Fill, deixeble i col·laborador de Joan Ainaud de Lasarte, Joan-Francesc Ainaud i Escudero és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (Premi Nacional d’acabament d’estudis atorgat pel Ministeri d’Educació i Ciència espanyol el 1987), diplomat en Museologia (Generalitat de Catalunya), i en Direcció d’Art en mitjans audiovisuals per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per ESADE, amb intensificació en gestió pública i sense finalitat de lucre a la Universitat de Nova York (Escola de negocis Leonard N. Stern i Escola de Postgrau de servei públic Robert F. Wagner).
  Consultor homologat pel Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya (CIDEM) al Programa Créixer i per l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC),i a la Consultoria Cultura. És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA). D’ACCA, n’ha estat membre de la direcció entre 1990 i 2000, i també de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) i de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC).
  És director de l’empresa de consultoria artística Artisplus, SL (2005-2011 i d’ençà 2014) i abans d’Adoptart, SL (2001-2005), on ha desenvolupat projectes vinculats al mercat de l’art, a la gestió de col·leccions i als museus i atraccions corporatives. També ha treballat com a consultor i coordinador de projectes editorials per Salvat i RBA/National Geographic.
  Entre 2011 i 2014 va ser subdirector general de Promoció Cultural al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (amb responsabilitat sobre Biblioteques entre 2011 i 2013).
  En el tercer sector ha estat membre del Comitè Consultiu d’Art Modern amb Jean-Pierre Cuzin —exconservador en cap de Pintura al Museu del Louvre— i Katharina Shmidt —exdirectora del Kunstmuseum, Basilea—, de la Fundació “la Caixa” (2003), d’ençà 1996 és patró de la Fundació Xavier Nogués i ha estat també vicepresident del Cercle Artístic de Sant Lluc (2010-2011) i director artístic de la Fundació Vallpalou d’Art Contemporani a Lleida (2008-2011).

  Ha exercit la docència com a professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1997-2006), a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Llotja (1988-1992 i 1996-1998), a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (1992-1996) i a l’Escola d’Art Josep Serra i Abella (1998-2000). També ha impartit l’assignatura Turisme Cultural Urbà a la Toulouse Business School (TBS) de Barcelona i ha participat en el Curs de Policia i Protecció del Patrimoni organitzat per l'Escola de Policia de Catalunya, a banda l’activitat com a conferenciant.
  En el camp de les exposicions, ha estat comissari, amb Susanne A. Kudielka, de les exposicions: «Matisse i els llibres il·lustrats», organitzada per la Fundació “la Caixa” (2004), «Josep Viladomat escultor», organitzada per la Fundació “la Caixa” (2001), comissari, amb Ricard Mas i Vicenç Altaió, «Josep Pla i els homenots artistes», organitzada per la Fundació “la Caixa” (1997-1998) i assessor de l'espai dedicat a Antoni Tàpies en l'àmbit «L’Amic de les Arts: la represa» de l'exposició «J.V. Foix, investigador en poesia i amic de les arts», organitzada per la Fundació “la Caixa” (1993-1994).
  En l’àmbit audiovisual ha estat productor associat de Masters & Masterworks Productions (Robert Snyder, Los Angeles, EUA, 1998-2000) i particularment vinculat a la producció del documental sobre Pau Casals, «A Cry for Peace». També ha estat consultor de documentació i ambientació històrica per a «The Tulse Luper Suitcases» (part I i III), de Peter Greenaway a Barcelona –on va intervenir també com a actor– i a «Perfume: The Story of a Murderer de Tom Tykwer» (Constantin Film, Munic-Ikiru Films, Barcelona). Finalment, ha estat realitzador de documentals com «El Museu-Monestir de Pedralbes»  (1990-1992); «Vida i obra d'Enric Prat de la Riba (1870-1917)» (1991); «Millenvm. Història i Art de catalana» (1989)  i «Subirachs» (1988).
  Ha treballat també en el desenvolupament de projectes museològics i museogràfics (Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, Myrurgia i Bayer). El 1995 va obtenir un Premi Internacional KLM-Bridging the World per l’organització d’una missió museològica i arqueològica de suport a la reorganització del Museu Nacional del Líban (Beirut).

  Entre les publicacions destaquem Introducció a l'estètica d'Antoni Tàpies, Edicions 62 (L'Escorpí, 61), Barcelona, 1986; «Art i escriptura» a Art i escriptura. L'escriptura d'artista, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2000, p. 12-18; «Joan Ainaud de Lasarte i la seva relació amb el món dels museus»a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, volum I, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, Sèrie Il·lustrada, 14), 1998, p. 9-13; «Bibliografia de Joan Ainaud de Lasarte» a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, volum I, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, Sèrie Il·lustrada, 14), 1998, p. 15-27 (amb Mercè Ribas); «Dos portapaus de cap al 1400: el de Pere d'Urgell i el de Violant de Bar», Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2, 1994 (Barcelona, MNAC - Enciclopèdia Catalana, abril 1996), p. 127-143. ; «Joan Vila Cinca (1856-1938)» a Exposició Joan Vila Cinca (1856-1938),Fundació Caixa de Sabadell (col·laboració del Museu d'Art de Sabadell), Sabadell (Saló de la Caixa de Sabadell), 23 de desembre de 1991-31 de gener de 1992. (Catàleg d’exposició); «Manolo Hugué: exposició antològica», Revista de Catalunya, 44 (Barcelona, setembre de 1990), p. 99-103; «L'arquitectura efímera a la Barcelona del segle XVII» a El barroc català. Actes de les Jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona, 1989, pp. 411-433.
  En l’àmbit de la crítica d’art ha participat en llibres i catàlegs d’artistes contemporanis entre els quals Joan Barbarà, Bernard Garo, Tom Carr o Muma.
  També és autor de nombrosos textos de divulgació artística publicats per RBA, National Geographic, Salvat, Planeta, Ediciones B, Garzanti, Plaza & Janés, etc.
  Entre el 2016 i 2018 va formar part dels equips dels programes de Betevé (televisió pública de la ciutat de Barcelona) Les 10 notícies i Notícia oberta, on analitzava una obra d’art vinculant-la a l’actualitat setmanal (a un concepte, valor o idea que se’n derivava, tot transcendint, però, la notícia concreta). La totalitat dels talls d'Art (123) pot veure's aquí.