres grans exposicions: «Bibibliografia de l’Alt Camp. L’autor i la seva obra», l’exposició commemorativa del centenari del naixement del pedagog Eladi Homs i l’exposició commemorativa del centenari del naixement del canonge Carles Cardó. Va idear la revista semestral interdisciplinar Quaderns de Vilaniu, que dirigí des de la seva aparició el 1982 fins al 1991.
  Davant de la necessitat d’entendre i tractar correctament els fons fotogràfics que es conserven als arxius locals, i pensant en la captació de fons fotogràfics particulars i la seva preservació per al futur, des de mitjan dècada dels noranta es va interessar en la recerca de la història de la fotografia en l’àmbit local. El resultat va ser, d’una banda, la redacció d’unes Estratègies per a la localització i la recuperació del patrimoni fotogràfic en una ciutat mitjana: La localització de l’obra fotogràfica de Pere Català i Pic com a exemple; i per l’altra, una gran exposició al Museu de Valls el 2001 amb el títol «Valls. Una memòria fotogràfica (1845-2000)», acompanyada d’una publicació de gran format amb el mateix títol editada per l’Institut d’Estudis Vallencs, de la qual és autor.
  A partir d’aquest moment i veient que la proliferació de publicacions locals dedicades a la història de la fotografia no afavoria una visió de conjunt sobre com havia evolucionat la fotografia al segle xix; com els i les professionals de la fotografia es van moure al llarg i ample del territori, va començar a recollir dades de tots els fotògrafs i fotògrafes que van treballar en l’àmbit geogràfic de Catalunya, ampliant-ho poc després a tot l’Estat espanyol, inclosos els territoris colonials. L’any 2012, l’Associació Cultural Fotoconnexió va acollir l’incipient directori de fotògrafs com un dels seus grans projectes amb l’objectiu de crear un lloc web que permetés la consulta pública i sense restriccions de les dades incloses a l’esmentat directori. El directori dels fotògrafs/fotògrafes del segle xix a Espanya va passar a denominar-se Clifford, en honor del gran fotògraf gal·lès establert a Madrid al segle xix. Aquest aplec de dades va culminar la seva preparació el 10 de novembre de 2016, amb la presentació pública del Portal Clifford al Museu Marítim de Barcelona. Per aquest directori va rebre el 2017 el premi Fotoconnectat. Actualment coordina l’actualització permanent de la base de dades que nodreix el Portal Clifford.

L’any 2010 va publicar, conjuntament amb Pilar Musolas, el volum L’Abans de Valls, recull gràfic (1863-1969).
  És coautor, amb María de los Santos García Felguera, de «Barcelona i la daguerreotípia», a El daguerreotip. L'inici de la fotografia, catàleg de l'exposició homònima de celebració del 175è aniversari de l'arribada de la fotografia a Barcelona, organitzada per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona; i de «La primera geografia fotogràfica de Barcelona, 1839-1860» a Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 (Ajuntament de Barcelona, 2016).
  Ha dedicat gran part de la recerca a investigar sobre la història de la fotografia al segle xix a l’Estat espanyol i a aprofundir en les relacions d’influència entre la fotografia i la literatura al llarg d’aquest segle. La majoria dels seus treballs giren a l’entorn d’aquests temes i molts d'ells es poden llegir al blog L’àlbum del Jep, i altres en edicions miscel·lànies amb altres autors.
  Entre els seus treballs destaquen els dedicats a importants fotògrafs de la història de la fotografia del segle xix dels quals a penes se sabia res, com «Jules Ainaud (Lunel, França, 1837-Barcelona, 1900)»; «Anotacions sobre Adrien Cordiglia (Niça, Piemont, 1830-Llatinoamèrica, ?)» i «Adrien Cordiglia a Amèrica»; «El miniaturista i fotògraf “Pedro Martínez de Hebert”»; «Les incursions fotogràfiques del pintor i escenògraf Baldomero Almejún (1826-1889)»; «Els Unal, fotògrafs de dues centúries (1860-1983)»; «Rozada, un fotògraf singular», per al catàleg de l’exposició que va comissariar Rozada (1859-1938). Fotògraf, escenògraf i periodista; «El pintor alacantí Vicente Rodes i la daguerreotípia»; «El primer fotògraf català de la història i la primera fotografia feta a Catalunya»; «Seguint les petjades del viatge per Espanya i Portugal de la daguerreotipista Trachsler Fritz, de Zuric, (1843-1845)». Treballs de caràcter més transversal com «Notes sobre la “carte-de-visite”. Arribada i popularització a Barcelona i Madrid (1854-1862)», «Notes sobre daguerreotips literaris del segle xix», «La recepció de la daguerreotípia i la fotografia en paper pels científics de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1839-1860)». Articles centrats en àmbits geogràfics concrets, com «Notes sobre les primeres postals il·lustrades dels pobles de l’Alt Camp (1900-1920)», «Quan la retratomania va arribar a Figueres. Els Unal com a exemple (1864-1945», i «Galeries fotogràfiques a la ciutat de Girona». Ha estat col·laborador de l’obra col·lectiva en sis volums Enciclopèdia Castellera (Cossetània edicions), en la qual és autor de l’article «La lenta penetració de la fotografia en el món casteller (1839-1936)», per al volum VI (2020).
  Des de la perspectiva de les edicions locals, és autor dels llibres Pere Mialet i Rabadà (1900-1968). Periodista, narrador i comediògraf. De la biografia política Indaleci Castells Oller (1864-1930). Una vida al servei de Valls, en aquest cas va comissariar també l’exposició homònima. Coordinador del volum 1981. Festes Decennals. Autor del llibre Valls desaparegut. Autor de treballs com «L’entorn polític de Josep Magriñà Martí (1869-1946). Un republicà de la Restauració, alcalde de Valls el catorze d’abril de 1931», al volum La Segona República al Camp de Tarragona, «Eladi Homs Oller: un referent necessari en la renovació pedagògica a Catalunya», com a introducció del llibre recull Articles pedagògics, de l’Eladi Homs, de qui va ser curador. Autor de treballs com «L’arribada del cinema a Valls (1897-1907), de l’escepticisme a una necessitat social», «Reflexions a l’entorn dels fons fotogràfics municipals», o «El nostre Teatre Principal. Història i cronologia». Ha estat coordinador del llibre commemoratiu del centenari de la Biblioteca Popular de Valls (1918-2018).
  Ha estat col·laborador dels volums V i VI (segles xix i xx) de l’obra col·lectiva en sis volums Valls i la seva història publicada per l’Institut d’Estudis Vallencs entre el 2003 i el 2010, on signa l’autoria dels capítols «La premsa de Valls (1844-1900)», «Els mitjans de comunicació vallencs (segle xx)», «El nou associacionisme vallenc (segle xix)», «La irrupció de la imatge real. Fotografia i cinema al Valls contemporani (1839-1939», i «La Segona República a Valls (1931-1936)».
  Ha publicat en revistes, miscel·lànies i monografies sobre temes de recerca local, del Camp de Tarragona, el Penedès i les terres de l’Ebre i ha participat en cursos, jornades i congressos en l’àmbit de la història de la fotografia.