Joan Hilari Muñoz Sebastià és llicenciat en geografia i història d’Espanya per la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Obtingué el diploma en estudis avançats a la mateixa universitat en el Departament d’Història Moderna. És catedràtic d’ensenyament secundari a l’Institut Joaquim Bau de Tortosa.
  Ha estat membre de lliure designació de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1997 i 2005, i és membre de la Comissió de Patrimoni Cultural del Bisbat de Tortosa. Va participar en la redacció del Catàleg d’edificis i conjunts rurals de caràcter històric del municipi de Tortosa i en el Pla Director del Palau Episcopal de Tortosa. Va ser assessor històric en el muntatge de l’exposició permanent d’art sacre de la catedral de Tortosa, «Sancta Mariae Dertosae». És membre del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida.

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’estudi del jaspi de Tortosa, un material decoratiu emprat des de l’època romana i amb un ús molt destacat en l’època del Renaixement i del Barroc, tant a la península Ibèrica com a Itàlia. Sobre aquest tema, ha escrit un seguit d’articles editats en diverses publicacions i va participar en un grup de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica dedicat a materials d’època romana.
  Ha tingut també un especial interès cap a l’estudi de diversos aspectes artístics de la catedral de Tortosa des del segle xvi fins al xviii, on ha analitzat la figures de diversos mestres d’obra (Joan de Sobralde o Martín García de Mendoza), els retaules (hi destaquen les seves aportacions al voltant de l’escultor Isidre Espinalt i la seva petjada a la catedral, amb diverses obres documentades i conservades), els tapissos, l’orfebreria o el mecenatge artístic realitzat en aquest espai per diversos prelats a l’època moderna, com ara els bisbes Punter i Auter. Més enllà de la catedral, pel que fa a l’art d’època moderna a la ciutat de Tortosa, és coautor del llibre Art i artistes a Tortosa durant l’època moderna (Tortosa, 1999).
  Fora de la ciutat de Tortosa, ha dirigit la seva mirada, sobretot, a reivindicar i a donar a conèixer l’important llegat arquitectònic del Renaixement de la zona nord de la seva diòcesi. Ha publicat diverses monografies de temples d’aquesta època, sol o en coautoria: Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta. Esglésies i portalades (Calaceit, 2007), La capçalera de l’església parroquial de Sant Joan Baptista d’Ascó (1576-1582) (Tortosa, 2008), A costa de Cretas… La iglesia parroquial y la ermita, dos joyas de la Corona de Aragón (Tortosa, 2008), La parròquia de Sant Joan Baptista d’Orta en el segle del Renaixement (Calaceit, 2010) o Aldover, 1612. El poble i la parròquia quatre segles enrere (Tortosa, 2012).
  Finalment, també és autor de fitxes en diversos catàlegs d’exposicions, com ara Germinabit (Tortosa, 2002), Morella. Memòria daurada (Tortosa, 2003), Lux Dertosae (Tortosa, 2004) o Paisatges sagrats (Sant Mateu, 2005), i en el volum dedicat a l’art de la Història de les Terres de l’Ebre (Tortosa, 2011).