Ramon Arús es formà com a perit industrial a Barcelona (1962), i després de treballar a la casa Pirelli, fundà l’empresa Ecler Electrónica, amb el seu soci Jaime Faustino. Anys després fundà, amb altres socis, el Centro de Mecanizado de Chapa S.A. Tanmateix, paral·lelament entrà en el món de l’antiquariat, i acabà desenvolupant una activitat molt intensa en el camp de la recerca artística al marge del món acadèmic, comptant, però, amb l’amistat de personalitats ben diverses; des de José Milicua fins a Josep Palau i Fabre.
  Dotat d’un singular olfacte, ha localitzat nombroses peces interessants, especialment de l’art català del segle xix i començament del xx, que en bona part ha integrat a la seva col·lecció privada, mentre altres li han servit per a fer intercanvis en el sentit dels seus interessos.
  Tot i que la seva tasca escrita és molt escassa, ha canalitzat algunes de les seves nombroses descobertes a través de publicacions en col·laboració. Descobrí la revista Arlequín de Madrid, que a començament del segle xx acollí diversos dibuixos inèdits de Pablo Picasso, i la donà a conèixer en un article amb Glòria Escala (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2001). Amb Renata Dichio publicà «Construcción y urbanismo. La mirada juvenil de Torres-Garcia» (Galeria Antiquaria, Madrid, gener 2004); amb Salomé Rekas, un treball sobre El Bornet, la singularitat d’aquell àmbit urbà i les seves representacions a càrrec de pintors (Barcelona Metròpolis Mediterrània, 2005), i amb Diana Castell, un sobre La càrrega de Ramon Casas (Bonart, Girona 2012). Impulsà i prologà l’edició facsímil de l’esmentada revista Arlequín (Fundación Picasso / la Sombra del Obelisco, Màlaga 2007).
  Ha canalitzat la seva tasca a través d’una entitat que batejà amb el nom d’Institut d’Art i Investigació, a partir de la qual ha col·laborat en nombroses exposicions retrospectives d’art arreu de l’Estat espanyol, i on ha reunit una fototeca de treball i una nombrosíssima biblioteca d’art, bona part dels exemplars de la qual el 2011 es va prendre l’acord de donar-los al Museu d’Olot, ciutat on té les seves arrels maternes.