Com a investigador, es va especialitzar en l’estudi del jaspi de Tortosa, un material decoratiu emprat des de l’època romana i amb un ús molt destacat en l’època del Renaixement i del Barroc, tant a la península Ibèrica com a Itàlia. Sobre aquest tema, va escriure un seguit d’articles editats en diverses publicacions i va participar en un grup de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica dedicat a materials d’època romana.
Va tenir també un especial interès cap a l’estudi de diversos aspectes artístics de la catedral de Tortosa des del segle xvi fins al xviii, on va analitzar les figures de diversos mestres d’obra (Joan de Sobralde o Martín García de Mendoza), els retaules (hi destaquen les seves aportacions al voltant de l’escultor Isidre Espinalt i la seva petjada a la catedral, amb diverses obres documentades i conservades), els tapissos, l’orfebreria o el mecenatge artístic realitzat en aquest espai per diversos prelats a l’època moderna, com ara els bisbes Punter i Auter. Més enllà de la catedral, pel que fa a l’art d’època moderna a la ciutat de Tortosa, va ser coautor del llibre Art i artistes a Tortosa durant l’època moderna (Tortosa, 1999).
Fora de la ciutat de Tortosa, va dirigir la seva mirada, sobretot, a reivindicar i a donar a conèixer l’important llegat arquitectònic del Renaixement de la zona nord de la seva diòcesi. Va publicar diverses monografies de temples d’aquesta època, sol o en coautoria: Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta. Esglésies i portalades (Calaceit, 2007), La capçalera de l’església parroquial de Sant Joan Baptista d’Ascó (1576-1582) (Tortosa, 2008), A costa de Cretas… La iglesia parroquial y la ermita, dos joyas de la Corona de Aragón (Tortosa, 2008), La parròquia de Sant Joan Baptista d’Orta en el segle del Renaixement (Calaceit, 2010) o Aldover, 1612. El poble i la parròquia quatre segles enrere (Tortosa, 2012).
Finalment, també va ser autor de fitxes en diversos catàlegs d’exposicions, com ara Germinabit (Tortosa, 2002), Morella. Memòria daurada (Tortosa, 2003), Lux Dertosae (Tortosa, 2004) o Paisatges sagrats (Sant Mateu, 2005), i en el volum dedicat a l’art de la Història de les Terres de l’Ebre (Tortosa, 2011). |